En aquest capítol Susanna reflexiona sobre la importància d'abraçar-nos i de comunicar les nostres emocions i els nostres sentiments. Compara l'efecte d'una llarga abraçada amb el que produeix l'escolta de la poesia: tots dos segreguen ocitocina, l'hormona de la felicitat i de l'amor. Ho il·lustra amb un poema propi i un de la poeta valenciana Christelle Enguix.