
Sign up to save your podcasts
Or


Estrenem una nova secció a L'Hora Clàssica amb Pau Guilabert, que aquesta temporada s'endinsarà en el món de la música clàssica de la mà de Marga Lluch i Pep Gorgori. A través de la seva experiència com a espectador de concerts, descobrirem les grans obres del repertori, els compositors i els intèrprets, plantejant preguntes que sovint es fan les persones que s'acosten per primera vegada a aquest univers musical.
En aquesta primera entrega, Pau ens explica com va sorgir la idea de la secció i comparteix les seves impressions després d'assistir al concert de la London Philharmonic Orchestra al Palau de la Música Catalana, dirigida per Edward Gardner i amb Julia Fischer com a solista. A partir del Concert per a violí de Brahms i la Cinquena simfonia de Sibelius, parlem de virtuosisme, del funcionament d'una orquestra simfònica i de com escoltar i gaudir de la música clàssica sense necessitat de tenir coneixements previs.
Aquesta setmana, a L'Hora Clàssica, repassem algunes de les propostes més destacades de l'actualitat musical de Barcelona. Comencem amb dues exposicions dedicades a Pau Casals, al Palau Robert i al Museu de la Música, que permeten descobrir noves facetes del músic amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. També ens acostem al Rèquiem de Verdi, que arriba al Gran Teatre del Liceu, i al concert de l'Ensemble Pygmalion, dirigit per Raphaël Pichon, al Palau de la Música Catalana, amb la Gran missa en do menor de Mozart. A més, coneixem la nova programació de música de cambra del Centre Cívic Pere Pruna.
Finalment, estrenem una secció amb Pau Guilabert, que aquesta temporada s'endinsarà en el món de la música clàssica a través dels concerts en directe i ens anirà explicant les seves descobertes. Comencem comentant la seva experiència al Palau de la Música amb la London Philharmonic Orchestra i Edward Gardner, en un programa amb obres de Brahms i Sibelius.
A Músics de perfil ens acostem a Anton Bruckner, un compositor profundament marcat per la música religiosa, per l’orgue i per la tradició contrapuntística, però també per l’impacte que li va produir la música de Richard Wagner.
Recordem la seva vinculació amb el monestir de Sankt Florian, on es va formar i on va exercir d’organista, i repassem una trajectòria que el va portar de l’àmbit eclesiàstic a construir algunes de les simfonies més ambicioses del segle XIX.
També parlem de la seva obsessió per revisar una vegada i una altra les pròpies partitures, de les diferents versions que existeixen d’algunes de les seves simfonies i d’un reconeixement públic que li va arribar molt tard.
Avui rebem a L’Hora Clàssica el compositor, cantant i director Carles Prat. El Cor Pedrell dedica aquest 6 d’octubre, a la Capella de l’Esperança de Barcelona, un concert íntegrament a la seva obra coral. El programa serà enregistrat posteriorment. Aprofitem aquest projecte per parlar amb Carles Prat de composició, del món coral i de la influència que han tingut en la seva música experiències com el seu pas per l’Escolania de Montserrat i la seva trajectòria com a cantant i director.
A "Músics de perfil" ens acostem a Anton Bruckner, un compositor que va unir una sòlida formació en la tradició contrapuntística amb una concepció de l’orquestra marcada per la descoberta de Wagner. Parlem de la seva relació amb l’orgue i amb el monestir de Sankt Florian, de la seva obsessió per revisar les pròpies partitures i d’una carrera simfònica que va obtenir el reconeixement del públic molt tard.
També repassem dues cites d’aquest mateix diumenge. L’Orquestra de Cambra Catalana celebra els seus quaranta anys amb un concert a L’Auditori de Barcelona dirigit per Joan Pàmies, amb música d’Armengol, Cervelló, Pueyo, Bach i Mozart. I la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona inaugura la seva dotzena temporada al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Carles Checa, en un concert solidari a benefici de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona.
Amy Beach va ser una de les primeres compositores nord-americanes que va aconseguir un reconeixement internacional en el món de la música clàssica. Pianista prodigi des de petita i compositora pràcticament autodidacta, va desenvolupar una carrera marcada per les limitacions que la societat del seu temps imposava a les dones, però també per una extraordinària capacitat per construir-se una veu pròpia.
Va ser la primera dona nord-americana que va veure estrenada una simfonia per una gran orquestra del país i va deixar un catàleg molt ampli, amb música simfònica, cambra, piano, cançons i obres corals.
A Músics de perfil ens acostem a la seva vida, a la seva música i a una trajectòria que durant dècades va quedar molt menys present a les sales de concert del que mereixia. El 2027 es compliran 160 anys del seu naixement, una bona ocasió per tornar a posar el focus sobre una de les grans pioneres de la història musical dels Estats Units.
La temporada musical ja està en marxa i a L’Hora Clàssica ens fixem en alguns dels concerts que obren el curs al Palau de la Música Catalana i a L’Auditori. Al Palau, la temporada comença amb un homenatge a Pau Casals que reuneix el Quartet Casals, Pablo Ferrández, l’Orfeó Català, l’Escolania de Montserrat i l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb música de Casals, Schubert, Bach, Beethoven i Bernat Vivancos.
A L’Auditori, l’OBC inaugura la temporada amb Ludovic Morlot i el pianista Jan Lisiecki, en un programa amb Robert Gerhard, Chopin i la Setena simfonia de Beethoven. També ens acostem al concert inaugural de la temporada de cambra, que proposa un diàleg entre Johann Sebastian Bach i György Kurtág amb la soprano Elionor Martínez com a protagonista. Escoltem algunes de les obres d’aquests tres concerts i repassem els noms i les propostes que marquen l’inici de la temporada musical barcelonina.
I a la secció Músics de perfil reivindiquem una compositora absent d’aquests programes inaugurals: Amy Beach, una de les figures més importants de la música nord-americana de finals del segle XIX i començaments del XX, de qui el 2027 es compliran 160 anys del naixement.
Aquesta setmana, a «Músics de perfil», retratem Giuseppe Verdi. Seguim el camí que el va portar des de Busseto fins als grans teatres europeus, després que el Conservatori de Milà li negués l’ingrés quan tenia divuit anys. Repassem els primers èxits amb Nabucco, la vinculació de Verdi amb la unificació italiana i la maduresa d’un compositor que acabaria escrivint obres com Aida, Otello i Falstaff.
I ho fem escoltant músiques menys conegudes: cançons, música patriòtica, el Quartet de corda i les Laudi alla Vergine Maria de Quattro pezzi sacri.