Avui anem d’estrena a Madrid: Victor Victoria, amb Paloma San Basilio; i a Barcelona: Grease, amb Carlos Solano, María Adamuz i Elena Gadel. Dos musicals força coneguts, sobre tot, Grease. Ja esteu a punt per fer la coreografia de Greased Lightnin’ ?

Tres estrenes absolutes a Broadway: The Drawsy Chaperone, una paròdia dels musicals dels anys 20; High Fidelity, amb temes a l’estil dels anys 80; i Spring Awakening, situada a Viena, a principis del segle XX, però amb música rock. Com veieu, hi ha per a tots els gustos.

S’acaba la temporada estiuenca i el programa d’avui no el dediquem al cine musical però sí a música de pel·lícules. Són aquelles cançons que han quedat associades a una determinada pel·lícula; de vegades són cançons ja existents o temes escrits expressament per a la banda sonora: As Time Goes By, de Casablanca; You Can Leave Your Hat On, de The Full Monty; Love Is All Around, de Quatre bodes i un funeral; Unchained Melody, de Ghost; el tema de James Bond...

En totes les pel·lícules de Woody Allen la banda sonora és molt important; recordem Manhattan, Dies de ràdio, Bales sobre Broadway, Poderosa Afrodita, etc., però mai no n’havia fet una que es pogués considerar “musical”. No va ser fins després d’haver dirigit més de 25 pel·lícules que es va atrevir amb el gènere. I ho va fer al seu estil, un musical sense cap cantant de musicals. La pel·lícula a la que ens referim és Everyone Says I Love You.

El 1969, el grup britànic The Who va editar Tommy, el disc que va ser considerat com el primer àlbum de rock and roll que explicava una història lineal a través de les seves cançons. El 1975 es va estrenar la versió cinematogràfica dirigida per Ken Russell i protagonitzada per les estrelles més importants del pop i el rock: Roger Daltrey -membre fundador i veu principal dels Who-, Elton John, Tina Turner, Eric Clapton, Keith Moon, Paul Nicholas, Arthur Brown i, naturalment la resta dels components de The Who.

La banda sonora que us hem preparat per avui és la de la pel·lícula New York, New York, estrenada el 1977, dirigida per Martin Scorsese i que van protagonitzar Liza Minnelli i Robert de Niro. En principi, els noms d’Scorsese i De Niro poc tenien a veure amb el cinema musical i no oferien gaires garanties d’èxit dins el gènere. El resultat va confirmar els presagis. Això sí, la banda sonora de New York, New York és esplèndida.

Avui ens ocupem d’una pel·lícula i del seu compositor. Darling Lili i Henry Mancini.

Darling Lili es va estrenar el 1970. Blake Edwards en va ser el director i Julie Andrews i Rock Hudson els seus protagonistes.

Henry Mancini va ser un compositor i director d’orquestra nord-americà d’origen italià. Va guanyar 4 Oscars, 1 Golden Globe, i 21 Grammy amb les seves composicions per a més de 90 pel·lícules, algunes tan conegudes com les de la sèrie de La Pantera Rosa, Charada, Días de vino y rosas, Sed de mal, Dos en la carretera, Hatari!, Desayuno con diamantes, i Victor Victoria.

Seguim amb pel·lícules musicals. La que avui ens ocupa és De-Lovely, que per ser una biografia del compositor Cole Porter, la banda sonora està formada per les seves millors cançons: Night And Day, True Love, Anything Goes, i moltes més.

La banda sonora d’avui està cantada per Barbra Streisand, i pertany a dues pel·lícules seves: A Star is Born (Ha nascut una estrella) i Yentl. Dues partitures ben diferents quan han assolit més èxit que les pel·lícules per a les quals van ser creades.

Avui tenim una pel·lícula francesa, estrenada el 1964, que va innovar el gènere musical i que va marcar a tota una generació que la vam veure quan, per edat, encara creiem que l’amor etern dura sempre: Les parapluies de Cherbourg.