Mediterráneo Podcast en Valencià

L'1 de setembre arrancarà per a moltes escoles infantils de zero a tres anys a Castelló el curs més atípic de la seua història, amb un protocol sanitari enfront del covid 19 marcat pels grups bambolla (col•lectiu estable de convivència de monitor amb els seus alumnes), els torns sense trobada entre classes (en entrades i eixides escalonades, pati, etc.) i la màxima higiene, més que mai. Serà un assaig del que està per vindre amb l'inici del curs escolar el 7 de setembre i, encara que moltes guarderies funcionen ja des de fa uns mesos, es blindaran amb «el protocol que ens va passar Sanitat al juliol, no tenim un altre» i amb mesures específiques que ha decidit cada centre. Des de tindre dos lots de joguets diferents per a cada torn del pati; a anul•lar el menjador i menjar cada grup a la seua aula; més espai entre els bressols de la migdiada on no coincidiran cara amb cara; o deixar el raspall de dents a casa, tan habitual entre els més majors (de 2 a 3 anys) per a inculcar-los l'hàbit, que es deixa per als pares, en vistes a evitar contagis amb articles de condícia.

El grup popular en la Diputació Provincial va reclamar ahir en boca del seu portaveu, Vicent Sales, la convocatòria de la comissió de presidents de Diputació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i va exigir al president José Martí que defense a Castelló en aquesta entitat amb la finalitat de «plantar cara al saqueig dels estalvis programat per Sánchez» en relació a la utilització de romanents i el superàvit.

La Torre d’en Besora, un xicotet municipi de tot just 160 habitants situat a l'Alt Maestrat , que aquest agost triplica la seua població, ha hagut de recórrer a cubes d'aigua per a proveir-se davant l'escassetat d'aigua potable en el terme municipal. L'Ajuntament busca solucions conjuntes amb la Diputació de Castelló. L'alcalde de la localitat, David Vicente Segarra, recorda que «l'aigua en el municipi és un bé escàs que cal cuidar». D'aquesta forma, sol•licita comprensió a veïns i visitants de la localitat, al mateix temps que apel•la al consum responsable de l'aigua.

«Una cuba des d'un pou de Atgo i tornarà a repetir l'operació a la fi d'aquesta setmana fins a poder recuperar el nivell de l'aigua d'un dels nostres depòsits per a garantir el subministrament tant a la població, que aquest mes es dispara amb el turisme, com a les explotacions ramaderes», comenta Segarra, qui comenta que el problema es repeteix en altres poblacions com Benafigos o Xodos.

La presidenta del PPCV, Isabel Bonig, va demanar ahir l'obertura d'un expedient disciplinari a un professor de l'IES Jaume I de Borriana que ha sigut qüestionat pel Síndic de Greuges a causa de «certa parcialitat» en utilitzar dues informacions publicades en mitjans de comunicació sobre aquesta formació en una activitat proposada a alumnes de Batxillerat. Per a Bonig, amb aquesta resolució, el defensor del poble valencià «ha fet una esmena a la totalitat a la política educativa» del president de la Generalitat.

Res pot explicar què va poder passar-li pel cap al parricida de Cabanes per a minuts després de les tres de la matinada del diumenge passat entrar a l'habitació on dormien els seus dos fills, de deu i dotze anys, a l'apartament de la urbanització Costamar al costat de la platja de Torre La Sal, en la Ribera de Cabanes, i assestar-los sengles ganivetades a tots dos en el pit, amb la clara intenció de posar fi a la seua vides sense mediar discussió prèvia ni cap motiu. Tot seguit, després de ser représ per la seua esposa, el parricida va pujar al terrat i es va llançar al buit. Els investigadors de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Castelló manegen com a principal hipòtesi que l'autor de la mort del seu fill de dotze anys i de l'intent d'assassinat de la seua filla, de deu, patira un possible brot de tipus psicòtic. Una vegada descartat pràcticament que siga un cas de violència de gènere, al no haver-hi denúncies prèvies ni una mala relació entre el matrimoni, les perquisicions se centren en saber fins a quin punt estava diagnosticada o no la possible malaltia mental del parricida i si aquest prenia medicació o es negava a això. No obstant això, en haver mort l'autor del parricidi la investigació oberta pel Jutjat d'Instrucció número u de Castelló, en funcions de guàrdia quan es va cometre el crim, està abocada al sobreseïment en extingir-se amb la seua mort la responsabilitat penal de l'ocorregut. D'altra banda, la xiqueta de 10 anys «està millorant, encara que segueix hospitalitzada en estat greu».

