Benvinguts i benvingudes a l’Eixida, el magazine radiofònic de El Despertador, una entitat que acompanya les persones a desenvolupar el seu benestar. L’Eixida és un llindar entre el dins i el fora, un espai de conversa tranquil·la, reflexió i connexió humana, on cada episodi s’articula al voltant d’un tema; i avui obrim les portes del programa a l’amor, més concretament, a l’amor conscient.

Hem vingut a aquest món, és clar, a estimar i a ser estimats, però no sempre sabem fer-ho de la millor manera. Sense anar més lluny, si mirem enrere, veiem que el matrimoni, allò que sovint hem considerat la màxima expressió del compromís amb l’amor, durant segles tenia poc a veure amb l’amor i molt més amb la possessió, amb les aliances entre famílies, amb la seguretat, amb l’economia o amb la supervivència. I això ens porta a preguntar-nos fins a quin punt, avui, les nostres relacions han canviat tant com pensem, perquè encara actualment, massa sovint, la parella es viu més com una forma de tenir que no pas com una forma d’estimar.

Quan això passa, l’amor corre el risc de convertir-se en una forma subtil de consum, on l’altre esdevé algú que ha de satisfer les meves expectatives, els meus buits i les meves necessitats, però rarament ens aturem a preguntar-nos què passa amb les seves. Potser per això, cada vegada més persones es plantegen una pregunta incòmoda però necessària: fins a quin punt estem estimant conscientment o simplement repetim patrons que hem heretat sense qüestionar-los?

El llenguatge de l’amor està ple de mites i de supòsits que sovint ens fan assumir que hi ha una manera correcta de relacionar-nos, i sortir d’aquests cànons no és fàcil perquè són estructures profundes que travessen la nostra manera de vincular-nos. Parlar d’amor és relativament senzill, però el repte real és portar-lo a la pràctica, baixar-lo a la realitat del dia a dia, a les converses incòmodes, als silencis i a la convivència.

Perquè una cosa és la idea que tenim de l’amor i una altra, ben diferent, és què passa quan ens vinculem de veritat amb algú, quan apareixen les diferències, els ritmes, les necessitats, la diversitat de visions i les inevitables contradiccions. Estimar també és prendre decisions, posar límits i arribar a acords; té a veure amb com ens cuidem i amb com cuidem l’altre, i també amb com ens sostenim quan no és tan fàcil, quan no tot encaixa i quan la realitat no coincideix amb allò que esperàvem.

És en aquest punt on l’amor deixa de ser un concepte abstracte i es converteix en una pràctica viva, on deixa de ser propietat per transformar-se en una travessa compartida, un camí ple d’interrogants en què, potser, la pregunta més important és si podem estimar realment algú si abans no hem après a estimar-nos a nosaltres mateixos.

D’això i molt més en parlem en aquesta nova Eixida, plena de música, referències culturals i audiovisuals, mitologia i poesia, i amb una conversa interessantíssima que no us podeu perdre amb dues persones referents en la matèria. Ja està disponible a les plataformes habituals i al nostre web. Som la Mariona Rabasa i en Jordi Muñoz, i això és l’Eixida.