Dioni Porta, de la llibreria Obaga, ens porta avui Lluny del tren, de Antònia Vicens, novel·lista i poeta mallorquina. El llibre, publicat per La Magrana —que està reeditant l’obra de l’autora—, recupera en aquest cas una novel·la apareguda l’any 2002.
Lluny del tren és la història de la Cecília i del seu cercle d’amistats. Us en llegeixo les primeres línies:
"Em vaig adonar de la meva condició d’àngel, poc més o menys, quan acabava de complir els dotze anys."
Aquesta presència de l’imaginari no es fa gaire explícita, però afegeix a la contemplació de la història —sovint narrada des d’una proximitat abraçadora— una mirada més distant, en perspectiva, on la materialitat pren la pell de la metafísica, sempre tan difícil de fixar i de reduir.
La Cecília és una dona jove a qui acabes estimant, també en la seva lleugeresa gairebé gasosa, que alhora l’omple de problemes i dificultats. Molts li arriben de la mà d’un cercle vital i d’amistats que s’aprofita d’una dona forta i visceral, però també vulnerable, que es troba perduda en la vessant més material de l’existència.
Lluny del tren és una novel·la dura i lluminosa alhora, trista i bella. Els personatges acaben atrapats en una mena de maledicció, i tota la història s’impregna d’una nebulosa que condueix cap a la inexorabilitat.
D’altra banda, hi trobem la llum d’una prosa d’una bellesa i una poesia poderoses. És especialment destacable la manera com es construeix la trama, amb un foc lent que posposa el conflicte perquè no devori ni eclipsi la literatura, que s’accentua al centre mateix de la història.
Lluny del tren, d’Antònia Vicens, publicat per La Magrana.