La corporació municipal va convocar un minut de silenci a les 12.00 hores d'aquest dilluns, 17 d'agost en la Tinença d'Alcaldia de la Ribera de Cabanes, en repulsa als fets ocorreguts durant la matinada on un home ha apunyalat als seus dos fills i com a conseqüència de les ferides un d'ells, un xiquet de 12 anys, ha mort. La seua germana, una menor de 10 anys, va ser traslladada a l'Hospital General de Castelló. L'estat de la menor és d'una enorme gravetat.

La família implicada no és originària de la província ni de Cabanes. Els investigadors han confirmat a Mediterráneo que es tracta d'uns turistes de Alcobendas (Madrid), que es trobaven en aquesta zona costanera de vacances.

El atac va tindre lloc en plena matinada, al caient de les 3.30 hores. Després d'apunyalar als seus fills, l'agressor ha saltat al buit des del punt més alt del seu habitatge i ha mort. Els serveis d'Emergència desplaçats fins al lloc dels fets no van poder fer res per salvar la vida de cap dels dos morts.

Com van confirmar representants veïnals, la família, que resideix a Madrid, era propietària de l'apartament en l'edifici Costamar i eren molt coneguts perquè viatjaven a la Ribera de Cabanes «habitualment» per a gaudir de les seues vacances.

El Consell General del Poder Judicial en la Comunitat Valenciana va confirmar ahir que no existeix constància de denúncies prèvies ni d'antecedents, la qual cosa reforça l'estranyesa dels seus veïns estivals, els qui asseguren que era una família «molt volguda».

La tragèdia té noms propis diferents, víctimes innocents que només tenen en comú que van morir a les mans d'uns botxos que van abordar la resolució dels seus problemes amb violència deixant la seua petjada en el relat més trist de la província, el dels homes que un dia van decidir assassinar als seus fills per a deixar després de si sofriment i desesperança. Lamentablement, el parricida de Cabanes no és el primer a Castelló que acaba amb la vida de la seua descendència, alguna cosa que succeeix, per regla general, amb el propòsit d'infligir el major dolor possible a les mares. La versió més cruel --si poguera mesurar-se el sofriment--, de la violència de gènere.

Castelló manté els contagis per coronavirus a la baixa, segons l'última actualització setmanal del Ministeri de Sanitat, que situa la incidència acumulada a la província en deu positius per cada 10.000 habitants amb una taxa de 0,98 --els valors menors d'1 representen una disminució i els majors, un augment dels infectats--. A l'espera de les dades oficials del cap de setmana i malgrat els últims brots confirmats en punts com Vistabella, Vallat, Borriana o Orpesa, la presència del virus és a la província de més baixes de tota Espanya. La millor situació la viu Bizkaia, amb només 0,35 infectats; seguida de Huelva, amb 5,75 i Pontevedra, amb 8,91. Castelló ocupa el sisé lloc entre territoris amb contagis a la baixa. Encara que la província d'Espanya amb major nombre de casos per cada 10.000 habitants continua sent Saragossa (222,14), la capital aragonesa ha experimentat també un important descens dels infectats en l'última setmana, ja que els seus registres se situaven en 309,74 fa 15 dies.

Encara no formen part dels números oficials de la Conselleria, que no actualitza dades els caps de setmana, però diversos municipis de l'interior de Castelló van donar a conéixer nous casos de coronavirus. El lloc més afectat és Ares del Maestrat, amb un brot de tres persones. Per un altre costat, l'Ajuntament de Vilar de Canes va confirmar que un veí estava infectat. Es tracta del primer cas en la localitat. Finalment, Sot de Ferrer compta amb un segon cas de persona portadora del covid, després del rastreig efectuat en els últims dies per la confirmació d'un cas anterior.

Atemorits. Així diuen estar els empresaris turístics de Castelló després de l'anunci realitzat el divendres pel Govern central, que decreta el tancament de discoteques i pubs i la limitació estricta d'horaris en bars i terrasses, entre altres mesures, la qual cosa entrarà en vigor a partir de demà dimarts, segons la previsió de Sanitat. «Estem terroritzats i molt pendents per si en breu prenen la decisió de restringir de nou els moviments. Moltes empreses de la província no ho resistirien», diu Alexis de Pablo, president de l'Associació d'Allotjament Turístic de la província de Castelló (*Altur Castelló). L'empresari recorda que el sector està sobrevivint a «la pitjor temporada de la història de Castelló sense ajudes i pagant tots els impostos». El representant d'aquest col•lectiu afig que «la incertesa és absoluta enguany. Els viatges s'han escurçat i la gent no fa viatges, sinó eixides curtes. L'ocupació s'havia posat al 50% en aquestes primeres dues setmanes d'agost, les millors de l'estiu, i ara temem que l'anunci del Govern provoque més cancel•lacions de reserves. El 40% de les places hoteleres de la província estan tancades perquè han decidit no obrir en un estiu que està sent espantós i aquestes decisions d'última hora, damunt ens afecten greument», diu.

