Avui parlem de Marcelino, de la Bibiana Collado Cabrera, publicat per Pepitas de calabaza.


Hi havia moltes expectatives per continuar llegint Bibiana Collado Cabrera després de la seva primera novel·la, Yeguas exhaustas, que va esdevenir tot un fenomen per la manera d’abordar qüestions de gènere amb una mirada aparentment clàssica, però plena de matisos i subtileses.

Amb aquesta segona novel·la, l’autora demostra novament el seu talent i la seva personalitat literària, tot allunyant-se de la Beatriz —la jove protagonista de Yeguas exhaustas— per posar-se a la pell d’en Marcelino, un home gran de camp que fa un recorregut per la seva vida.


Ens trobem davant d’un llibre sorprenent. Ja des de les primeres pàgines, aquest home que ens narra la seva història situa al centre del relat aspectes que no acostumem a associar amb algú del seu perfil: el sexe, el desig, la sensualitat, la tendresa, el cos, la pell… però també l’embaràs, l’avortament, la menstruació i les cures.


L’autora aconsegueix crear una veu —la d’en Marcelino— tan difícil de concebre com encertadament resolta, que s’endinsa en racons que sovint imaginem, equivocadament, que alguns homes desconeixen o ignoren. Tanmateix, aquests temes els interpel·len profundament, potser de manera íntima, perquè formen part de la naturalesa de tots nosaltres.