Mediterráneo Podcast en Valencià

Les assistències realitzades pel Centres d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU) a Castelló durant el primer semestre de l'any s'han incrementat més d'un 36% a causa de la pandèmia. L'organisme dependent de Sanitat va atendre 45.115 avisos, una mica més de 247 diaris. Del total, 8.885 eren emergències, 6.165 urgències i 5.395 consultes mèdiques. En clau autonòmica, l'augment arriba quasi al 50% respecte al mateix període del 2019. Del global d'avisos gestionats en la Comunitat, 84.733 van correspondre a emergències, 76.463 van ser telefonades que requerien una resposta urgent i 55.098, consultes per telèfon.

L'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball, (Invassat) ha elaborat una guia per a informar de les màscares que no compleixen els requisits de salut i seguretat. En ella recullen un llistat de màscares que han sigut expressament notificades com no conformes mitjançant alertes publicades per fonts oficials. Així mateix, contempla altres màscares sobre les quals també han emés alertes a nivell nacional, però que encara no han sigut publicades en la pàgina web del Ministeri de Sanitat.

La Diputació de Castelló ja té llest el seu primer pla d'igualtat, un document que es trobava en fase de redacció i que durant l'última setmana han deixat llest perquè, previsiblement, arribe a ple per a la seua aprovació quan passe l'estiu, segons va confirmar ahir la vicepresidenta provincial, Patrícia Porta. La proposta incorpora un total de 63 mesures que «seran d'obligada aplicació en tots els àmbits de desenvolupament d'activitat» de l'administració provincial, com va defensar Porta, qui va incidir en què «era inadmissible que una institució tan gran i important no haguera fet mai cap pas per a promoure la igualtat de manera activa».

Que la nova regulació aprovada per la Conselleria de Sanitat possibilite organitzar bous al carrer a partir de hui en places portàtils o recintes controlats amb aforaments limitats, no vol dir que vaja a haver-hi festejos aquesta temporada. Almenys en aquesta província, perquè el Consell condiciona el seu vistiplau a la voluntat dels ajuntaments d'acollir aquest tipus d'esdeveniments en els seus municipis, i no tots tenen la mateixa certesa. Després de la publicació en el DOGV de la normativa, des de la Federació de Penyes de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana van anunciar que almenys quatre localitats de la província de Castelló estarien estudiant la possibilitat d'organitzar algun festeig en les condicions que planteja el Consell, encara que la veritat és que les postures dels consistoris varien i les opcions no són tan clares com podrien semblar. El cas més clar, quant a la predisposició a facilitar els actes, és el de Vila-real. L'alcalde, José Benlloch, va confirmar ahir que l'Ajuntament està estudiant ja el lloguer d'una plaça portàtil per a les festes de setembre. Seria una instal•lació de 1.000 o 3.000 places, la qual cosa permetria l'entrada d'entre 500 i 1.500 persones en les graderies, d'acord amb les exigències que estableix l'ordre de la Conselleria. «El promotor i organitzador seria el propi Ajuntament», va confirmar.

L'Impost de Béns Immoble, el que paguen els propietaris d'un habitatge anualment, és una part substancial dels ingressos d'un ajuntament. Però ho és molt més per als municipis del litoral provincial, on aquesta taxa suposa més del 50% dels diners que apareix en el capítol d'ingressos dels seus pressupostos. Un percentatge alt fins i tot entre les destinacions turístiques de la resta d'Espanya i que pràcticament doblega al que marca la mitjana nacional. Orpesa és l'exemple més clar. En el 2019 l'IBI va aportar 12.714.389 euros a les arques municipals dels 20.550.761 que van aparéixer en el capítol d'ingressos. La presència de Marina d’*Or és determinant en aquest sentit, en un municipi que passa de tindre 9.000 habitants a l'hivern a més de 100.000 en època estiuenca.

Alguna cosa que no succeeix, per exemple, a Castelló, molt menys dependent del turisme. L'any passat, dels 179 milions que l'Ajuntament va percebre com a ingressos, només el 38%, 69, va ser del pagament d'IBI rústic, urbà o de característiques especials.

Una manera d'incrementar la recaptació a través de l'IBI és revaloritzar-ho. És el que farà enguany Alcalà de Xivert, on augmentarà un 3%.

