La recent celebració de la

Fira Internacional de Turisme de Madrid, Fitur, va suposar el tret d'eixida

a un nou any per al sector. Un exercici que ha de ser el de la plena recuperació de l'activitat, després del sot de les temporades del 2020 i el 2021. El grau de compliment de les expectatives es coneixerà a partir de la primavera, amb la reobertura progressiva d'establiments i les vacances de Setmana Santa.

La noticia reciplasa de hui parla de que la Universitat Jaume I i l'empresa pública Reciplasa han dut a terme la comissió mixta de seguiment de la Càtedra Reciplasa de Gestió de Residus Urbans. En la reunió, celebrada a l'Ajuntament de Castelló, han assistit en representació de l'UJI el catedràtic Félix Hernández, director de la Càtedra, i Jesús Lancis, vicerector d'Investigació i Transferència. Per part de Reciplasa han sigut el seu president, Ignasi García, i Fernando Albarrán, director tècnic

Porcelanosa Grup celebrarà la seua mostra internacional del 20 al 24 de febrer amb una edició especial amb motiu del 50 aniversari de la seua fundació que inclourà exhibicions gastronòmiques i exposicions altament tecnològiques per a rebre a les més de 12.000 visites que s'esperen. La cita comptarà en les instal·lacions centrals de Vila-real amb més de 12.000 metres quadrats d'exposicions de les marques que formen el grup empresarial: Porcelanosa, Gamadecor, l’Antic Colonial, Butech, Noken, Krion i Xtone.

El Govern va aprovar fa just un mes el nou paquet de mesures econòmiques lligades a l'efecte de la guerra a Ucraïna. Una decisió molt esperada entre el clúster tauleller de Castelló, en incloure el promés recolze als sectors grans consumidors de gas. Les aportacions sumen 950 milions d'euros, repartits entre 450 d'ajuda directa i 500 en forma de crèdits ICO.

La Conselleria de Sanitat, per fi, ha mogut fitxa per a intentar resoldre la falta de personal sanitari, especialment, metges en les zones anomenades de difícil cobertura, que en el cas de la província de Castelló fa referència principalment al departament de salut de Vinaròs. Una àrea que assisteix a quasi 100.000 castellonencs amb vertaders problemes per a garantir una correcta assistència a causa del dèficit d'especialistes en branques com a Radiologia, Urologia, Psiquiatria o Reumatologia.

Els números que sobre l'ocupació difon l'Enquesta de Població Activa (EPA) són tan complexos que es presten a nombroses interpretacions. Hi ha qui es fixa en les pujades o baixades de l'atur, mentre que uns altres ho fan en les dades d'ocupació. A Castelló, el tancament del 2022 es presta a pocs dubtes, perquè tots els indicadors van en la mateixa direcció, i assenyalen un empitjorament del mercat laboral, llastrat de manera especial per la indústria, en la qual s'inclou una ceràmica afectada per la crisi energètica i la falta, ara com ara, d'ajudes per a compensar aquest mal moment.

El descens de les temperatures i les gelades no cessen i tornaran a Castelló aquest cap de setmana. I és que l'Agència Estatal de Meteorologia preveu que el vent que ahir es va empitjorar anirà calmant i, amb cels buidats i entrada novament d'aire fred, les mínimes seran similars a les del dimarts. Els valors nocturns s'han recuperat. Si despús-ahir es van afonar a -12º en el Pic del Penyagolosa, ahir el més baix es va registrar en Coratxà (-5,1 graus).

A partir d'enguany, tots els municipis de més de 50.000 habitants hauran de comptar amb una zona de baixes emissions (ZBE). L'objectiu de les ZBE és contribuir a millorar la qualitat de l'aire i mitigar el canvi climàtic. A més suposarà una millora de la qualitat de vida urbana, impulsant una mobilitat més sostenible i inclusiva amb menor impacte en la qualitat del medi ambient sonor.

Tot canvia, res roman». Amb aquesta cita del filòsof grec Heràclit donava per estrenada ahir la nova imatge corporativa de la Diputació de Castelló el seu president, José Martí, quan es compleixen ni més ni menys que 31 anys des que es va adoptar la que romania vigent fins al moment.

El 2022 no va ser un any fàcil per a les empreses de Castelló. Quan semblava que la pandèmia estrenyia una mica menys, a la fi de febrer Rússia envaïa Ucraïna i la guerra provocava un subidón dels preus de les matèries primeres i de l'energia que en qüestió de setmanes va posar contra les cordes a negocis de tots els sectors. I com les desgràcies mai arriben soles, el 30 de juny va acabar la moratòria concursal, una mesura que va entrar en vigor al març del 202O i que va suspendre l'obligació del deutor que es trobara en situació d'insolvència de sol·licitar la declaració de concurs, a més que no admetre's a tràmit les peticions de fallides. La conseqüència? Un increment de la presentació de concursos de creditors a xifres que no es veien des de fa deu anys.