L’inici del monestir de la Vall d’Hebron, a finals del segle XIV, coincideix amb un període prou fosc de la història catalana i europea en general. Les males collites junt amb l’arribada de la pesta negra provocà tota una sèrie de canvis demogràfics, econòmics i polítics però també culturals i espirituals, que expliquen el retorn de l’eremitisme.

Els primers ermitans, emulant l’exemple de Sant Jeroni, ocuparien la vall de manera informal, però seria la reina Violant de Bar qui duria a terme la fundació del monestir, amb monjos de l’ordre jerònima que substituïren el pobladors originals.