La decisió del Ministeri per a la Transició Ecològica de donar llum verda a la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) del macroprojecte fotovoltaic Magda i buidar així el camí perquè les dues empreses promotores instal·len 258.622 panells solars a les Coves de Vinromà i Benlloc i alcen una línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) que travessarà onze municipis de Castelló ha suposat una galtada, i de les grans, per a la immensa majoria dels alcaldes de les localitats afectades. I també per als seus veïns. «Això és un despropòsit. Tots estem a favor de les renovables, entenem que el camí són les energies netes, però el que no podem acceptar és un macroprojecte que inundarà la zona més bonica del nostre poble de plaques solars. I, damunt, ens travessarà una altra línia d'alta tensió», argumenta Àngel Ribés, alcalde socialista de Benlloc, una de les localitats de l'interior més afectades per la megaplanta solar i les seues línies d'evacuació.

El litoral de la província de Castelló, especialment el de la zona sud, va tornar a patir aquest dimecres els estralls derivats del temporal marítim malgrat els esforços dels consistoris per a protegir la seua línia de costa. Una situació per la qual, una vegada més, les localitats afectades exigeixen a Costas una actuació integral enfront de la regressió.

L'interior de Castelló està tenyit de blanc. La nevada ha sigut generalitzada, encara que són les zones dels Ports i la Tinença les que registren majors complicacions aquest dimecres, segons informen des de Bombers de la Diputació, amb grossàries d'entre 20 i 30 centímetres.

La reestructuració del sector bancari, iniciada després de l'esclat de la bambolla immobiliària i que 14 anys després continua sense estar liquidada, ha deixat a Castelló amb les mateixes sucursals que fa 48 anys i també ha reduït, i no poc, el nombre d'operadors. Si en el 2007 hi havia una mica més de 40 entitats financeres amb oficines a la província ara, i després de les diferents fusions, a penes queden una vintena, encara que algunes d'elles mantenen una presència testimonial amb dues o fins i tot una única oficina en tot el territori.

El rellotge no es deté i les fulles del calendari cauen sense que els partits més xicotets --amb menys expectatives per a obtindre una representació significativa en les institucions el pròxim 28 de maig-- mobilitzen les seues maquinàries orgàniques per a demanar el vot. Aquesta situació es dona en una precampanya que s'accelera ja amb intensitat a Castelló, sobretot en el cas de les formacions amb major pes, PSPV i PP, però també pel que fa a Compromís.

Es compleixen els mals presagis, i es confirma que la indústria ceràmica de Castelló va tancar el 2022 com un dels pitjors de la seua història recent. L'Índex de Producció Industrial de desembre, conegut el dimarts, certifica el que ja es temia: una caiguda de la fabricació del 15%, a causa de l'impacte dels costos de l'energia, agreujat per la guerra a Ucraïna i rematat per la crisi de demanda dels últims mesos.

Després de la retirada aquest dimecres de l'ús de la màscara en el transport públic serà l'única restricció contra el covid que es manté, juntament amb l'ús del tapabocas en els centres sanitaris. La prohibició de fumar a les terrasses per por de que el fum del tabac poguera ser una via de contagi es va imposar en la Comunitat en l'estiu del 2020, però ara aquesta mesura torna a estar damunt de la taula davant les protestes dels hostalers.

L'infrafinançament torna a deixar a la Universitat Jaume I (UJI) a la cua en despesa corrent per alumne. Segons l'últim informe de la Fundació CYD, l'UJI se situa com la pitjor finançada d'entre les universitats públiques a nivell autonòmic i ocupa el lloc número 14 del rànquing estatal de les quals perceben menor desemborsament.

Complint amb les previsions de Aemet, ja són diversos municipis de Castelló en els quals ha caigut la neu. I és que la província està en alerta taronja per aquest fenomen meteorològic, per acumulació de gel que pot arribar als 20 centímetres.

El Grup Cajamar va tancar l'exercici del 2022 amb un resultat net --o benefici-- de 80 milions d'euros, la qual cosa suposa un creixement del 27,7% respecte a l'any anterior. Així ho ha donat a conéixer l'entitat bancària que manté una notable presència a la província de Castelló en el seu compte de resultats.