Les cordes de l'ukelele

Cada instrument té la seva màgia, però també és veritat que hi ha algunes sonoritats que, bé per herència cultural o per alguna raó física o emocional, ens semblen més màgics... Això és el que avui deixarem que ens guiï: la màgia de sonoritats com la del sitar; la kora africana; el handpan, un instrument, per cert, ben modern, però que per alguna raó ens sembla, fins i tot, ancestral; o, per què no, un conjunt vocal.

Sentim propostes que han arribat aquesta tardor, al principi del curs 2026-27, i que ens han cridat l'atenció. Mostres de talent, d'inspiració, de saber fer i des de moltes mirades diferents. Perles de tardor -així les anomenarem, si ens ho permeteu- que val la pena destacar...

Ens agraden els projectes que acosten músics d'orígens allunyats, o de músics que normalment no treballen junts... D'aquestes trobades, n'han sortit resultats realment brillants!

Hi ha artistes que saluden els avantpassats, mirant cap enrere per observar, admirar, inspirar-se i portar el pes del llegat, sobretot el llegat sonor, cap als nostres dies...

Girem la mirada cap a les formacions grans, ja siguin corals o orquestrals, els grups musicals de grans dimensions i els artistes que han fet algun projecte especial amb un grup gran d'acompanyament.

Fem un recorregut per músiques que, ja sigui per proximitat geogràfica, per origen o per estètica, tenen molt a veure amb el blues. Una manera més de confirmar que tots els orígens estan connectats!

Arrenquem temporada amb un recorregut per propostes musicals en què un piano fa duet amb un altre instrument. El pianista brasiler Amaro Freitas amb l'arpista nord-americana Brandee Younger seran uns dels protagonistes, com també les col·laboracions d'Omar Sosa amb Seckou Keita o la de Júlio Resende amb Bruno Chaveiro.

Ens movem per un mapa on tots els camins condueixen al blues, però també se n'allunyen una mica --de vegades molt--, i agafen dreceres d'aquelles que ens semblen tan interessants, i que connecten amb cultures sonores que tenen alguna cosa a veure amb el gènere afro-americà.

Posem la mirada i l'oïda en entorns naturals, o si més no, en paisatges i elements de la natura que inspiren aquestes peces... mar, muntanyes, arbres, plantes i deserts avui ens guien en el nostre recorregut particular.

Comencem a ritme de samba, una d'aquelles sambes que han traspassat les barreres de l'espai i del temps, per fer un recorregut amb gust tropical, amb olor de mar, amb sonoritats que ens transporten a paisatges temperats o fins i tot càlids... un recorregut que ens fa pensar en instants estiuencs, en platges, en festes populars o en gavines...