Com és l’amor romàntic entre la gent gran? Ha canviat? De quina manera neix? La realitat dista molt dels ideals. Per aquest motiu, Mercè Pérez, psicòloga i professora de psicologia evolutiva a la Universitat Autònoma de Barcelona, ens obre les portes a l’amor entre la gent gran per trencar amb els nostres prejudicis a partir de les preguntes adequades.

Edició i muntatge - Martí Canales Borrull

Els experts indiquen que els humans solem témer més allò que ens és desconegut, i la mort és l’exemple paradigmàtic de tot el que no sabem. Ens fa por? Ens genera angoixa? L’entenem? El debat encara s’ha obert més des de la recent legalització de l’eutanàsia.

En Josep París, director del Desenvolupament de Serveis Funeraris de Barcelona (Mémora), ens fa reflexionar sobre si la nostra relació amb la mort és l’adequada o no.

Passar del domicili habitual a una residència comporta canvis importants per a una persona. De fet, la convivència amb altres residents és un dels aspectes que trenquen amb l’estil de vida de les persones que han viscut soles fins al moment de l’entrada al centre.

En aquest punt són recurrents els dubtes sobre el manteniment de la privacitat i l’espai un cop dins la residència. La Sílvia Vázquez, directora general de la Fundació Aymar i Puig, ens ajuda a revelar la realitat sobre aquest tema.

Fan nosa, no treballen i cobren de l’estat. Aquest és, potser, el paradigma que moltes persones tenen al cap quan pensen en la gent gran i en el seu paper dins la societat, però pot ser que darrere d’aquests clixés s’hi amagui una realitat ben diferent, on les dones i els homes d’edat avançada no només tenen un paper important en la societat, sinó que esdevenen fonamentals en molts casos.

En Josep Carné, president de la FATEC, la Federació d’Associacions de Gent Gran, ens ajuda a posar fi a l’estereotip.

Quantes persones grans parlen per WhatsApp? Saben fer server les xarxes socials? Així en general, no és cap secret dir que les persones de més edat mantenen un vincle més feble amb les tecnologies que les generacions posteriors, però són l’edat i la tecnologia dos elements incompatibles?

En Genís Roca, un dels majors experts en transformació digital del nostre país, ens ajudarà a descobrir que hi ha de veritat i de mentida en aquest estereotip.

Soledat i solitud. Dues paraules sinònimes que representen un concepte que des de la pandèmia de la COVID-19 han tornat amb força, sovint associades al concepte de “salut mental”.

La soledat ha estat especialment vinculada a la gent gran, tot i que la nostra societat ha assumit que arribar a la vellesa comporta afrontar aquest sentiment. Com afecta realment l’edat al risc de sentir-se sol? En Francesc Torralba, catedràtic de filosofia a la Universitat Ramon Llull, ens ho explica.

A casa nostra hi trobem protecció, confort, seguretat i tranquil·litat. De fet, sembla que no ens qüestionem que la llar habitual és el millor lloc per envellir. És cert, o bé es tracta més d’un desig que no correspon amb la realitat?

La Cinta Pascual, directora general de l’Onada Serveis, grup que gestiona una vintena de residències i altres serveis assistencials, i presidenta d’ACRA, la patronal majoritària del sector, ens explica que suposa el canvi de veure en una casa particular a una residència.

La majoria de situacions d’abús a les persones grans romanen invisibles, i això fa que el maltractament a la gent de més edat encara estigui lluny, tant del focus mediàtic com de les prioritats en l’agenda de polítiques socials.

De fet, segons dades dels Mossos d’Esquadra, l’any passat a Catalunya es van atendre 1.186 persones de més de 65 anys que havien rebut algun tipus de maltractament. El Jordi Muñoz, president de la Comissió dels Drets de la Gent Gran de l’ICAB, el Col·legi d’Advocats de Barcelona, ens parla obertament sobre aquesta realitat.

Associem inevitablement l’envelliment de les persones amb el fet que cada cop són menys autònomes, però és això cert o es tracta d’una generalització? Estem contribuint a fer dependents les persones grans mitjançant l’acceptació que no es poden valdre per si soles?

La Carol Mitjana, directora del Centre Geriàtric Lleida, ens ajudarà a aprofundir per desmuntar aquest prejudici des de l’arrel.

Tots sabem que la sexualitat té una importància cabdal a la vida de la gent. Una vida sexual sana té múltiples beneficis físics i emocionals i és recomanable a qualsevol etapa de la vida adulta. Tot i això, la vida sexual sembla que socialment es redueix a una franja d’edat molt marcada entre la joventut i la fi de l’edat reproductiva. En Feliciano Villar, psicòleg i catedràtic de la Universitat de Barcelona, ens explica quin paper juga el sexe pels més grans.