La llista d'espera quirúrgica en la Comunitat Valenciana s'ha duplicat des de l'inici de la pandèmia i supera els cinc mesos. En concret, cal esperar 154 dies per a operar-se. No obstant això, el nombre de pacients ha descendit a 58.926, segons les últimes dades difoses per la Conselleria de Sanitat del mes de juny. La major llista d'espera la pateix l'Hospital Provincial de Castelló, amb 273 dies, seguit del departament de Castelló (198). El tercer lloc l'ocupen el General de València i també Vinaròs (194 jornades). Després estan el Sant Joan d'Alacant (190), el General d'Alacant (179), La Fe (170), La Ribera (151), Ontinyent (144), la Plana (138), Alcoi i la Marina Baixa (137), Dénia (136) i el Clínic ( 123) La llista d'espera per a operar-se es duplica amb el Provincial al capdavant.

No rotund dels empresaris valencians a la possible pujada d'impostos --o creació de nous tributs-- que plantegen els partits del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) en l'esborrany del pla per a la reconstrucció social i econòmica a nivell autonòmic. Així van mostrar ahir la seua disconformitat el comité executiu i la junta directiva de la Confederació Empresarial de la Comunitat (CEV), en una reunió en la qual el president de la patronal, Salvador Navarro, es va mostrar clar: «l'últim» que necessiten les companyies és una major càrrega fiscal. Al seu judici, el pla de recuperació ha d'incloure una estratègia consensuada amb els agents econòmics i públics implicats que facilite l'increment del pes de la indústria, el foment de la innovació en totes les seues formes i una transició ecològica progressiva, que garantisca la unitat de mercat i que no condicione la competitivitat de les empreses respecte a les de la resta del territori.

La junta de govern de l'Ajuntament de Castelló va aprovar ahir la concertació d'un préstec de 2.726.322, 66 euros, a pagar en 10 anys, per a sufragar una part del cost del canvi d'enllumenat públic que té previst escometre el consistori. El projecte, valorat en un total de 14,8 milions, permetrà renovar les lluminàries de la ciutat en nom d'una major eficiència energètica. De les set entitats bancàries que s'havien presentat, la licitació de Triodos Bank ha sigut «la més avantatjosa» per als interessos municipals, segons va explicar en compareixença telemàtica el portaveu de la corporació, Rafa Simó. «Realment considerem que és una gran oferta», va detallar l'edil, que va concretar que la candidatura del banc d'origen neerlandés ofereix un tipus d'interés fix del 0,31% i cap comissió.

Les obres de construcció del nou vial que connectarà Frares amb Joanot Martorell ja han arrancat. Els operaris treballen amb les màquines des de fa setmanes en aquesta actuació, que es va adjudicar per al voltant de 90.000 euros a l'empresa Pavasal, com recorda el regidor d'Urbanisme de Benicàssim, Carlos Díaz. La intervenció va eixir a licitació el mes de març passat, però el procés es va veure interromput a causa de la declaració de l'estat d'alarma per la crisi del coronavirus, encara que es va reprendre després, la qual cosa ocasiona cert retard. Díaz confia que a la fi de l'estiu acabe l'actuació, que suposarà un nou enllaç amb el nucli urbà, ja que unirà amb Boniche i el pont de Farja, la qual cosa contribuirà a descongestionar, en part, la Gran Avinguda Jaume I.

Un constructor i exdirector de banc a Castelló, Francisco M.C., haurà de complir tres anys de presó per la sonada estafa immobiliària que va cometre a Almassora entre els anys 2007 i 2008, de la qual van ser víctimes més de 30 persones. El Tribunal Suprem confirma ara la pena que li va imposar al processament l'Audiència Provincial de Castelló l'any 2018, la sentència de la qual va recórrer l'empresari en cassació. A més de la pena de presó, el tribunal li va imposar una multa de 1.674 euros i la devolució dels quasi 180.000 euros que diferents clients van abonar per pisos de la promoció Fontana que no van arribar a acabar-se.

És la conseqüència més visible d'un fenomen, el boom immobiliari, que va tindre a Castelló l'escenari més propici en el qual desenvolupar-se. Milers d'habitatges nous al llarg de tota la província segueixen sense trobar comprador, i segons les previsions del sector immobiliari sembla que poden continuar buides molt temps. Les estadístiques del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana mostren que en el transcurs de l'última dècada, i malgrat la generalitzada millora de la situació econòmica, el mercat no ha sigut capaç d'absorbir l'elevat estoc que aquesta època deixa com a herència enverinada. Agafant com a referència l'exercici del 2010, a Castelló hi havia un total de 34.366 habitatges nous sense vendre. Deu anys després, la xifra se situa en 24.625, després d'anys en les quals el volum fins i tot continuava creixent conforme anaven finalitzant les construccions pendents.