Les perruqueries de la província de Castelló estan en peus de guerra. Les conseqüències de la crisi sanitària del Covid-19 i el posterior confinament està provocant «pèrdues milionàries», com explica el president el Gremi Provincial de Perruqueries i Estilistes (Gpemprocas), Adolfo Pastor. Uns establiments (1600 a la província de Castelló, dels quals 600 només en la capital) que iniciaran mobilitzacions el mes de setembre per a demanar una disminució del 10% de l'IVA reduït, com ja s'està fent en altres ciutats espanyoles. «Un pla de rescat per a reduir l'impost davant la reculada de l'activitat econòmica, que posa en risc el tancament de locals i la destrucció d'ocupació; un de cada quatre empleats en perruqueries de la província possiblement hauran de perdre el seu treball».

Va denunciar que és l'únic sector que no ha recuperat el tribut reduït, «mentre sí l'han fet uns altres com a veterinària, funeràries, el cinema, les discoteques i els espectacles o les floristeries, després de huit anys, quan en 2012 el Govern de Mariano Rajoy, amb Montoro al capdavant d'Hisenda, els va pujar l'IVA del 8 al 21%».

Des de mitjan maig, quan la ciutat va entrar en la fase 1 de la desescalada, l'Ajuntament de Castelló ha autoritzat més de 300 sol•licituds d'ampliacions i noves terrasses en establiments hostalers. El sector s'aferra a l'aire lliure per a pal•liar els efectes del covid-19, que ha modificat els hàbits dels clients, que opten ara en la seua majoria per les taules al descobert, minimitzant així el risc de contagi. L'inici de l'estat d'alarma va comportar la suspensió de les autoritzacions per a la instal•lació de taules i cadires, encara que cal destacar que ja abans, i en la vespra de les festes de la Magdalena, nombrosos negocis hostalers van optar, per responsabilitat social, per baixar la persiana davant l'arribada de la pandèmia. Mesos després, amb la progressiva desescalada, la vida i l'oci han tornat a poc a poc als carrers de Castelló, i també a les terrasses, cada vegada més nombroses i més àmplies.

La pandèmia no ha impedit que les platges de Castelló reben dia rere dia a milers de banyistes aquest estiu. No obstant això, cada municipi del litoral conté l'amenaça del virus en els seus arenals amb les seues regles de joc, apostes personals de cada ajuntament que no tenen per què coincidir amb les d'uns altres, encara que l'abalisament de la platja, l'ús de banderes per a indicar la superació de l'aforament o la implementació d'un servei de megafonia són algunes de les quals s'apliquen. Així i tot, aqueix criteri heterogeni a l'hora de definir les mesures de seguretat contra el covid fa que els municipis hagen reduït de manera diferent els seus aforaments, la qual cosa provoca que unes platges de la província arriben a la seua capacitat màxima més prompte, a més dels metres quadrats que puga tindre cada arenal.

El consistori d'Orpesa creu que les mesures per a reforçar la seguretat i la qualitat de les aigües contribueixen a la gran afluència a les platges.

Sis arenals han superat el 90% d'aforament en el que va de setmana: tres d'Orpesa, una de Benicarló i altres dues de Alcossebre i Vinaròs.

La plataforma oficial del Consell per a informar dels aforaments en les zones de bany (’bany.gva.es’) divideix les platges en tres colors el nivell d'afluència.

Des de mitjan maig, quan la ciutat va entrar en la fase 1 de la desescalada, l'Ajuntament de Castelló ha autoritzat més de 300 sol•licituds d'ampliacions i noves terrasses en establiments hostalers. El sector s'aferra a l'aire lliure per a pal•liar els efectes del covid-19, que ha modificat els hàbits dels clients, que opten ara en la seua majoria per les taules al descobert, minimitzant així el risc de contagi. L'inici de l'estat d'alarma va comportar la suspensió de les autoritzacions per a la instal•lació de taules i cadires, encara que cal destacar que ja abans, i en la vespra de les festes de la Magdalena, nombrosos negocis hostalers van optar, per responsabilitat social, per baixar la persiana davant l'arribada de la pandèmia. Mesos després, amb la progressiva desescalada, la vida i l'oci han tornat a poc a poc als carrers de Castelló, i també a les terrasses, cada vegada més nombroses i més àmplies.