Per versar-te la boca

A partir de l'experiència d'una amiga escriptora amb els seus lectors a Grècia, Susanna es pregunta en aquest capítol què fa que un llibre triomfe en un país i no en un altre i reflexiona sobre la personalitat dels països. Al remat, la cultura és la clau d'un trencaclosques divertit que es traça en el cap de l'autora que acaba desitjant ser grega. Una antiga grega!

A partir de la mort de la mare d'un amic, Susanna reflexiona sobre el final de la vida, el moment del traspàs, el comiat de la gent que estimem. Es fa preguntes que sovint no tenen respostes, però que ajuden a tindre una mirada calmada sobre les acaballes de la vida. La partida de la mare de l'amic es produeix precisament mentre parla de la mort i de la vida en la presentació a la Fira del llibre de València del llibre del poeta Marc Granell que es diu Mastaba, que és una càmera mortuòria de l'Antig Egipte, i on fa un repàs en vers als moments més destacats de la seua existència.

Aquest capítol naix a partir d'una pintada en una paret que diu: 'El manicomni produeix bogeria i la presó assassins'. Susanna parla amb un treballador d'una presó de Castelló per a saber què hi ha de veritat en aquesta sentència. A partir d'ací reflexiona sobre el bé i el mal, sobre els prejudicis i sobre les idees preconcebudes que tenim de les coses i de les persones.

Tu tens un lloc al món? És el que planteja aquest capítol, i ho fa rememorant dos pel·lícules que, a priori, no tenen res en comú: Un lugar en el mundo, d'Adolfo Aristarain i Els Ponts de Madison, dirigida per Clin Eastwood i basada en la novel·la de Robert James Waller. I si el nostre lloc al món fora l'amor?  El capítol conclou amb dos poemes que filen amb aquesta suposició, un d'Empar Ferrer, i el de l'autora del pòdcast, Susanna Lliberós.

Per què, més enllà del contingut religiós, hi ha persones que s'emocionen davant una processó de Setmana Santa? En aquest capítol es reflexiona sobre els motius artístics i sensorials que fan que, a través de la vista, l'olfalte, la oïda i la sensació de pertinença a un grup, s'experimente una sensació plaent. L'efecte Mozart serveix d'excusa per a explicar el gaudi dels sentits. Un poema Rap i un altre sobre la música de la Naturalesa, conclouen el capítol.

A partir d'una anècdota en una consulta de psicologia, Susanna decideix fer una escolta activa i pren nota del llenguatge i les expresions que fa servir la gent al carrer. El resultat dona peu a aquesta reflexió sobre el poder de les paraules. Inclou un poema de Montserrat Abelló.

A partir d'una trobada amb un grup d'amigues que s'expliquen les seues vivències, els èxits, els problemes i els anhels, este capítol ret homenatge a l'amistat. Un dels poemes triats és de la poeta catalana Joana Raspall. El poema de Susanna conta un viatge a la Toscana que va ferfa uns anys amb unes amigues de tota la vida.

Aquest capítol parla de la importància de la 'tribu', de com teixir una xarxa social que ens facilite la conciliació i la criança. A partir d'esta reflexió, Susanna rememora un recital a Sant Mateu amb la poeta Maria Josep Escrivà amb motiu del dia de la dona. Però què passa avui? es pregunta. Ja no és el dia de la dona?

En aquest capítol Susanna reflexiona sobre el poder de la poesia i recorda quan va aparéixer en la seua vida. I li formula a l'oient el mateix que es pregunta a ella mateixa: Ens ha salvat mai un poema? Quin poder autèntic té la poesia? Ella te'n posa un exemple, sabries tu pensar-ne un altre? 
Si aquest episodi t'agradat i vols estar sempre al cas de nous capítols, segueix 'Per versar-te la boca' o entra al web  https://www.susannalliberos.com/ i subscriu-te per a rebre cada setmana un nou capítol.

En aquest capítol que parla d'absències hi ha la presència de Joan Fuster, Joan Margarit, Violeta Parra, Teresa Pascual... A través d'ells Susanna reflexiona sobre la importància de reconéixer el dol dels qui es queden, respectar-lo i deixar que el temps i les paraules facen la resta.