Una de les raons de ser el corredor ferroviari mediterrani és la potenciació del trànsit de mercaderies, i amb aquesta voluntat l'associació Ferrmed va donar a conéixer recentment la proposta de crear tres noves terminals a la província de Castelló. L'estudi que prepara aquesta entitat situa aquests recintes logístics en els Palmes, la zona del Serrallo --en els voltants de PortCastelló-- i a Nules, per a aprofitar el potencial de la indústria ceràmica.

El segon estiu del covid-19 està passant de nou factura als locals d'oci nocturn. A Castelló estan sota mínims i a penes funciona un 15% del total, «sent optimistes», segons assenyala Juanjo Benavent, de l'associació ON Castelló i portaveu del sector en la patronal turística Ashotur. Per als empresaris, «les restriccions que ens han imposat a l'oci nocturn fan quasi inviable el treballar. Aquells que tenien terrassa han pogut obrir i així i tot amb moltes dificultats, perquè la normativa marca un 50% d'aforament en interior i 100% en terrassa.

Agost és el mes per excel·lència dels bous al carrer. No obstant això, aquest estiu aquest tipus d'esdeveniments, a causa de l'impacte de la pandèmia del coronavirus i a les restriccions imposades, es veuran limitats als recintes tancats, la qual cosa provocarà que se celebren 1.500 actes menys a la província de Castelló que en un any normal.

En el 2019, abans de la irrupció del covid, van autoritzar a la província de Castelló més de 1.900 festejos taurins populars solo a l'agost, el mes que més cites d'aquest tipus sol acollir.

El primer match-ball contra els incendis d'aquesta temporada estival en la Comunitat, en un dia de vent de ponent en el qual es lluitava contra tres focs forestals declarats quasi al mateix temps en les localitats de Rafelguaraf, Chiva i Palma de Gandia (les tres a València), ha sigut per als efectius d'extinció de la Generalitat, que després de més de 24 hores de treballs van poder delimitar i controlar per complet les diferents alertes registrades en la vesprada del dissabte sense que les flames arribaren a afectar en cap cas als habitatges i, molt menys, que provocaren danys humans.

La Policia Nacional iniciarà hui la investigació que ha d'esclarir les causes de l'incendi que es va registrar ahir en una casa del camí la Plana de Castelló, en la qual, durant les tasques d'extinció, van trobar el cadàver d'un home. Pel que sembla, segons ha pogut saber al Mediterraneo, existirien dubtes sobre les causes de la defunció, en concret sobre si es va produir abans o a conseqüència del foc que es va declarar en la matinada del dissabte al diumenge.

10.000 ciris van il·luminar i van decorar la nit del dissabte els principals carrers del barri antic de Vilafranca en la Nit dels ciris. Una iniciativa que es consolida després de l'èxit collit en la primera edició en el calendari cultural del municipi, gràcies a la proposta de l'Ajuntament i a la voluntat i treball desinteressat dels veïns que es van tornar a bolcar amb la preparació dels milers de candeles.

La pandèmia del coronavirus està darrere de la reducció de l'esperança de vida a la província de Castelló fins als 82,64 anys. En el 2019, el valor va ser lleugerament superior, de 82,79, com ja va informar el Mediterraneo. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre els anys que de mitjana viuen els castellonencs recullen una dada que sempre crida l'atenció, la diferència entre homes i dones. I és que elles viuen quasi cinc anys més que ells.

Els sanitaris emplenen al mes més d'una trentena d'informes sobre casos sospitosos de violència de gènere. Així es desprén de les dades facilitades per la Conselleria de Sanitat.

Així, l'any passat a la província de Castelló, es van remetre als jutjats 413 informes mèdics per presumpta violència de gènere realitzats tant des de Primària com des d'Atenció Especialitzada. Malgrat l'efecte que la pandèmia va tindre en els centres sanitaris, que van haver de centrar els seus esforços a afrontar una malaltia totalment desconeguda com el coronavirus, i les conseqüències de l'estat d'alarma, la xifra es manté estable respecte a l'any anterior. I és que en el 2019 van ser 419, segons el balanç de Conselleria de Sanitat.

Allotjaments hotelers, rurals i negocis que compten amb el segell de qualitat Sicted són els que han aportat un major nombre de beneficiaris de les ajudes directes pel covid-19 que ha injectat Turisme Comunitat Valenciana a Castelló. Un total de 3,4 milions d'euros «ja abonats», que han arribat a la totalitat d'empreses, segons van indicar des de l'administració autonòmica. «Cap sol·licitant que complira amb els requisits establits ha sigut rebutjat per falta de pressupost», van indicar des del departament que gestiona el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer.

Castelló solament disposa del 8% de l'agricultura ecològica de tota la Comunitat Valenciana, amb 572 fanecades, situant-se a la cua autonòmica, molt per darrere de València i Alacant les províncies de la qual compten amb 3.439 i 3.023 hectàrees espectivamente, segons reflecteix l'últim informe sobre la superfície d'aquesta mena de cultiu del Ministeri d'Agricultura.

La introducció de fertilitzants químics en l'aigua de reg per part de les comunitats de regants de la província que suposen un inconvenient per al desenvolupament d'aquesta agricultura ecològica és, segons el responsable sectorial de la unio de Llauradors, Constantí Ortells, el problema principal de la seua escassa implantació a Castelló.