Parlem amb l’investigador i divulgador David Bueno sobre el funcionament del cervell, com el podem entrenar, quin paper hi té l’educació emocional i com ens afecten les tecnologies digitals i les xarxes socials. Ens explica que el món accelerat en què vivim i el fet que no ens aturem a reflexionar afavoreix el sorgiment de governs extremistes.

Ara fa deu anys, la Rosalia entrava al Paranimf per oferir el primer concert de la primera edició dels Vespres d’Hivern de la Universitat de Barcelona. Per repassar el bo i millor d’aquests deu anys, convidem la Lourdes Sesma, cap d’Imatge Corporativa i Màrqueting de la UB i mare de la criatura. A més, Lucia Fumero i Marc Vilajuana, que actuen en aquesta edició, ens fan un tastet del que serà el seu concert.

La periodista Noemí Polls i la filòsofa de la UB Montserrat Crespín reflexionen sobre la responsabilitat ètica dels mitjans quan informen de successos: per què s’accepta tan fàcilment la violència mediàtica i per què és tan difícil regular jurídicament algunes pràctiques que clarament vulneren els drets fonamentals? Recollim aquesta xerrada, que va tenir lloc en el marc del festival filosòfia Barcelona Pensa, en un nou capítol de ‘L’actualitat de la UB, en pòdcast’.

Laura Boj, Roger Miras i Xènia Hernández ens presenten Cardemcat, el videopòdcast guanyador del I Concurs Maria Sabater de la Universitat de Barcelona. Aquest projecte ens convidarà a parlar de sexe d’una manera oberta i sense tabús, i a fer-ho, a més a més, en català. Com seran les seccions del programa? A qui convidaran? Els membres de l’equip ens en fan un tastet i us esperen a partir del 14 de novembre, dia de llançament del primer episodi!

Com entén l’antropologia social el concepte de crisi? Eloi Sendrós, investigador del Grup de Recerca en Antropologia de les Crisis i les Transformacions Contemporànies (CRITS), ens explica que les crisis són processos de canvi social de gran complexitat. ‘En crisi’, el programa de pòdcast que ha impulsat el seu grup de recerca, tractarà des del rigor i la sensibilitat alguns d’aquests processos: des de la crisi migratòria fins a la crisi del món rural, passant pels populismes o l’envelliment poblacional, entre molts altres temes.

Parlem amb Mònica Barrieras i Pere Comellas, integrants del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), sobre la seva tasca i sobre el nou projecte que estan a punt d’engegar: Llengües a tocar, un pòdcast divulgatiu per donar a conèixer les més de 300 llengües que es parlen a casa nostra. El GELA va ser fundat per l’enyorada Carme Junyent fa més de trenta anys. Es dedica a la recerca i divulgació de la diversitat lingüística, un patrimoni valuosíssim que està en risc i que cal preservar.

Alba Capella, Marina Cerdà i Àngel Liu ens parlen del seu pas pel Tiktok de la UB. Ens expliquen coses que han après fent la beca de col·laboració i fan una crida als alumnes perquè participin més als vídeos. Reconeixen que l’algoritme de Tiktok és impredictible i asseguren que s’ho han passat molt bé! Els fem un test ràpid que superen amb escreix i, per acabar, donen consells molt útils a la Mayka Kowolik, una de les tiktokers del curs vinent.

El cicle de concerts a la fresca de la Universitat de Barcelona torna al jardí de l’Edifici Històric. El cartell d’aquesta edició inclou quatre concerts gratuïts d’artistes emergents i l’actuació musical dels guanyadors del concurs musical Sona UB. Si vols saber quan seran els concerts i totes les novetats dels Vespres, escolta aquest pòdcast, perquè en parlem amb l’organització i amb dues de les artistes que hi actuaran.

Quin impacte té el que pensem sobre les violències sexuals en la identitat i el cos de les persones que les han patit? Convidem Magalí Garrell Ferrando, guanyadora del I Premi Rosalind Franklin als millors treballs finals de màster en perspectiva de gènere, perquè ens en parli. Ens explica com ha estat tot el procés d’elaboració del seu treball, titulat «“Esto me ha hecho feminista”. (Contra)narratives entorn de la violència sexual i transformació subjectiva i social en dones supervivents», i els aprenentatges que n’ha extret.

Parlem amb Endika Rey, autor del llibre ‘La sociedad de la nieve. Así se hizo la película de J. A. Bayona’ i professor del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona. L’Endika ens explica quin és el secret de l’èxit d’aquesta pel·lícula, que passarà a la història del cinema per ser una de les més premiades a tots els nivells i més aclamades pel públic. Parlem de com està explicada la història, de l’elevat grau d’immersió que aconsegueix Bayona i del canvi de paradigma que suposa la distribució que se n’ha fet, tant a les plataformes com a les sales de cinema.