La Quarta Llei de Newton

Com una au fènix, La Quarta Llei de Newton reneix de les seves cendres. Des que la flama comencés a minvar, la ciència i el món han avançat a un ritme vertiginós. Ho repassem amb la sentida absència del Gerard, qui hagués preferit l'actualitat futbolística a la barra del bar, cervesa a la mà. Però, per renascut de les seves pròpies cendres, el protagonista d'avui: Josep Maria Mainat. Desgranem el seu programa de divulgació científica i, per aportar una mica de rigor, fem un cop d'ull a les dades del nostre podcast, ja que el Miquel té massa temps lliure. Estimat oient que vas escoltar-te els 24 episodis el 22 d'Octubre del 2022, t'estem molt agraïts. Escalf.

La Quarta Llei està de celebració! No pel fet d'haver aconseguit reunir-se i gravar un episodi, que també, sinó perquè per fi ha aconseguit retornar a la seva durada original. No serà, però, per falta de divagació ni d'opinar sense estar informats, sinó més aviat per falta de seccions. La sequera es nota, potser és una metàfora de l'estiu que li espera a Catalunya. 

Nogensmenys, seguim amb la cerca de matemàtiques allà on no n'hi ha, aquest cop en el cafè. La sinèrgia amb la secció bèl·lica és clara, ja que els magnetrons i el cafè estan íntimament relacionats. L'únic dubte que quedarà per resoldre serà si és pitjor reescalfar un cafè fet o defensar que la pizza al microones està més bona que al forn.

La fotogènia és un mite. Tots sortim malament a les fotos de carnet. Després de repassar tot el que no hem après, aquesta setmana discutim sobre la ciència pública i privada. És ètic fer recerca per satisfer les demandes d'empreses privades? La tertúlia del cafè ve seguida d'una anècdota curiosa pròpia d'una divulgació buida: l'estimació del volum d'un elefant. Repassem els volums geomètrics de secundària per adonar-nos que potser hi ha preguntes científiques que no paga la pena respondre. Acabem parlant d'una invenció que va maleïr la catalana terra: el radar. Ben mirat, potser viuríem millor a Cáceres. Visca el Servei Català de Trànsit!

Els grans descobriments van sempre precedits de brillants interpretacions d’allò que no entenem. La troballa del nucli atòmic n’és un exemple, tot i que l’intent del Guillem d’explicar-ho no sigui tan il.lustre. Sense perdre el fil però perdent el temps, en Gerard porta una secció maratoniana on decideix tirar pedres a la teulada de La Quarta Llei, tot criticant la divulgació científica i glorificant el seu Messi-es com a únic divulgador vàlid. Per seguir parlant de l’astre argentí, fem una ullada a la predicció de resultats futbolístics. Ho fem enfilant-nos en pendents més pronunciats que al “Tour” al més pur estil de Poisson. La conclusió serà, incessantment, la mateixa: no us hi deixeu estalvis, que potser els podeu engreixar donant sang en països que ho retribueixen. I és que de forma macabra estrenem secció bèl·lica sobre transfusions de sang la mateixa setmana (quan ho vam enregistrar almenys) que veiem la guerra de ben a prop. No sabem si Rússia també, però almenys la ciència, amb sang entra.

Els joves de La Quarta Llei estan de celebració: han aconseguit reunir-se i gravar un episodi. Si això no fos prou rellevant, estrenem nova temporada i amb ella noves seccions (o potser intents de secció que acaben en res). Sigui com sigui, després d'estar a punt d'acomiadar en Gerard, hem hagut de prescindir del quadern de Pitàgores. El matemàtic, científic i pensador de renom va dir que no hi havia espai pels dos en el mateix podcast. Pobre d'en Pitàgores, ell encara veia sinèrgies possibles. Així doncs, l'acomiadem com es mereix mentre agafa la L8 del metro, tot i que en el fons sabem que si creua el Llobregat, ja és un rodalies. Prepareu-vos per una segona temporada carregada de... romanços, perquè de divulgació n'hi haurà la justeta.

