Qui va dir que per ser feliç cal pensar en positiu? Sembla que som a l'època de la necessitat que tots siguem feliços. La teràpia, la meditació, el ioga, l'espiritualitat... La qüestió és que, si funcionessin bé, probablement la gent en general seria més feliç i no necessitaria consumir totes aquestes coses. Però no és així. El pensament negatiu apareix i roman, malgrat els nostres esforços. Parlem amb el psicòleg Víctor Amat, que al seu llibre 'Psicología Punk' desmunta un a un els mites del pensament naïf i ens mostra que podem reivindicar les nostres capacitats mentals i aprofitar-les a favor nostre. I us divertireu, escoltant-lo!

Aquest ocell dona nom a l'instrument musical català pel seu so. Es tracta d'un animal, com la resta de còrvids, molt intel·ligent.

Voleu conèixer la història de Josep Farreny Riera? La seua vida té tots els ingredients d'una pel·licula: participa en l'assassinat de l'alcalde d'Alguaire, és condemnat a cadena perpètua a la terrible presó de Melilla, participa en la Guerrilla de la Muerte en la Primera Guerra del Rif i, si això no és poc, li talla les orelles al rifeny Amadí el Gat, que resulta ser confident de l'exèrcit espanyol. Coneixereu la història de Farreny en tres pòdcasts i, ja us avisem que, si algun guionista els escolta, en podrà fer una bona sèrie per a Netflix... Aquí, el segon pòdcast...

La natalitat a Catalunya és una de les més baixes del món, amb una mitjana d’1,2 fills. Hi ha, però, 145.000 famílies que tenen el títol de nombroses pel fet de tenir tres fills o més. L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) intenta resoldre les seves demandes.

Per conèixer millor la realitat d’aquestes famílies, parlem, en aquest pòdcasts, amb Raúl Sànchez, president de FANOC.

El canvi d’any és un bon moment -pensem- per fer tabula rasa i començar de zero per millorar aquells aspectes de la nostra vida que ens agraden menys. Segons l’OMS els propòsits que la majoria dels mortals ens fixem són autèntics clàssics: deixar de fumar, perdre pes, fer més exercici, estalviar, tenir més vida social...

Sobre la conveniència o no de fer-se aquestes llistes volem parlar avui amb el psicòleg Adrià Cabestany, amb qui vam parlar no fa gaire sobre els conflictes nadalencs. Si no heu escoltat aquest anterior pòdcast us el recomanem. El trobareu a la nostra web i a la seua: www.adriacabestany.com

Es tracta del més usual dels picots europeus. Es troba en tota mena de boscos ben conservats però prefereix els de mitja i alta muntanya.

Carlos Sisteré ha deixat la presidència de l'AEM després de quatre anys al capdavant del club i 16 vinculat a l'entitat. Durant aquest temps, els equips de futbol base s'han doblat i el primer equip femení ha ascendit fins a la segona màxima categoria del futbol estatal. Antoni Laso conversa amb el ja expresident de l'AEM de manera distesa i ja sense la cotilla que suposa estar al capdavant del club.

Montse Camps (Tàrrega, 1972) va publicar ‘Una història de Nadal’, il·lustrat per Agnès Pla, una invitació a reconnectar amb l’origen del Nadal, el solstici d’hivern, i amb la llum que il·lumina les llars quan neix una criatura. Diu Camps:

“Quan vaig tenir el primer fill, em va sorgir la pregunta de com explicar-li el Nadal, vaig buscar informació sobre aquesta festa ancestral i en vaig trobar molta i molt bonica”, diu Camps. També assegura que “al mateix temps, a la consulta, em trobava amb moltes persones que no els agrada el Nadal o bé que s’angoixen en aquestes festes”.

El conte no inclou “cap component religiós ni cristià”, aclareix Camps. “El solstici d’hivern ja se celebrava abans del cristianisme. Al desembre hi ha moltes hores de foscor, però a partir del dia 21, aproximadament, torna a allargar-se el dia i, per tant, augmenten les hores de llum”.

Es tracta d'una espècie testimoni de les èpoques glacials del quaternari. Actualment, a la península, només es troba als Pirineus.

Voleu conèixer la història de Josep Farreny Riera? La seua vida té tots els ingredients d'una pel·licula: participa en l'assassinat de l'alcalde d'Alguaire, és condemnat a cadena perpètua a la terrible presó de Melilla, participa en la Guerrilla de la Muerte en la Primera Guerra del Rif i, si això no és poc, li talla les orelles al rifeny Amadí el Gat, que resulta ser confident de l'exèrcit espanyol. Coneixereu la història de Farreny en tres pòdcasts i, ja us avisem que, si algun guionista els escolta, en podrà fer una bona sèrie per a Netflix...