Vols saber episodis de la història de Lleida i de les seues comarques com mai te les han explicat? O que potser desconeixies?

Sentiràs fets protagonitzats per persones il·lustres i també anònimes de casa nostra que han marcat el nostre tarannà i la nostra trajectòria al llarg dels segles i que t’explicarem, des del més absolut rigor acadèmic, de manera amena i divertida, de la mà d’historiadors, antropòlegs, arqueòlegs, arxivers i estudiosos de gran solvència.

Aquest és un conte que ens parla de la importància de saber COMPARTIR... escolteu-lo tal com ens l’explica la Mertxe!

“És el meu arbre! M’encanta aquest arbre. Aquest és el MEU arbre, diu la bonica esquirol vermella. M’encanta menjar les MEVES pinyes a l’ombra del MEU arbre. És el MEU arbre i són les MEVES pinyes. Tothom hauria de saber que són les MEVES pinyes i que és el MEU arbre. Què s’ha de fer per protegir-lo dels altres?”

CRISI D'IDENTITAT

Sents que t'has tornat invisible des que ets mare? Et costa ser la persona que erets abans de ser pare? En aquest capítol reivindiquem la pròpia identitat més enllà de ser la mare o el pare DE. Perquè una cosa és que nosaltres decidim voluntàriament passar a un segon pla per bolcar-nos en la criatura, però l’altra és que la societat ho doni per fet.

Recordeu el cas de l'os Cachou? Aquest animal va ser trobat mort en un barranc de la Vall d'Aran. David Marin, periodista, professor i escriptor, acaba de treure un llibre titulat 'Mor un os a la Vall d’Aran, crònica del cas Cachou', editat per Angle Editorial. Marin reconstrueix la mort de l'os i reflexiona sobre la reintroducció de l'os al Pirineu i les reticències que això ha provocat. Us fem un avanç: un dels moments més curiosos del llibre és quan la policia troba, mentre investigava la mort de Cachou, una xarxa de narcotraficants.

La també anomenada nútria va anar desapareixent dels nostres rius per les aigües contaminades. Això s'ha revertit, com és al cas del Segre.

Ja teniu disponible el segon d’una trilogia de pòdcasts. Tots tres narren la crònica negra, negríssima, d’un període històric concret en una comarca molt concreta. Ens expliquem: en aquestes narracions us estem fent sabedors de tots els crims que Felip Gallart ha pogut recollir que succeïren durant la primera etapa de la restauració borbònica als actuals pobles del Pla d’Urgell. La historiografia oficial ha construït un relat de periode de pau. Res més lluny de la realitat: crims, sang, guerres i crueltat. A casa nostra. Escolteu...

Dret a morir dignament porta 40 anys treballant a la demarcació de Lleida i arreu del país per defensar la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable. Parlem sobre la seva tasca amb Concepció Canut, voluntària i excoordinadora de voluntariat, i Manoleta Castells i Josep Lluís Cruz, voluntaris de l'entitat.

En aquest pòdcast parlem d’un projecte que van endegar dos joves lleidatans, la Maria Vilà i l’Àlex Fernàndez. Tal com expliquen en la seva web, La Maleta Creativa és una Cooperativa sense ànim de lucre que treballa dins de l'economia social i solidària.

La seva visió es basa en esdevenir un motor cultural de la ciutat de Lleida i contribuir a la transició ecològica. Acabem d'obrir botiga física a la zona alta de Lleida amb el nom de Sisu.

Visiteu la seua web: lamaletacretativa.com

Ja coneixeu l’Ariadna Gasol. La doctora Gasol és oncòloga i en un pòdcast anterior ens va parlar de la importància de la prevenció i de l’estil de vida per evitar emmalaltir de càncer. Us recomanem que, si no l’heu escoltat, el recupereu: el teniu penjat en aquesta mateixa web.

Us oferim un nou pòdcast amb l'oncòloga: què són els assajos clínics en el camp de l'oncologia. Un tema desconegut i molt sovint subjecte a molts malentesos i prejudicis. Escoltem la conversa: ens aclarirà molts dubtes.

Es tracta d'un singular amfibi que només es troba als nostres Pirineus. Abans es pensava que també era present al Montseny, però es va descobrir que aquella era una altra espècie, l'actualment coneguda com a tritó del Montseny.