Fa entre 19.000 i 32.000 anys no hi havia gossos, hi havia llops i aquests no eren exactament els millors amics de l’home. Una sèrie d’estudis genètics realitzats per científics europeus han assenyalat que van ser els caçadors recol·lectors els que van domesticar i ensinistrar a les espècies de llops salvatges de les que els gossos actuals, són descendents.

Els cànids salvatges no tenien tirada a relacionar-se amb els éssers humans, però això va canviar de mica en mica. Ara, un equip internacional de científics ha identificat el moment de la història en la que els llops van ser domesticats, un procés que va passar a Europa fa més o menys uns 19.000 anys.

Tant gossos com gats el que volen, per damunt de tot, és afecte, companyia, complir amb la seva funció al costat dels humans que van escollir lliurament, fa milers d’anys, adoptar-los. Ara bé, la vida dels gats i els gossos amb els humans té la seva part negativa, cruel per part dels inhumans, les repercussions dels quals,, recauen al damunt dels més febles i desprotegits.

Avui la protagonista de Mans a les Mans és l’Associació d’animals i plantes de Tarragona. Mans a les Mans és el podcast dirigit per la periodista Roser Pros-Roca.

És el líquid vital, vermell i amb un regust metàl·lic, que s’ha vessat a mars al llarg de la història de la humanitat quan els homes, de forma justa o injusta, han perseguit un propòsit. És la personificació de la vida, l’essència mateixa de l’ésser humà en el seu pla més físic. Juntament amb el cor ha inspirat als poetes, ha fet cantar els trobadors i representa el sacrifici més alt: ha donat la seva sang per una causa, ha donat la seva vida… La sang és, al capdavall, un dels elements més preuats que els éssers vius compartim.

Alguien escribió en una ocasión “Cuídate de los que escriben porque pueden enamorarte sin siquiera tocarte”. Parece una afirmación bastante arriesgada pero en los tiempos en los que las personas mantienen relaciones de amistad o de lo que surja internet mediante, puede que todo sea posible. “Pueden enamorarte sin siquiera tocarte”.

Escribir no es cuestión de ganar dinero, hacerse famoso, ligar mucho ni hacer amistades. En último término, se trata de enriquecer las vidas de las personas que leer lo que haces y al mismo tiempo, enriquecer la tuya. Es levantarse, recuperarse y superar lo malo. Ser feliz, vaya. Ser feliz. Escribir es mágico, es, en la misma medida que cualquier otra arte de creación, el agua de la vida. El agua es gratis. Conque bebe. Bebe y sacia tu sed”. Escribir también es un acto solidario. Un gran acto de solidaridad.

Segurament tots i totes heu identificat

aquesta veu trencada, rascada, ben posada i ben parida: és Pemi Fortuny,

excantant de Lax’n’Busto.

Com a cantant de Lax’n’Busto va estar amb el

grup una vintena d’anys. En el transcurs d’aquest temps va editar tres discos

amb cançons com “La meva terra és el mar”, “Més que la meva sang”, “Miami

Beach”, “Trepitja fort”, “Per una copa”, per no anomenar la més que coneguda

“Llença’t”.

Ara bé, l’any 2006 i just en el concert que

tancava la gira dels 20 anys del grup del Vendrell a la sala Mirona de Salt, en

Pemi va anunciar que deixava Lax’n’Busto per dedicar-se a realitzar projectes

humanitaris com ara un estudi sobre el funcionament del govern de Costa Rica,

juntament amb la Universitat de Barcelona, la creació d’una ràdio a Sierra

Leone o camps de futbol a Libèria.

Avui el protagonista de Mans a les Mans és

Pemi Fortuny

De cop i volta, com sorgit del no-res malgrat la seva envergadura, al darrera de casa meva quan era petita, de tant en tant s’hi instal·lava un circ. Els artistes arribaven amb les seves cases rodants de gent nòmada, amb els seus colors llampants, amb un punt de misteri i d’estranyesa. M’encantava veure des del terrat com muntaven seves veles, l’alegria multicolor de la seva carpa, com els envoltaven els  curiosos, com la seva fira encomanava alegria i com durant uns quants dies, la tarda-vespre s’omplia de llums i música, de crides amb una funció feta d’artistes extraordinaris que en el fons, se la jugaven en cada ocasió: equilibristes, domadors, malabaristes saltimbanquis, contorsionistes, músics, pallassos… tots convergien en un món paral·lel al que vivíem cada dia  i trobàvem que era més net i més màgic del que la canalla érem capaços d’entendre.  Durant aquells dies el poble esdevenia una mica menys gris perquè el circ, itinerant, errant, nòmada, era aquí.

Les festes nadalenques van avançant amb pas ferm i passats Nadal i  Sant Esteve, la següent cita festiva és  el Cap d’Any.

