L'hora clàssica

A Músics de perfil ens acostem a Anton Bruckner, un compositor profundament marcat per la música religiosa, per l’orgue i per la tradició contrapuntística, però també per l’impacte que li va produir la música de Richard Wagner.

Recordem la seva vinculació amb el monestir de Sankt Florian, on es va formar i on va exercir d’organista, i repassem una trajectòria que el va portar de l’àmbit eclesiàstic a construir algunes de les simfonies més ambicioses del segle XIX.

També parlem de la seva obsessió per revisar una vegada i una altra les pròpies partitures, de les diferents versions que existeixen d’algunes de les seves simfonies i d’un reconeixement públic que li va arribar molt tard.

Avui rebem a L’Hora Clàssica el compositor, cantant i director Carles Prat. El Cor Pedrell dedica aquest 6 d’octubre, a la Capella de l’Esperança de Barcelona, un concert íntegrament a la seva obra coral. El programa serà enregistrat posteriorment. Aprofitem aquest projecte per parlar amb Carles Prat de composició, del món coral i de la influència que han tingut en la seva música experiències com el seu pas per l’Escolania de Montserrat i la seva trajectòria com a cantant i director.

A "Músics de perfil" ens acostem a Anton Bruckner, un compositor que va unir una sòlida formació en la tradició contrapuntística amb una concepció de l’orquestra marcada per la descoberta de Wagner. Parlem de la seva relació amb l’orgue i amb el monestir de Sankt Florian, de la seva obsessió per revisar les pròpies partitures i d’una carrera simfònica que va obtenir el reconeixement del públic molt tard.

També repassem dues cites d’aquest mateix diumenge. L’Orquestra de Cambra Catalana celebra els seus quaranta anys amb un concert a L’Auditori de Barcelona dirigit per Joan Pàmies, amb música d’Armengol, Cervelló, Pueyo, Bach i Mozart. I la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona inaugura la seva dotzena temporada al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Carles Checa, en un concert solidari a benefici de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona.

Amy Beach va ser una de les primeres compositores nord-americanes que va aconseguir un reconeixement internacional en el món de la música clàssica. Pianista prodigi des de petita i compositora pràcticament autodidacta, va desenvolupar una carrera marcada per les limitacions que la societat del seu temps imposava a les dones, però també per una extraordinària capacitat per construir-se una veu pròpia.

Va ser la primera dona nord-americana que va veure estrenada una simfonia per una gran orquestra del país i va deixar un catàleg molt ampli, amb música simfònica, cambra, piano, cançons i obres corals.

A Músics de perfil ens acostem a la seva vida, a la seva música i a una trajectòria que durant dècades va quedar molt menys present a les sales de concert del que mereixia. El 2027 es compliran 160 anys del seu naixement, una bona ocasió per tornar a posar el focus sobre una de les grans pioneres de la història musical dels Estats Units.

La temporada musical ja està en marxa i a L’Hora Clàssica ens fixem en alguns dels concerts que obren el curs al Palau de la Música Catalana i a L’Auditori. Al Palau, la temporada comença amb un homenatge a Pau Casals que reuneix el Quartet Casals, Pablo Ferrández, l’Orfeó Català, l’Escolania de Montserrat i l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb música de Casals, Schubert, Bach, Beethoven i Bernat Vivancos.

A L’Auditori, l’OBC inaugura la temporada amb Ludovic Morlot i el pianista Jan Lisiecki, en un programa amb Robert Gerhard, Chopin i la Setena simfonia de Beethoven. També ens acostem al concert inaugural de la temporada de cambra, que proposa un diàleg entre Johann Sebastian Bach i György Kurtág amb la soprano Elionor Martínez com a protagonista. Escoltem algunes de les obres d’aquests tres concerts i repassem els noms i les propostes que marquen l’inici de la temporada musical barcelonina.

I a la secció Músics de perfil reivindiquem una compositora absent d’aquests programes inaugurals: Amy Beach, una de les figures més importants de la música nord-americana de finals del segle XIX i començaments del XX, de qui el 2027 es compliran 160 anys del naixement.

