Les dones i els dies

La directora i actriu Elena Martín acaba d'estrenar una sèrie a Movistar que retrata el tràfic de persones amb fins d'explotació sexual i la creació del primer macroprostíbul a Espanya a inicis dels 2000. Es titula "El castillo" i explica amb molta sensibilitat i posicionament polític una realitat que encara és ben present. L'estat espanyol és el país europeu amb més consum de prostitució i el tercer del món.

Els robots sexuals ja no són ciència-ficció. Diverses empreses dissenyen robots, generalment d'aspecte femení, pensats per ocupar el rol tradicional de les dones en una relació de parella: des de fer les feines de casa fins a mantenir-hi relacions sexuals. És una nova forma de cosificació de les dones? Pot ser una manera d'acabar amb la prostitució? En parlem amb Alícia Casals, enginyera industrial experta en robòtica intel·ligent, i amb la filòsofa Silvia Rodríguez Egaña.

Hi ha coses que fan molta pujada, però no són les muntanyes. Una de les cites més esperades del trail running és la Salomon Ultra Pirineu, una de les curses de muntanya més prestigioses del món. La pionera d'aquesta cursa va ser Núria Picas, que l'ha guanyada en cinc edicions. Aquest potser és el nom famós, però són moltíssimes les que cada any pugen a Bagà per aquesta competició. Clàudia Tremps, Cèlia Balcells, Aïda Cusac, Anna Tomàs... Ara les dones són un 11% de tots els participants. N'hi ha de totes les edats, algunes de més de 60 anys. No tenen por, els encanta, estan preparades i ho demostren. Saben que la muntanya que fa més pujada és la de la igualtat. Avui parlem amb elles, i també amb totes les dones voluntàries i avitualladores, sense les quals aquesta cursa no seria possible.

Portar criatures al món no sempre és senzill i, quan arriben, les coses moltes vegades no són com ens havíem imaginat. Això qui ho sap millor són les famílies que tenen infants amb diagnòstics de salut complexos. Fer de mare i infermera, sostenir el patiment de la criatura i el propi, la incertesa... Tot això suposa un desgast poc visibilitzat, i encara menys atès. En parlem amb Elena Prieto Moya, logopeda, mestra d'educació especial i psicomotricista i creadora del projecte Madre de Mí, i Maria Thieme, autònoma i mare d'un nen de set anys amb discapacitat.

De vegades, les paraules ens roben una història. Mai havíem sentit parlar tant de patriarcat com ara! Fem servir "patriarcat" a totes hores, potser sense tenir gaire clar què significa. El mateix passa amb el matriarcat, què vol dir? Les dones al poder o significa molt més? Vam manar algun dia? O és una cosa de les enciclopèdies? En parlem amb l'autora olotina de "Cuando las mujeres mandaban. Viaje a la historia del matriarcado", Mara Malibrán.

En un moment històric en què els moviments de persones s'expliquen des de la por i la ràbia o des del bonisme més naïf, on queden els grisos? Quines conseqüències té mirar el món des del blanc o el negre? Dones i criatures sempre són qui en paguen el preu més alt? Parlem de tot això amb Blanca Garcés, historiadora, antropòloga, investigadora sènior al Cidob en l'àrea de migracions.

El somni de Laia Dotras sempre havia estat anar a Guinea Equatorial a treballar amb els goril·les. Es va fer gran i ara és biòloga primatòloga, ha pogut treballar al costat del seu gran referent, Jane Goodall, i és la directora adjunta i codirectora del Departament d'Investigació de l'Institut Jane Goodall. El seu amor pels primats l'ha portada a viatjar per molts països africans, a col·laborar amb les comunitats locals i, fins i tot, a fer amics ximpanzés.

Un estudi del Baròmetre del Consumidor i un altre del CIS revelen que 8 de cada 10 dones grans sense parella ni en busquen ni en volen tornar a tenir. En parlem amb l'escriptora i cineasta Victòria Bermejo, amb la periodista Montse Mompó i amb la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Montse Iserte.

Com es creen els grans relats? Com es construeixen els ídols? Són algunes de les preguntes que planteja l'escriptora Maria Canelles a la seva segona novel·la, "Si fos una sibil·la", publicada a Angle Editorial. Una novel·la protagonitzada per tres dones de diferents generacions que reflexiona sobre com es crea la cultura.

Ser bombera encara és, a Catalunya, una excepció. Les dones ja representen gairebé un 9% del cos de Bombers de la Generalitat, una xifra que ha crescut molt en els últims anys, però que continua deixant clar que parlem d'un ofici profundament masculinitzat. Demà, 29 de setembre, a més, acaba el termini d'una nova convocatòria amb 300 places, 120 de les quals reservades a dones, i això ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre les quotes, les proves físiques i què cal fer perquè més dones arribin als cossos d'emergències. Però, més enllà de les xifres i de la polèmica, què significa ser dona i voler ser bombera? En parlem amb Mari Muñoz, sotsinspectora dels Bombers de la Generalitat, i Carla Alcaide, aspirant a bombera que ja ha superat les oposicions i ara començarà el curs de formació a l'Escola de Bombers.