En aquest episodi de La Vermuteria ens submergim en el món de les avaluacions de rendiment, aquelles trobades temudes on tot pot acabar en creixement… o en trauma. A La Fregidora, descobrim com empreses continuen aplicant sistemes com el ranking forçat —on sempre hi ha d’haver “low performers”, i com això pot convertir una eina de desenvolupament en una autèntica trampa corporativa.
Parlem també de les calibracions, aquelles reunions post-review que arriben tard i malament, com afinar un concert quan ja ha acabat. A través d’estudis com l’efecte Pigmalió i el halo effect, veiem com els biaixos i les etiquetes poden condicionar carreres senceres.
A La Barra Brava, explorem si la intel·ligència artificial pot realment salvar el procés o només amplificar els mateixos biaixos humans. Entre ironies, dades i anècdotes, ens preguntem si les empreses volen ajudar les persones a créixer o simplement trobar excuses per no fer-ho.
Finalment, a L’Últim Escuradents, assistim a dues performance reviews extremes —el mànager “poli dur” i la “Maya” passiu-agressiva— que ens recorden que tan dolent és disparar a matar com parlar amb sucre.
Tot plegat, prop d’una hora de conversa on riem, patim i brindem per una veritat incòmoda: les avaluacions de rendiment haurien de ser miralls per créixer, no trampes per caure-hi dins.