La catalana Rosa Ferré va ser durant anys caps d'exposicions del CCCB, ha estat directora artística del centre cultural Matadero de Madrid i ara és el cervell de la Fundació Thyssen, un dels museus més importants del món.

La traductora Mara Faye Lethem publica en català la seva primera novel·la, "Series boja si no ho fessis", una sàtira descarnada del que suposen l'embaràs i la maternitat. La protagonista és la Barbara, una dona embarassada del segon fill que té la sensació que està perdent la identitat i això li desperta un instint assassí: "La Bàrbara té sensació d'estafa, de complot, ningú li ha explicat res."

És directora des de fa 10 anys del diari ARA, un cas excepcional perquè els càrrecs de direcció dels grans mitjans continuen sent cosa d'homes. Esther Vera també s'ha dedicat a la comunicació política, ha fet televisió, ràdio i ha treballat a Washington i a París: "He conegut molts corresponsals homes. Les seves dones es feien càrrec de la casa i dels fills i havien renunciat a la seva pròpia feina." Diu que els homes han d'espavilar i madurar perquè "hi ha moltes dones que ara mateix no estan disposades a renunciar a la seva vida per estar a la seva ombra".

Si el sistema públic de salut ja està prou saturat, les dones que venen de fora ho tenen encara més complicat: algunes no tenen papers, d'altres no entenen la llengua que parla el metge i també hi ha casos en què no se senten compreses a la consulta. Com s'atén la salut de les dones immigrants? En parlem amb Lidia Carrión, originària de Bolívia; Maddiha Farooq, mediadora i intèrpret d'origen pakistanès, i les investigadores Gema Rubio i Sofia Garcia.

Quan pensem en un club, si no és esportiu, gairebé sempre ens imaginem un lloc exclusiu i d'elit. En aquest sentit, ha fet molt de mal l'imaginari dels cercles i els clubs exclusius, molt famosos en l'imperi britànic, en què una colla de senyors de classe alta es reunien i feien negocis. Al segle XXI algunes dones comencen a pensar que els clubs també poden ser una cosa seva, un lloc on emprenedores poden trobar companyia i col·laboració. A Barcelona des del 2022 hi ha el Juno House, molt més que un club per a dones.

El 74% de les dones es masturben, però no totes ho reconeixen, segons un estudi recent; a diferència de la masturbació masculina -àmpliament acceptada i fomentada- la masturbació femenina continua envoltada de silenci i vergonya. Fem sortir la masturbació femenina de l'armari amb Mireia Grossman, fisioterapeuta i fisiosexòloga, i amb les sexòlogues Mireia Muñoz i Sílvia Catalán.

L'escriptora Mercè Ibarz publica "Una noia a la ciutat" (Anagrama 2025), una crònica poètica de la Barcelona dels anys 70 on relata la seva arribada a la ciutat, provinent de Saidí (Baix Cinca).

Victòria Combalia, especialista en l'obra de Joan Miró, amiga d'Antoni Tàpies, confident de Dora Maar i "la comissària i crítica d'art de Catalunya per excel·lència" passa per "Les dones i els dies" per parlar d'art, de creació i de com eren de masclistes els artistes underground dels anys 70.

Cada any milers de dones són diagnosticades de càncer de mama i s'enfronten a decisions complexes sobre el seu cos i la seva salut. Una d'aquestes decisions és si reconstruir-se o no el pit després d'una mastectomia. Cada vegada més dones trien no fer-ho i viure amb el cos tal com queda després de la cirurgia.

Diuen que qui és bo en matemàtiques, també ho és amb la música. Laura Farré Rozada és pìanista, matemàtica i moltes coses més: és investigadora i divulgadora. Toca sense partitures i no es considera una persona superdotada. El seu tercer disc és "Araspel" i és un homenatge al llegat musical d'Armènia.