L'Escletxa

Del Sputnik I a l’Apolo 11, fins a la Katy Perry astronauta i el 1r hotel a l’espai al 2027, passant obviament pels 🎶one hundred tampons que va enviar la NASA🎶, els nous taikonautes, la militarització, privatització i brossa espacial, i d’aquí poc les primeres a bases a la Lluna i (potser) Mart.

D’això i de molt més vam parlar al 1r capítol en viu de l'Escletxa! Una taula rodona organitzada per la l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)en la Nit de la Recerca'26, amb el Joan Anton Català (@estelsiplanetes ) i la Mònica Roca i Aparici (@hypatia_mars).

A dia d’avui ja ningú es sorprendrà per aquesta afirmació: La intel·ligencia artificial està entre nosaltres. Però, parlem-ne. Què és la intel·ligencia artificial? Realment, què té d’intel·ligent i què té d’artificial? 

Entre la fascinació i el catastrofisme, hi ha una realitat: la IA obre un món de possibilitats en molts àmbits, però també representa una nova -i potser definitiva- estocada a drets bastant bàsics: com la igualtat, la privacitat, l’economia, la dignitat laboral, els recursos mediambientals, i fins i tot la capacitat de pensament lliure. 

És més gran el benefici que el perjudici? És possible una IA útil, alhora que ètica i justa?

Per reflexionar sobre el tema, tenim a tres convidats molt potents amb nosaltres:

• Agnès Pérez Millan, investigadora del grup de recerca AIWELL. Artificial Intelligence for Human Well-being de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

• Alexandra Lillo Campoy, jurista experta en IA i seguretat humana a l'Observatori d'Ètica en IA de Catalunya (OEIAC),  on desenvolupa metodologies d'avaluació ètic-legal de sistemes d'IA

• Clàudia Custodio Martinez, investigadora en energía i clima a l’Observatori del Deute de Globalització.

Benvingudes, comencem!

Droga: substància que, introduïda a l’organisme, altera el sistema nerviós central i pot generar dependència —física, psicològica o totes dues.

Si ho penses així: qui no ha consumit drogues mai?

Si parlem només de les il·legals,  316 milions de persones van prendre’n alguna l’any 2023. Un 28% més que fa una dècada. Per si tenies el dubte: sí, el consum augmenta.

Però, per què? I de quines substàncies parlem exactament? On està la línea entre consum i addicció?

Quin impacte social, econòmic i mediambiental tenen? És veritat que totes estan tacades de sang? I, si és així, existeix alguna manera de consumir-ne de forma ètica? 

En resum: hem de “dir NO a les drogues"?

La reproducció ha superat els límits de la biologia.

Com, quan i per què decidim tenir —o no tenir— fillxs?

Parlem de l'imaginari social de la maternitat, del rellotge biològic i el descompàs amb la voràgine vital. Parlem de fertilitat —i de la seva absència—, de polítiques i drets reproductius, i del resultat d’aplicar-los a la quotidianitat: parlem de reproducció assistida, i de tot el que comporta.

De realitats ja presents, com els anàlisis genètics d’embrions, o la donació i congelació d’òvuls; i de futuribles més o menys propers, com els embrions i placentes artificials, o la possibilitat de reproducir-se sense homes - o sense dones-.

Obrim així una petita escletxa al dubte: Com estem —i volem— redefinir els límits del que significa tenir fills?

Amb les veus de la Bruna Álvarez,antropòloga i codirectora del grup d’investigació AFIN, professora del Departament d’Antropologia de la UAB; la Clara González,embriòloga a Dexeus Fertility, professora a la UAB i vocal del Comitè d’Ètica de diversos hospitals; i la Berta Gayete, investigadora doctoral a la clínica de reproducció assistida Eugin.

Benvingudes, comencem!

Guió i locució: Gemma Vernet

Assistència tècnica: Ràdio Fabra