Aquesta setmana, a «Músics de perfil», retratem Giuseppe Verdi. Seguim el camí que el va portar des de Busseto fins als grans teatres europeus, després que el Conservatori de Milà li negués l’ingrés quan tenia divuit anys. Repassem els primers èxits amb Nabucco, la vinculació de Verdi amb la unificació italiana i la maduresa d’un compositor que acabaria escrivint obres com Aida, Otello i Falstaff.

I ho fem escoltant músiques menys conegudes: cançons, música patriòtica, el Quartet de corda i les Laudi alla Vergine Maria de Quattro pezzi sacri.

Aquesta setmana ens endinsem en Aida, de Giuseppe Verdi, amb motiu de les representacions que obren la temporada del Gran Teatre del Liceu. Repassem l’argument de l’òpera, descobrim el conflicte entre Aida, Radamès i Amneris i escoltem alguns dels moments que millor expliquen la seva extraordinària força teatral.

També situem Aida dins la trajectòria de Verdi: una obra estrenada al Caire el 1871, en plena maduresa del compositor, en què conviuen la monumentalitat de les grans cerimònies amb passatges d’una gran intimitat. Parlem de la seva orquestra, del color exòtic d’aquest Egipte imaginat, de les cèlebres trompetes d’Aida i d’una òpera que continua ocupant un lloc central en el repertori.

A més, a «Músics de perfil» retratem Giuseppe Verdi i escoltem algunes obres menys habituals del compositor.

Estrenem la secció "Músics de perfil", en què retratem, a la nostra manera, els grans compositors (i compositores!) de la història de la música.

Ens estrenem amb Johann Sebastian Bach. Repassem el camí que el va portar fins a Leipzig, els anys de treball frenètic a la ciutat i la voluntat de deixar un llegat que avui continua situant-lo entre els grans noms de la història de la música.

L’organista Juan de la Rubia inaugura la nova temporada de L’Hora Clàssica. Parlem amb ell de la integral de l’obra per a orgue de Johann Sebastian Bach que interpretarà en 21 concerts, entre l’octubre de 2026 i el desembre de 2028, a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona i a la catedral de Santiago de Compostel·la.

També repassem la seva relació amb Bach i l’evolució de l’Orquestra del Miracle, el projecte orquestral que dirigeix des del 2023.

A més, estrenem nova secció, "Músics de perfil", precisament retratant Johann Sebastian Bach.

Avui rebem a L’Hora Clàssica la compositora i pianista catalana Olivia Pérez-Collellmir, formada entre Barcelona i Boston i amb una trajectòria que travessa mons musicals molt diversos. La seva música parteix de la tradició clàssica, però incorpora amb naturalitat influències del jazz, els ritmes populars, la memòria cultural i una mirada contemporània molt personal.

El motiu principal de la conversa és l’estrena fa unes setmanes al Palau de la Música Catalana de Set somnis de Gaudí, una obra simfònica de gran format dirigida per Marin Alsop. A partir de l’univers de Gaudí, Pérez-Collellmir construeix una peça que dialoga amb la natura, la llum, l’espiritualitat, l’arquitectura i la capacitat de la música per transformar imatges i emocions en so.

Al tram final del programa ens acostem també al Festival de Torroella de Montgrí, que aquest estiu arriba a la seva 46a edició sota el lema “L’amor també deixa rastre”, amb una programació que combina grans noms internacionals, música antiga, repertori simfònic, creació contemporània i documental musical.

Rebem la soprano Maria Miró, una cantant barcelonina amb una trajectòria poc habitual: abans de dedicar-se plenament al cant, es va llicenciar en Medicina. Formada al Conservatori del Liceu i al Royal Northern College of Music de Manchester, ha desenvolupat una carrera que l’ha portat a escenaris de diferents països i a repertoris que van de Mozart i Verdi fins a Kurt Weill.

Aquesta temporada torna al Gran Teatre del Liceu com a Nannetta a Falstaff, l’última òpera de Verdi. Amb ella parlem dels seus inicis, de la relació entre el cos i la veu, de l’ofici de soprano, dels reptes d’una carrera lírica i d’aquesta comèdia genial amb què Verdi es va acomiadar del teatre musical.

A la part final del programa ens acostem també al DeltaChamber Music Festival, que aquest estiu arriba a l’onzena edició a les Terres de l’Ebre.