Arriba la tardor i amb ella ho fan també les castanyes, les extrescolars i una nova feina! Partint d'aquests fets, en aquest capítol es reflexiona sobre la importància de l'actitud davant nous reptes. Filant els pensaments es parla també de la coneguda com 'llei de l'espill' i es formula una pregunta clau: què és millor, ser feliç o tindre raó?

L'estiu ha estat ple de contrastos i d'aprenentatges i aquest capítol recull algunes experiències que ens tornen a demostrar la importància dels moments bells però també el pes que els espais tenen en la nostra vida.

Aquest capítol parla de l'estiu i del seu lligam indiscutible amb les vacances i la infantesa. Diuen que a l'estiu tot lo mon viu, potser no és així, però els records d'uns estius d'infantesa plaents, amb jocs i  descobriments, ens poden salvar de la insuportable calor que vivim aquests dies.

Aquest capítol parla de la importància de la filosofia en la nostra vida. Posa com a exemple un estudi d'uns investigadors espanyols que conclou que ensenyar filosofia als xiquets els produeix una millora en el seu nivell intel·lectual i la seua personalitat es fa més extraverdita, honesta i emotiva. També es pregunta de què parlen els poetes i si la poesia està molt lliny de la política.

Imagina't un viatge en tren mentre plou i escoltes un bell poema. A partir d'ací s'ha escrit aquest capítol, que fa una analogia entre la pluja i l'amor i el desamor, i al mateix temps es pregunta si l'escriptura automàtica posaria un poc de llum als nostres sentiments.

Capítol número 20 de la temporada on es fa una xicoteta recopilació d'alguns dels poemes que s'han triat fins ara: Sònia Moll, Maria Mercè Marçal, Carmelina Sánchez Cutillas, Àngels Gregori, Josefa Contijoch.

Aquest capitol parla de cartes que t'arriben a la bústia i et canvien el dia, de gestos que t'arranquen un somriure, de visites a l'hospital amb lliçó de regal i dels savis consells d'una dona que el 30 d'agost farà 104 anys.

Pot una persona sense llar donar-te una de les lliçons més grans de la teua vida? I tant que si! És el que em va passar amb Javier, un home d'Aranjuez que després de passar per l'infern de les drogues i per la presó, va acabar dormint als carrers de València. Jo el recorde amb un somriure als llavis, si vols saber per què, escolta el capítol i digue'm si penses el mateix.

Qui ens ha fet tindre vergonya de viure un cos de dona? Una pregunta que es formula en aquest capítol en què es parla de la menopausa sense embuts. Una nova etapa en la vida de les dones que no implica només uns molestos símptomes sinò tot un bagatge i profunditat vital de la qual ens hem de sentir orgulloses.

Un somriure d'una treballadora de la sanitat pública desencadena la reflexió d'aquest capítol. A la importància de somriure s'uneix la d'agrair les coses i el resultat és un cant a les senzilles coses que ens fan més amable la vida.