El dia 31 de desembre

té una vibració ben especial perquè s’acaba el que ja és vell i comença un nou

any que fa pujada. El cicle de les estacions s’anirà repetint en un cicle

continu de nous retorns i les tradicions que festegem marcaran les fites del

calendari, un rere l’altre. Els humans son éssers socials i per tant,

necessitem aquestes celebracions en comú per saber que pertanyem a una

comunitat concreta que comparteix creences, maneres de fer, de comunicar-se

deforma col·lectiva,de celebrar. La nit de Cap d’Any és un final i un inici i

val la pena tenir-ho en compte.

Avui l’entitat protagonista de Mans a les Mans és AFANOC, l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya.

hemos llegado a trancas y barrancas hasta el final de este año 2019. Después de todo lo vivido a lo largo de los últimos 11 meses y medio llega la Navidad. La blanca Navidad, la añorada Navidad, con sus ecos del pasado, de las navidades atesoradas en nuestras memorias de adultos. Pastor de mis sueños de niño, de mis pesares de adulto, pastorcillo menudo de mi pesebre…

Creo firmemente que algunas épocas del año nos hacen ser mejores. En general… Más solidarios, más humanos, más sensibles y por eso nos volcamos en distintas campañas para ayudar a determinados fines. Está muy bien. Lástima que la Navidad sea un solo día porque, si podemos ser buenos durante un tiempo, ¿por qué no todo el tiempo?

Ahora bien, esa Navidad blanca, dulce, tierna, debe hacernos pensar un poquito en aquellos que por diversas circunstancias no pueden estar en sus casas, no pueden celebrar la Navidad con la tradición por arropo, incluso sin lo más elemental: una familia cercana, unos padres. Esta Navidad sin duda habrá personas durmiendo en la calle expuestas al frío, personas mayores solas, niños hospitalizados… ¿Puede haber algo más triste que un niño solo en un hospital? Hablemos de ello

Està demostrat que practicar esport és una de

les activitats més aconsellables que es poden fer. Realitzar exercici físic de

forma regular és molt beneficiós en la prevenció i desenvolupament i

rehabilitació de la salut i a banda dels beneficis físics, també en comporta

alguns de psicològics tant o més importants i interessants perquè vol

disciplina i caràcter.

L’exercici físic contribueix al benestar

mental, millora l’autoestima de les persones, la seva rapidesa, flexibilitat i

promou sensacions com l’optimisme i l’empatia amb els altres.

Cadascú practicarà l’esport que més li agradi,

de forma individual o en equip, amb la càrrega i intensitat que correspongui a

cada cas d’acord amb el nivell tècnic i la condició física, però sigui aquesta

quina sigui, no tingueu cap dubte que alguns dels beneficis físics i

psicològics que obtindreu seran la millora de la forma física i la resistència,

ajuda a mantenir el pes corporal, augmenta el to i la força muscular, redueix

la sensació de fatiga, augmenta l’autoestima, millora l’autoimatge, redueix

l’aïllament social, rebaixa la tensió, l’estrés i la depressió, ajuda a

relaxar-se i incrementa el benestar general.

A banda, l’esport també pot constituir una

base ferma, dedicada a la solidaritat.

Avui l’entitat que protagonitza Mans a les

Mans és la Fundació Privada Esport Solidari Internacional.

Ja fa uns quants dies que hem canviat de mes i amb l’inici del desembre, aquest any 2019 ha començat a acomiadar-se. Des del meu punt de vista el desembre és el mes més especial de tot el curs de l’any. Arrenca amb ell l’hivern que és un temps de calma i d’introspecció, de reflexió i retrobament amb un mateix i també és el mes que ens acosta al Nadal, al blanc Nadal, a l’enyorat Nadal.

Tots aquests sentiments i sensacions jo penso que ens fan tornar millors persones o almenys, persones una mica diferents, potser més humanes? Tant de bo. Hi ha una fita dins el mes de desembre que parla molt de nosaltres mateixos, com a persones però també com a col·lectiu. La Marató de TV3.

Diuen els psiquiatres que bona part de la personalitat de les persones està determinada pels gens, que proporcionen una gran varietat de predisposicions. Després, l’ambient i les experiències de la vida s’ocupen de modelar totes aquestes possibilitats. Per tant, encara que puguem canviar la nostra manera de ser, ho fem a partir de les característiques de personalitat amb les què hem vingut al món. L’aspecte dinàmic de la personalitat permet apreciar que tots els éssers humans interaccionem entre nosaltres i amb el medi que ens envolta, de forma continuada.

De fet, la personalitat està composta per dos elements: el temperament i el caràcter. El primer té un origen genètic i el segon és de tipus social i es veurà influït per l’ambient en el qual l’individu es desenvolupa. El temperament, és, doncs, la càrrega emotiva que l’individu estableix amb les coses i el caràcter indicarà la manera com actuem, ens expressem i pensem. Avui a Mans a les Mans us presentem Eufòria