Mediterráneo Podcast en Valencià

Benicàssim té marcada el seu full de ruta per a posicionar-se com a destinació turística sostenible de referència a Espanya. Per a això, l'equip de govern té clares les accions que durà a terme en aquests pròxims tres anys i que estan quantificades amb un pressupost de 1,7 milions d'euros. El pla consta de quatre eixos i està molt lligat a les noves tecnologies, la digitalització del municipi, la salut i el benestar.

Un nou episodi de violència en la presó d'Albocàsser, amb un balanç de quatre funcionaris ferits, segons una denúncia feta pública de la secció sindical Presons de Castelló de CSIF. Va ser en la vesprada del diumenge passat, quan l'agressor, un intern classificat de màxima perillositat i que ja ha provocat altres incidents en diverses presons, després de destrossar la seua cel•la, es va fabricar amb cristalls diversos objectes tallants i punxants, amb els quals «amb una violència inusitada intente provocar el màxim mal als funcionaris», resultant ferits amb corts als braços tres treballadors, i un altre més amb una a fractura d'una mà.

L ‘hostaleria encara el final de l'estiu amb la vista posada en com reinventar-se de cara a la temporada de tardor-hivern, convivint amb el covid-19, i en previsió que l'activitat se centrarà més en espais tancats quan s'allunye la calor. El sector de Castelló veu necessàries ajudes econòmiques de l'Administració per a posar en marxa mesures que facen més suportables les restriccions d'aforament, distàncies entre taules i les regles que puguen implantar-se a col•lació del virus.

Locals d'oci nocturn de Castelló han volgut llançar un missatge a la societat, amb un S'embene, fictici ara com ara. Avisen a l'Administració pública sobre la seua complicada situació econòmica, després de sis mesos de tancament per la normativa anticovid-19 i les restriccions, amb un balanç que pot fer que el sector desaparega abans de cap d'any. Ara els afecta la nova pròrroga, fins al 29 de setembre, que no els permet ni tan sols obrir les seues portes.

Per això, el sector castellonenc s'ha sumat al d'altres zones d'Espanya amb una nova acció en xarxes socials i als carrers del centre de la capital de la Plana

Les quantioses pluges caigudes a la província durant la passada primavera han provocat, d'una banda, que els cellers hagen avançat la verema del raïm i, per un altre, que la producció es preveja menor a la de l'any passat. A més, ha causat la introducció de malalties en la fruita poc usuals en aquest territori, més pròpies de climes humits. La recollida es porta produint diverses setmanes, encara que hi ha algun celler que encara la té pendent. L'activitat es concentra principalment en tres àrees, denominades comarques per IGP Castelló, la marca que aglutina als cellers castellonencs: Alt Palància-Alt Millars, Sant Mateu i Useres-Vilafamés

Quan es compleixen set mesos des que es decretara a Espanya l'estat d'alarma per la crisi sanitària del covid-19 resulta cada vegada més difícil no tindre un familiar, amic, company de treball o simple conegut que no haja patit el coronavirus. A Castelló, dos de cada tres localitats han registrat ja algun cas des que començara la pandèmia a Espanya, el març passat. Així ho reflecteixen les dades de la Conselleria de Sanitat, que revelen que només 44 dels 135 municipis de la província segueixen sense rastre del virus entre els seus veïns (32%).

Dels pobles de Castelló resistents al virus crida l'atenció una dada: més de la meitat pertanyen a les comarques de l'Alt Millars i l'Alt Palància. Aquestes dues zones sumen 28 de les localitats lliures de coronavirus (14 cadascuna) i s'erigeixen com els forts provincials en temps de pandèmia. Ayódar, Bejís, Caudiel, el Toro, Fanzara, Pavías, Sacañet, Torás, Villanueva de Viver o Zucaina són només alguns.

