Diuen que en seixanta anys s’han publicat mig miler de discos a Andorra. Des de la música clàssica al pop-rock, «indie» o electrònica, passant per la rumba, o amb aires de bossa nova, rock dur o metall. Si coneixen algú que toca en un grup a Andorra, podria ser que no fos l’únic projecte en el qual està involucrat. Tenim moltes ganes de tocar i de vegades poques places, però la frontera és oberta per explorar nous horitzons. Tanmateix, per a alguns es queda en una invitació; per a d’altres es converteix en un territori per conquerir. Quina és la primera composició andorrana, i quin va ser el primer grup? I els primers a gravar en català? Aquest dimecres es presenta a Andorra una edició especial de la revista Enderrock on es repassa el passat i present de la nostra música. Avui venen a la Gàbia del mico alguns dels músics que van ser testimonis de part del fet fundacional de la història i encara els queda molt per tocar.

El blanc i el negre sempre ha estat la seva manera de veure el món a través de la fotografia d'Eric Rossell. La llum i la foscor, el blanc i el negre, li donen una gamma de grisos plena d’informació. Ara el nostre fotògraf ens parla a través - de 52 blanques i 36 negres – les tecles del seu piano... I ho fa per explicar-nos el seu moment vital, el procés creatiu i nous començaments amb NEGRE SOBRE BLANC. Per als que no entenem de música EL PIANO ÉS COM un instrument encriptat. Sembla que només aquells que tenen habilitat i coneixement saben despertar la seva ànima i com un mirall els tradueix imatges, llocs, pensaments i emocions en melodies. En pocs segons, podem sentir com el ritme cardíac es modifica, la respiració és més conscient i una sensació nova ens envaeix. Sort que no cal saber de música per sentir-la.

Temps enrere a la Casa Museu d’Areny Plandolit vaig veure tot d’animals dissecats, un gos, un teixó, un tauler d’escacs d’ales de papallona i un flamenc. Feia part de la decoració de l’època. Però alhora calia saber que un dels membres de la casa s’havia dedicat a la taxidèrmia i va obrir un museu, el Museu Areny (Avui dia l’Auditori Nacional, que aquesta setmana torna a obrir les portes). El mateix metge anatomista va obrir un negoci a Barcelona. ‘Au Flamant Rose’ (el flamenc rosa). Avui no parlarem amb el flamenc d’Areny Plandolit, però sí amb persones que han fet parlar el llegat d’una família. Els nostres convidats són: Júlia Fernández, cap de la Biblioteca Nacional d'Andorra; Rut Casabella, cap de l'Àrea de Museus i Monuments del Govern d’Andorra; i Lídia Arbués, cap de l'Àrea d'Arxius i Gestió de Documents.

Dimecres de cendra, últim dia de Carnaval s’inaugura oficialment la Quaresma i queden 46 dies per Diumenge de Pasqua, dia de la resurrecció de Jesucrist. Era un 21 de febrer de 1776, per cert, Dimecres de Cendra, quan un conjunt d’homes casats es reuneixen amb la intenció de fer una associació com a reacció dels excessos del Carnestoltes, impregnades de paganisme. Era la manera de quedar absolts després de la festa que organitzaven ells mateixos i entrar al cicle Quaresmal. Aquesta associació que fa 250 anys que està en actiu i porta per nom la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella i més enllà del Carnaval serveix per ajudar-se entre germans. Convidem al programa Ton Armengol; Cònsol primer Consòrcia de Casats ; Xavier Altimir, Cònsol segon Consòrcia de Casats i Jordi Sansa, secretari Consòrcia de Casats.

El 2016 va guanyar el Carles Sabater amb el tema ‘Gràcies’, un senzill que va suposar un punt d’inflexió en la seva carrera com a músic que el va portar a fer el seu primer disc El meu granet de sorra (2017), ‘Quan la música pot anar més enllà’ (2019) i ‘L’últim despertar’ (2022). Fa uns mesos llegíem que a Quim Salvat li han donat 40.000 euros per poder fer de la seva feina una qüestió professional. Avui rebem a l’estudi a Quim Salvat que prepara nou disc i, tot i que encara estigui embastat, avui ha tingut la generositat de portar-nos un tast abans no marxi cap a Londres.

I sí tot plegat traiem un autor de l'anonimat? I si és una estafa? L’assaig com a gènere va néixer durant el Renaixement, cap al segle XVI, en un moment en què divulgació de les idees i la pedagogia es consideraven cabdals per la labor dels intel·lectuals. Avui parlem d'un assaig sobre el ridícul, un exercici metaliterari de Nil Forcada, autor de Teoria del ridícul que ens pot volar el cervell. Preparats?

La Segona Guerra Mundial ha deixat una empremta que encara avui dia plana. Dolor i una memòria que sembla diluir-se davant els moments que viu el mon. Avui 27 de gener, dia per la Memòria de l’Holocaust hem de parlar de la feina que encara queda pendent com la identificació de persones que van recórrer països i dels quals no va quedar rastre escrit. Amb l'historiador de Patrimoni Cultural, Pau Chica parlem de la presència de la Gestapo amb l'episodi del Palanques, de com els arxius s'obren mica a mica per reescriure la història d'Andorra i la necessitat d'identificar refugiats.

Diuen que per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha. També diuen que entre Sant Antoni i Sant Sebastià, és quan més fred. A parròquies altes ha començat a nevar de bon matí i autobusos que no entenen l’idioma de la muntanya han quedat entravessats. A parròquies baixes plou o ja ha començat a nevar, però avui no es pot fallar al sant i la germandat de Sant Sebastià que des de primera hora prepara l’escudella. El proppassat cap de setmana unes 12.000 persones entre Canillo, Encamp, la Massana, Andorra la Vella, Escaldes- Engordany han provat un dels plats més populars de l'hivern al Pirineu. No sabem si aquí s’ha notat la inversió estrangera. De Sants, de porcs i fogaines avui va la cosa amb l’objectiu de saber quina relació hi ha entre tot plegat. En parlem amb el cuiner Sergi Vallès, la ramadera Meritxell Baró, i el mossèn Joan Fenosa.

Diuen que tot torna, tornen les tendències pretèrites, objectes i dissenys que algú va fer per primera vegada i que ha arriba als nostres dies d’una o altra manera. En aquest capítol no parlem de moda sinó d'antiguitats. La passió per les coses del passat neix amb els primers col·leccionistes de l’època clàssica, quan el valor dels objectes no era només econòmic, sinó també cultural i simbòlic.Durant el Renaixement sorgeixen les primeres galeries d’art amb la finalitat de preservar i estudiar el patrimoni cultural passat. A partir del segle XVIII, proliferen les cases de subhastes i les primeres galeries amb Londres i París com a referent. Les exposicions universals seran un catalitzador per al gran públic on es descobreixen cultures i objectes de diferents èpoques. Però aterrem a Andorra. Avui parlem amb dos col·lecccionistes de raça que han fet de la seva passió una idea de negoci. Són Meri Duró i Jordi Casadevall d'Art & Retro

El grup de música Komanem ha passat per "La gàbia del mico" per presentar nou disc: "El mirall del temps". Després de vint anys ofereixen 10 cançons amb la col·laboració de la cantant Alys Paramá.