Ja era una realitat abans que el coronavirus paralitzara el món, però la crisi sanitària ha precarizado encara més la situació laboral que travessen les quasi 5.000 treballadores de la llar de Castelló. Moltes netegen cases per hores, unes altres cuiden xiquets, ancians i persones amb un alt grau de dependència... i encara que el seu treball és considerat essencial, se’ls continua tractant com a professionals de segona. I en l'últim any les coses encara han anat a pitjor. Només unes poques s'han pogut beneficiar de les ajudes del Govern en forma de subsidi i moltes han acabat perdent la seua ocupació. El problema és que no tenen dret a l'atur, per la qual cosa una part d'elles espera el salvavides de l'ingrés mínim vital (IMV), una ajuda econòmica que tampoc acaba d'arribar.

Els efectes de la tercera ona del coronavirus s'han deixat sentir en les llistes d'espera quirúrgiques, que han engreixat encara més a la província de Castelló. Així ho reflecteixen les dades fetes públiques ahir per la Conselleria de Sanitat. L'hospital més saturat de la Comunitat continua sent el Comarcal de Vinaròs, que ha registrat, a més, la major demora des que es va declarar la crisi del coronavirus, amb 229 dies al febrer. Són 8 més que al gener i 111 d'increment respecte a fa un any. Li segueix el Provincial de Castelló, amb 224 jornades (+13 respecte al gener passat i + 66 si es compara amb febrer del 2020), si bé aquest centre va arribar a estar pitjor al setembre, amb 229 dies. L'únic centre que està per davall de la mitjana autonòmica és La Plana, amb 134 dies, encara que també ha empitjorat les xifres respecte al començament de l'any (+15).

Nova fase en el projecte del corredor mediterrani al seu pas per Castelló. El Consell de Ministres té previst, en la seua sessió de hui dimarts, autoritzar el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) a licitar, a través d'Adif Alta Velocitat les obres per a la implantació de l'ample estàndard en el tram CastellóVandellòs . La inversió superior als 121 milions d'euros, dels quals 76,77 milions corresponen a la part compresa a la província, entre Castelló i Vinaròs. El termini d'execució estimat és de 18 mesos.

Els veïns de la Colònia Segarra, a la Vall d'Uixó, notaran una millora substancial en la pressió de l'aigua potable en breu, quan finalitzen les obres de renovació de la xarxa de canalitzacions que està executant l'empresa Facsa. En realitat, com van explicar des de la concessionària, la intervenció afectarà les connexions de les canonades, que seran substituïdes per a «garantir una distribució de pressions òptima i un control dels volums d'aigua subministrada molt més precís». Una adequació que quedarà llista «en els pròxims dies».

I la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) ha reconegut a l'Ajuntament d'Onda amb el premi a la transparència i foment de la participació, en la IV Edició dels Premis FVMP al Bon Govern, per la seua aposta per la participació ciutadana en la redacció del pla local de gestió de residus. La vila taulellera s'ha imposat a altres municipis valencians.

L'Ajuntament d'Almenara controlarà l'estacionament de vehicles, en la seua majoria pesats, en el pàrquing municipal, després de detectar que la majoria dels propietaris dels camions que aparquen en aqueix recinte no són del municipi. Davant aquesta situació, el consistori ha gestionat l'autorització per a 32 tràilers i cinc remolcs a residents de la localitat que necessiten estacionar el seu vehicle en aqueix emplaçament, així com els vinculats a empreses del municipi.

Són encara pocs els projectes sobre els quals s'han donat detalls, però faltarien dits de la mà --i calculadores-- per a enumerar les diferents iniciatives relacionades amb els fons europeus de recuperació en les quals el sector ceràmic de Castelló pren part activa. No sols està en joc una important injecció de diners en un moment d'incertesa, sinó convertir al clúster provincial en l'avançada de la innovació a nivell global en un dels sectors que millor resisteix els colps de la pandèmia. L'últim exemple conegut ho constitueix una aliança formada per més de 60 empreses, Newecocer, i que aspira a desenvolupar una quinzena de projectes amb més de 600 milions d'inversió, dels quals uns 250 podrien procedir directament de fons comunitaris.

El sector empresarial demanda una Formació Professional (FP) més flexible, potenciar la modalitat dual i cicles per a cobrir el dèficit de personal especialitzat detectat en uns certs àmbits com el taulell o la construcció, o formar-lo en competències clau. Com ahir va publicar Mediterráneo, la inscripció en l'FP ha augmentat perquè, davant la incertesa generada per la pandèmia, molts castellonencs han volgut millorar la seua formació. Des de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) assenyalen que cal dotar a la FP de major flexibilitat. Així, indiquen, «els centres haurien de disposar de més autonomia a l'hora de fixar la seua oferta, de manera que aquesta s'adapte millor a les necessitats de les empreses implantades en el territori».

L'empresa i-DE (distribuïdora del grup Iberdrola) ha adaptat a la província de Castelló fins hui 1.150 torres de línies d'alta tensió per a «previndre els incidents d'electrocució i col•lisió d'avifauna», seguint «les indicacions rebudes per l'administració», segons informacions facilitades per l’empresa elèctrica. Després que professionals i associacions conservacionistes advertiren la setmana passada que l'electrocució d'ocells és un problema «alarmant» a la província, per la gran quantitat d'animals que moren per aqueixa causa, des de la companyia diuen que aquestes accions s'han prioritzat, «d'acord amb les indicacions» del govern autonòmic, en parcs naturals com els de Serra d’Espadà, Penyagolosa, Serra d’Irta i el Desert de les Palmes, i altres enclavaments d'especial interés com la marjal i els estanys d'Almenara, els voltants de l'aeroport de Castelló i el riu Millars.

Dos anys de presó, nou mesos de treballs en benefici de la comunitat, una ordre d'allunyament i 3.000 euros d'indemnització. És la pena imposada a un home que va cometre a Castelló sis delictes de maltractament en l'àmbit familiar, un d'amenaces, un altre de vexacions i un altre de maltractament habitual. La víctima va ser la seua dona i mare dels seus dos fills, qui, com consta en la sentència a la qual ha tingut accés Mediterrani, va patir colps, insults, menyspreus i greus amenaces. Els fets pels quals ara ha sigut condemnat es remunten al 2010.

La quarta edició de la Mediterranean Epic passarà a la història de la prova, ja no sols pels exigents protocols sanitaris anti-covid que s'estan seguint, sinó també per la seua nova estrena. I és que, a diferència d'altres anys, l'etapa inaugural va ser una nova contrarellotge des de la Torre del Rei a les antenes d'Orpesa, de 16 quilòmetres i 550 metres de desnivell positiu, en la qual els italians Fabian Rabensteiner i Chiara Teocchi van ser els més ràpids.