El trompetista LEE MORGAN va ser un dels màxims representants del Hard Bop i com la majoria de músics que van practicar aquest estil van passar per l' escola "Can Messengers" de l'Art Blakey. Gravació del 1972 poc abans de la seva mort violenta a l'edat de 34 anys, una senyora "despechada" li va fotre un tret a la sortida d'una actuació a l' Slug's. Trobem en aquest "We Remember You" un Hard Bop tardà , més evolucionat que l'original dels anys 50 i 60, uns bons acompanyants: Billy Harper al saxo tenor, Harold Mabern al piano, quin gran pianista, Jimmy Merritt al contrabaix i Freddie Waits a la bateria. Ell va ser un músic important amb una sonoritat calenta, voluminosa i molt de color, un remot seguidor del Dizzy Gillespie ... llàstima de la seva mort prematura que no ens ha permès saber a on hagués arribat.

Pianista MISTERIÓS a la segona part. Músic important al seu país d'origen, emigrarà a Suïssa el 1962 i allà el descobrirà Duke Ellington que se l' emporta a França, actuacions a Antibes, Palermo, ... i després als EEUU, actuarà a Newport, al Village Vanguard, Lincoln Jazz Center... El 1968 torna a Europa i es relaciona amb els John Coltrane, John Tchicai, Gato Barbieri, Don Cherry, que en aquella època feien un free de lo més rabiós. /// A partir de 1970 fa una llarga estada al seu país, es converteix a l' Islam, es canvia el nom i passarà a liderar els seus propis grups; la seva música sempre amb una concepció orquestral heretada del seu mentor Ellington, així com la tria d' excel.lents solistes, prendrà una dimensió ètnica molt marcada i la referència als olors, colors i paisatges del seu país son omnipresents a la seva música. El disc que estem escoltant és del 1995, manté les seves referències , té un caire més intim, una notable originalitat i una demostració magistral de com jugar amb els silencis i les intensitats ... naturalment també tenen el seu mèrit el baix i bateria que l'acompanyen. Pel meu gust ... IMPRESCINDIBLE.