Aquí us deixem un resum dels últims quatre capítols. Hem parlat de la medalla, del ratolí d'ordinador, del diccionari i del globus aerostàtic. A més, ens han visitat l'Anna Barrachina, actriu; la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art; l'Alidé Sans, cantautora aranesa, i en Toni Arbonés, escalador. Si us agrada el resum, aprofiteu per mirar els capítols sencers, que sempre hi ha més moments que mereixen que els vegeu.

Vic i Igualada podrien ser dues capitals del globus aerostàtic a Catalunya. Estem segurs que els viatges en globus és de les coses que has de fer un cop a la vida, però si això comporta llevar-se de matinada per no sé què dels vents, potser més d'un és baixa. Ens visita en Toni Arbonés, un escalador català que ha obert més de 1.000 vies d'escalada arreu del món. Sortim a passejar en Patxi, un teckel de Barcelona, per la rebel·lió de Sobibor, el 1943.

Imagineu-vos una conversa entre Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra mirant-nos des del més enllà. Deuen estar enfadats o contents de com mantenim el seu llegat amb la llengua? Bé, val més no saber-ho. Dediquem aquest capítol de "La Renaixença" al diccionari, que van començar els sumeris fa més de 4.000 anys. La cantant aranesa Alidé Sans passa pel nostre escó, posa a prova en Peyu i puja a l'escenari per cantar-nos "A la ruaa de Rore". A "Històries per passejar el gos", anem amb la Pili fins al 1816: l'any sense estiu.

Aquest capítol de "La Renaixença" el dediquem al ratolí d'ordinador. És segurament dels objectes més joves que hem fet, perquè va néixer el 1963. L'Arnau i la Laia ho han aprofitat per parlar de música electrònica catalana, no us ho podeu perdre. Parlem amb la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art. Ha treballat restaurant llocs tan emblemàtics i importants com la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll o el pantocràtor de Sant Climent de Taüll. I sortim a passejar el gos per l'engany del capità Köpenick, el 1906.

Els esportistes, quan guanyen medalles, molt sovint es fan fotos mossegant-les. Sabeu que això es va començar a fer amb l'objectiu de comprovar si la medalla era d'or real? Si quan la mossegues és tova, vol dir que és or vertader. Heu de saber que no són d'or, només n'estan recobertes. Dediquem aquest capítol a la medalla. Ens visita l'Anna Barrachina, amb qui repassem la seva carrera com a actriu i els seus personatges més recordats. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Neula pel descobriment del tresor de Hoxne, el 1992.

Us deixem amb un resum de tot el que ha passat aquesta setmana: hem xerrat amb la Judit Mascó, en Llorenç Barba, Els Amics de les Arts i la Júlia Truyol. També hem parlat sobre la capa, el compàs, les puntes de coixí i els dards. I hem sortit a passejar quatre gossos per quatre moments històrics. Que a en Fel no li agrada, però nosaltres ho continuem fent (perquè sí que ens agrada).

De punteria, se'n té o no se'n té. Alguna vegada aniria bé tenir-ne, d'altres seria millor que no en tinguessin. Ara, si participes en un espectacle de circ, tots esperem que en tinguis, de punteria. El 1990 neix la Federació Catalana de Dards i es reconeix aquesta pràctica com a esport. En aquesta ocasió, doncs, parlem dels dards. Ens visita la Júlia Truyol, actriu i membre de la companyia de teatre La Calòrica. I sortim a passejar en Tam, un gos de la Vall d'en Bas, per l'intent d'assassinat del papa Joan Pau II.

Que som uns nostàlgics ja ho sabem, nosaltres i vosaltres. Però és que no podem deixar de ser-ho. Per això, hem decidit dedicar aquest capítol a les puntes de coixí. Per si no ho sabeu, antigament s'havien utilitzat per enviar missatges secrets! Poca broma amb les puntaires! Passen per "La Renaixença" Els Amics de les Arts. Parlar amb ells i escoltar-los amb l'Arnau i la Laia fent "Jean-Luc" és d'aquelles coses que recordarem. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Jumo fins a la vaga dels tramvies del 1951.

Tots hem fet servir el compàs durant la nostra època escolar. Alguns amb més destresa que d'altres, però tots l'hem fet servir alguna vegada per punxar la goma d'esborrar. En això segur que coincidim. Els músics també en fan servir un, de compàs, però no és el mateix. Ens visita en Llorenç Barba, responsable del refugi Vicenç Barber de Montserrat. Fa"passejades" de 45 minuts fins al refugi diàriament i hi puja més de 200 kg a l'esquena cada setmana. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Dobby fins al 1960, a la catàstrofe de Nedelin.

Sabeu que la capa que porta Superman a l'última pel·lícula l'ha fet una empresa catalana? Només per això ja creiem just i necessari dedicar aquest capítol a la capa. De Catalunya a Hollywood només hi ha 50 metres de tela vermella. Abans la gent també portava capa, però no per volar, sinó per abrigar-se. Parlem amb la Judit Mascó, la primera supermodel catalana, que ens explica el que més por li feia durant les desfilades. I sortim a passejar l'Indi fins al 2010, quan es van comprar dues pizzes per 10.000 bitcoins.