Potser l'únic científic comparable al nostre guia espiritual Newton és Albert Einstein. Per això aquesta setmana acomiadem la primera temporada retent-li homenatge. Ho fem amb un menú carregat d'idees que us faran pensar. Aquest laberíntic episodi comença resseguint els viaranys de les criptomonedes. Amics, la mineria de carbó i de bitcoin són igual de nocives per al medi ambient. Seguim amb un diccionari del biòleg, intentant que empatitzeu una mica amb els físics que acaben fent biologia. Per últim descobrim el que més us agrada dels cientifics: els secrets de les seves vides quotidianes. Parlem d'Einstein i de la relativitat de les seves relacions. I com que tanquem una etapa, també ens examinem del que ens ha explicat en Pau. La Matrícula d'Honor va per tu, estimat oient.

Crèdits: "Symphony of Science" de Melodysheep

La quarta llei té moments d'inèrcia assimètrics. Així que avui li fem la volta a l'episodi com a una raqueta de pàdel per observar el nostre propi efecte Dzhanibekov. Comencem parlant de tot i de res i posant-vos un enigma que haureu de resoldre sobre encriptació! *No repetiu les vostres contrasenyes*. Tot seguit, el nano de Sant Feliu ens repassa la reacció de Maillard i els trucs per ser uns bons químics. Un capítol de cuina amb acudits més divertits que els de l'Arguinaño i que fa honor a l'Isma, el nostre solter d'or. Acabem, per recomanació d'un oient que no ets tu, amb la història de R. A. Millikan, un home carregat d'idees i que va fer una facultat. I, com no podia ser d'altra manera, celebrem la democràcia i la xifra de participació al dia D de la UPC. Que tinguin una bona cuina!

Crèdits: "Symphony of Science" de Melodysheep

Si ens punxen, no ens treuen sang! De les targetes perforades dels 80 al vostre Drive amb el 0.001% d'espai disponible no ha passat tant de temps. I encara n'ha passat menys des que som capaços de modificar embrions. Aquesta és la teca d'aquesta setmana, però abans inaugurem el mes amb una discussió made in UPC - perquè sabem que tant se us en dona el que pensem de la carrera. Feta aquesta discussio, ens posem seriosos i parlem del que podem i no podem fer èticament en ciència. Ètica i PCRs, name a more iconic duo. Acabem la setmana desobrint la vida de l'alcaldessa dels informàtics: la genial Ada Lovelace. La llibertat guiant el poble dels software engineers. Informàtica disciplina valenta, que mai es resigni a l'avorriment!

Crèdits: "Symphony of Science" de Melodysheep

Aquesta setmana estem de celebració, fa 35 anys que l'Angela es va doctorar. Enhorabona, Dra. Merkel! Potser per l'afecció dels alemanys per la llengua pulcra, avui comencem parlant de llengües i densitats d'informació, i us descobrim la constant de Hubble del llenguatge. Japonesos i catalans, tots germans. Ben mirat, potser la nostra densitat d'informació és irrisòria i per això ens escoltes des del tren quan fas veure que treballes. Seguim amb un hexacàleg de la conversa amb un negacionista del canvi climàtic - Greta, aquest te'l dediquem! Ho acabem d'arrodonir amb la vida i obra del bo d'en Von Neumann, amo i senyor de les matemàtiques i la ciència. El nen que us hauria guanyat en càlcul mental a classe. El càlcul mental és tan bàsic com els experiments mentals d'Einstein.

Crèdits: "Symphony of Science" de Melodysheep

Un bon all i oli sempre torna i la quarta llei, sempre tan ben lligada, no podia ser menys. No us podíem deixar sense els corol·laris del quart pilar de la mecànica clàssica. Així que aquesta setmana tornem preparats amb alguns clàssics. Serem el romesco del vostre dimecres. Comencem parlant de la dràmatica història d'uns excursionistes morts que va emocionar a Steven Spielberg (no patiu, no són nens de cau). De l'abominable home de les neus, passem a l'abominable cantant Miguel Bosé, amic i homònim del nostre tenor a la dutxa Miquel Boschini. I acabem com sempre amb una mica de coneixement, perquè pugueu dormir tranquils. Us descobrim la vida del polifacètic Jàbir ibn Hayyan, un alquimista dels d'abans i l'home més semblant a en Quirrell de Harry Potter. Potser nosaltres de l'argent no en sabem fer or, però d'aquests tres quarts d'hora que us esperen n'hem fet cremeta.

Crèdits: "Symphony of Science" de Melodysheep