El 8 de març es commemora el Dia Internacional de les Dones, una jornada per visibilitzar i denunciar les desigualtats que encara hi ha en la nostra societat entre homes i dones. Unes desigualtats que s'agreugen i s'accentuen en el cas dels col·lectius minoritaris, com és el cas de les persones amb discapacitat. En parlem amb quatre testimonis: la Susana Escolà, la Rosa Sala, l'Eva Fernández i l'Anna Trilla.

Guillem Roca ens parla de la pesta, una malaltia que ara ens sona molt llunyana, per sort, però que en el passat va ser un autèntic malson: la gent queia com mosques.

El segle XVI va ser especialment mortífer en termes de pesta a tota la Península. Durant aquest segle, la ciutat de Lleida no va estar mai tranquil·la, quan no va patir directament la pesta va témer perquè la malaltia assetjava les viles veïnes. En total es comptabilitzen 37 anys de pesta. Com ho va viure Lleida?

La darrera novel·la de Vicenç Villatoro, titulada ‘Urgell. La febre de l’aigua’, i editada per Proa ens parla sobre sobre la proesa, tant humana com tècnica, que va significar la construcció, al segle XIX, del Canal d'Urgell.

Villatoro és escriptor i periodista i ha publicat novel·les, dietaris, poesia i assaig. Ha obtingut nombrosos premis, com el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana o el Ciutat de Palma.

Què ha significat per Ponent -i pel país- el Canal d'Urgell? Què signiifca encara?

Càritas Diocesana de Lleida es va adherir l'any passat al programa de voluntariat internacional de l'entitat. Descobrim aquesta iniciativa de la mà de la seva referent, Sònia Martínez, i també de Meritxell Bonet, voluntària que l'any passat va passar dos mesos a Bolívia.

Aquest ungulat no és propi del territori, tot i que forma part d’ell des de fa segles. La seva domesticació al neolític el va portar fins a Còrsega i des d’allà, a molts indrets d’Europa.

El 2024 ve marcat per una figura estimada, un home que va facilitar que els lleidatans fóssim més cultes, amb més sensibilitat artística, que va fer ric el teixit associatiu i que va canviar el concepte de fer política en uns temps en què la democràcia tot just s’estrenava: Jaume Magre.

Per parlar-nos de tot el que Lleida prepara per homenatjar-lo tenim amb nosaltres el comissari del Centenari, el periodista i escriptor Joan Cal.

I heus ací el tercer i darrer pòdcast d'aquesta trilogia. Continaurem parlant i sabrem com va ser el final de Felip Bes Saún, nascut a Batea que, malgrat tenir una vida molt curta (va morir només amb 28 anys) va ser de pel·lícula. De sobrenom 'Lo Cassola', Felip és una figura prou coneguda a la Terra Alta. Per explicar-nos les seues aventures tenim amb nosaltres Pere Rams Folch, també natural de Batea i que es defineix com a pagès i arqueòleg. L’acompanya Felip Gallart, un altre estudiós de la nostra història i bon amic d’aquesta emissora.

Alguna vegada t'has preguntat per què somiem? La majoria de persones tenim somnis amb certa regularitat. Somiem el que ens passa durant el dia i de vegades amb coses que no sabem d'on han sortit. Al llarg dels anys, els psicòlegs s'han qüestionat sobre aquest fenomen humà i han obtingut algunes respostes.

Avui parlem amb el nostre psicòleg de capçalera Adrià Cabestany sobre els somnis...

Quan parlem de música, sovint ens quedem amb la part més romàntica del procés creatiu, els flaixos, les gires... però, realment, es pot viure d'això si no ets una gran estrella internacional? El Jordi Sebastià intenta respondre aquesta pregunta conversant amb el productor musical Ignasi Amor.

Amb la seva setantena de centímetres d’envergadura, és el picot més gran que tenim al país. També se l’anomena formiguer, un nom ben apropiat perquè aquests insectes són la base de la seva alimentació.