Un equip d'investigadors bioquímics de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) es troba immers des d'abril en un ambiciós projecte: crear molècules antivirals senzilles no citotòxiques que inhibisquen el desenvolupament de la malaltia generada per la covid-19 i impedisquen la reproducció del virus.

Molta incertesa davant el seu delicat futur i la sensació que ningú pensa en ells. Aqueix és el sentir de les empreses de Castelló que organitzen activitats extraescolars. Encara que milers d'alumnes han tornat ja a la rutina, aquesta queda a anys llum per a un col•lectiu que assumeix que hauran de reajustar de manera important les seues plantilles per a poder sobreviure al «desert» al qual els ha abocat el covid-19 i evitar que el desenllaç final siga el tancament.

La Diputació de Castelló abordarà, conjuntament amb la Conselleria de Sanitat, el risc del virus del Nil, provocat per la picada del mosquit comú. Salut Pública realitza les pertinents analítiques davant la detecció d'alguna anomalia emesa pels vectors de seguiment i els resultats es recullen en el sistema de malalties de declaració obligatòria, integrat en l'Anàlisi de la Vigilància Epidemiològica (AVE). Aquestes proves se sumen a la taula de reunions entre totes dues institucions després de la detecció del cas en un cavall infectat prop de la costa castellonenca (concretament, a Amposta) i l'alarma social viscuda a Andalusia, on ja hi ha 39 positius, amb 23 pacients ingressats i huit d'ells en la Unitat de Vigilància intensiva.

El local que va ocupar en el seu moment la mítica discoteca Yukas de Borriana es transformarà en el primer Museu Taurí de la Comunitat Valenciana, un espai que estarà dedicat a mostrar les arrels històriques de la tauromàquia i difondre les característiques dels festejos taurins populars en cada regió valenciana. La iniciativa compta amb el suport de la Generalitat valenciana, la Diputació de València, la Federació de Penyes de Bous al Carrer i Setine.

El complex Costa Azahar de Benicarló va arribar a ser un referent en tota la província i el major de la comarca, per la seua àmplia oferta d'establiments i d'oci. Hui és un lloc fantasma pel seu abandó. El complex es va alçar sobre els terrenys de l'antiga fàbrica de mobles Palau. Va ser una empresa que va viure l'època més florent i pròspera de la indústria local. Una mica més de dues dècades després, en 1995, va fer fallida, i va deixar sense ocupació a 250 persones. Ja l'any 2001, la promotora catalana Floriac va adquirir el solar que ocupava la factoria per a posar en marxa un gran centre comercial i d'oci que es va inaugurar al juny de 2003. L'aiguat que va negar les instal•lacions només quatre mesos després de la seua obertura i que va ocasionar pèrdues milionàries no va poder amb ell. Situat al costat de la qual fora N340, els deficients accessos van ser un altre escull, al no permetre's construir una rotonda. L'afluència de visitants va caure en picat i va comportar al tancament de negocis i Floriac entre en concurs de creditors acuitada pels deutes. Ara, l'interés de la signatura Family Cash per a reavivar el complex, al costat de la predisposició dels ajuntaments de Benicarló i Peníscola d'executar la glorieta, així com la reobertura dels cinemes, prevista a l'octubre, són brots verds per a recuperar la glòria.

Fa ara dotze anys el cos sense vida d'un ciutadà colombià va ser trobat, decapitat, en un pou de la partida Planetes de Vinaròs, en el que semblava un crim per ajust de comptes entre suposats traficants. L'Audiència Provincial de Castelló va asseure en la banqueta una dècada després a dos compatriotes, acusats de col•laborar en la mort de la víctima, i va condemnar a un d'ells a cinc anys de presó per còmplice en un delicte d'homicidi --a l'altre el va absoldre--. A més, li van imposar el pagament de 40.000 euros en concepte d'indemnització als familiars del mort, Anderson Duban. Ara, després de presentar un recurs de cassació el sentenciat, el Tribunal Suprem l'ha desestimat i ha ratificat la pena de presó per la seua participació en la mort violenta.