Joaquim Maria Puyal escriu una carta sonora al periodista Joan Barril, perquè "si no te n'haguessis anat avui hauries fet 67 anys". L'enyorança per la veu del periodista, les històries ben escrites i la recordada sintonia d'"El Cafè de la República" omplen "La mirada d'en Puyal" d'aquest dilluns.

Aquest divendres, Joaquim Maria Puyal parla de com el turisme "visita" certs espais amb un alt contingut històric, i reclama "que quan fem el turista no barregem les coses i travessem la línia roja de trivialitzar la tragèdia". Aquesta és "La mirada d'en Puyal".

A partir d'una carta enviada per una oient, Joaquim Maria Puyal reflexiona al voltant de la salut de la llengua catalana. Puyal assegura que "hi ha molta gent interessada per la llengua, però n'hi ha d'altra de molt amoïnada". Aquest matí, una nova "La mirada d'en Puyal",

A partir d'una conversa sobre què dona més audiència a internet, Joaquim Maria Puyal reflexiona sobre consums a internet, clics i algoritmes a la xarxa, però també sobre el paper dels mitjans públics, el concepte d'èxit i les mirades personals.

"La mirada d'en Puyal" gira al voltant del tema de la violència, que qualifica de problema greu, "però és més greu que convisquem quotidianament amb la violència i que ens hi acostumem."

Amb motiu de l'estrena al Liceu de l'òpera "Madama Butterfly", de Puccini, Joaquim Maria Puyal recorda la història entre la jove i sensible gueisha i el cínic oficial de la marina nord-americana. "La mirada d'en Puyal" acabarà amb la bellíssima ària "Un bel di vedremo" de Maria Callas.

El 10 de gener del 1899 van arribar al Port de Barcelona 1.100 soldats que tornaven de la guerra de Cuba. Durant la travessia en van morir 39. Joaquim Maria Puyal fa un paral·lelisme entre les calamitats que van patir aquells catalans amb el drama actual que hi ha al Mediterrani.

La mirada d'avui de Joaquim Maria Puyal gira al voltant de la figura de Vinton Cerf, nou Premi Internacional Catalunya i un dels pares d'internet.

"La mirada d'en Puyal" d'avui analitza fins a quin punt té rellavància la figura del presentador, ja sigui de ràdio o de televisió: "No té valor, l'ofici de presentar? Ja ho crec que en té. I pot arribar a ser immens. L'ofici de presentar té el valor que li doni l'audiència."

Joaquim Maria Puyal aprofita un regal de Reis per reflexionar sobre el poder de les paraules.