Mediterráneo Podcast en Valencià

La part negativa de la volta a la normalitat de la circulació són els accidents. Tres persones van resultar ferides ahir a la vesprada en un sinistre molt aparatós que es va registrar en la N-340, en el terme de les Alqueries (quilòmetre 964). En el succés van resultar implicats tres vehicles. Va ser una col•lisió entre un camió i dos turismes; i va repercutir en el tall d'un dels dos carrils durant una hora i mitja, amb pas alternatiu, segons van indicar fonts de la Guàrdia Civil de Trànsit. El ferit més greu, un home de 25 anys, va haver de ser excarcerat pels bombers del parc de la Plana Baixa, segons van indicar fonts del Servei d'Informació del Consorci Provincial de Bombers (Siab). Va ser atés pels sanitaris i traslladat en SAMU a l'Hospital General de Castelló, segons el Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU).

Són el present i el futur del sistema sanitari. Malgrat la seua joventut han estat en primera línia lluitant contra el coronavirus com si atresoraren una llarga trajectòria. No s'han acovardit perquè tenen la seua vocació molt interioritzada. Però els metges interns residents (MIR) han decidit plantar-se i anar, a partir del 21 de juliol, a la vaga indefinida per a aconseguir millores laborals, que consideren de «justícia». El seu paper contra la pandèmia ha sigut crucial i és just ara, amb tots els esforços bolcats a evitar rebrots que puguen portar a la casella d'eixida amb conseqüències inimaginables, quan han dit basta. És just també ara quan es posa més de manifest, si cap, la falta de facultatius per a poder reforçar el sistema. Les bosses estan esgotades. No hi ha metges. Una vegada més, però ara de forma més preocupant, la Conselleria de Sanitat no pot cobrir tots els llocs oferits en els tres departaments de salut de la província. Col•legis professionals, societats científiques i sindicats reclamen al Ministeri de Sanitat, que és el que té les competències per a traure les places MIR de manera anual, augmentar el contingent que enguany es va fixar en 8.000 per a tota Espanya, només 81 d'aquestes places per a Castelló.

La implantació de la recollida selectiva dels residus orgànics domiciliaris ja ha arribat a la ciutat de Castelló. Aquests dies s'ha iniciat l'assemblatge dels primers 300 contenidors, número que anirà ampliant-se de manera gradual fins a aconseguir els 1.100 previstos per a donar servei a tota la ciutadania i que començaran a aparéixer als carrers «a la fi d'estiu», com van anunciar des de l'Ajuntament. El regidor de Reciclatge i Gestió de Residus, Ignasi Garcia, que va visitar aquest cap de setmana les instal•lacions de l'empresa concessionària FCC-Fobesa per a comprovar en persona el procés d'embalatge, va assegurar que «Castelló serà una de les primeres ciutats de l'Estat que posarà en marxa aquest sistema, un projecte que ens permetrà transformar aquests residus en altres productes com a abonaments, i a més reduirà la contaminació per filtracions que produeixen els abocadors».

Que la major part de les zones boscoses de Castelló es troben en terrenys de titularitat privada és la raó que totes les parts consultades addueixen per a justificar l'estat de manteniment deficient en el qual es troben les muntanyes de la província, la qual cosa agreuja el risc d'incendis forestals. Ja ho va avançar en Medi TV l'alcalde de Torás, Carlos L. del Riu, qui advertia que el seu terme municipal era «un polvorí» per la gran quantitat de restes vegetals que s'acumulaven després de la gran nevada que va patir la zona a principis de l'any 2017, que va provocar la caiguda de milers de pins, la majoria dels quals no van ser retirats en el seu moment i que, tres anys després, no sols són un combustible perfecte, sinó que a més propicien l'aparició i proliferació de plagues. Però les circumstàncies que es registren en aquesta localitat no són exclusives. Una tessitura similar és la que afronten altres pobles com Torralba, que el seu alcalde, Fernando Barrachina, va incidir en què el problema no afecta per igual a tota la seua massa forestal, encara que va reconéixer que «hi ha dues o tres zones que estan molt malament».

Aquesta normalitat que reporta certa tranquil•litat en algunes comarques, contrasta amb la que es viu en altres municipis com Llucena, el Toro i els ja esmentats de Torás, Torralba, on l'evidència que la muntanya no està en les condicions més adequades generen molta més inquietud als seus governants. Són els seus alcaldes els que incideixen en el problema que plantegen les limitacions que es troba l'administració pública per a actuar en terrenys particulars.

La Generalitat ha decidit deixar en l'aire l'ús obligatori de la màscara en tots els espais públics fins que s'unifiquen els criteris a nivell nacional. Per tant, la Conselleria de Sanitat va optar ahir a la vesprada per posposar la resolució anunciada per a hui amb les mesures de la nova normalitat «per a poder incorporar les recomanacions sobre l'ús de la màscara exposades en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut» celebrat en la vesprada d'ahir. Per tant, supedita la seua decisió al Ministeri, a pesar que la Generalitat té les competències sobre aquest tema, després de la finalització de l'estat d'alarma. «Davant els rebrots apareguts en diferents comunitats autònomes i després dels baixos resultats de seroprevalencia que reflecteixen l'estudi dut a terme pel Ministeri de Sanitat --un 2,7% a Castelló--, es continuarà treballant durant els pròxims dies amb la finalitat d'unificar criteris», van apuntar des de la Conselleria. Va ser, sens dubte, un canvi de postura respecte a l'anunciat poques hores abans per la pròpia consellera, Ana Barceló, en roda de premsa per a presentar la resolució ara paralitzada.

En la nova resolució que la Conselleria de Sanitat tenia previst publicar hui en el Diari Oficial de la Generalitat però que ha paralitzat fins a fixar els criteris de l'ús de la màscara fixa un 100% per a les terrasses i el 75% en universitats, biblioteques, acadèmies, espectacles i oci. En les activitats a l'aire lliure es podran reunir un màxim de 300 persones i en espais tancats l'aforament es limita al 75% amb un màxim de 100 persones.

Embós, retards i inseguretat jurídica. El nou decret d'habitatge públic de la Conselleria ja comença a fer mossa en les operacions de compravenda d'habitatge a Castelló, segons van alertar ahir diversos professionals de notaries de la província, on reina la preocupació pel detall una normativa que, diuen, crea «inseguretat jurídica». I és que la Conselleria d'Habitatge pot intervindre en el mercat lliure i exercir el dret a tanteig i retracte sobre un habitatge, amb la finalitat d'engrossir el parc públic destinat a col•lectius vulnerables i posar-lo a la disposició dels municipis. Però l'Administració té opció de compra preferent ja no sols sobre les públiques VPP afectades per impagaments, etc. sinó també, com a novetat, sobre les privades que complisquen determinades característiques, com que siga provinent de dació en pagament, execució hipotecària, venda en lot a fons d'inversió, etc.

«Ja s'està produint un col•lapse pel retard enorme d'operacions immobiliàries i anirà a més» diu el notari Joaquín Serrano, per la seua part el notari José Vicente Malo assegura que «Si la idea és anar contra els fons voltor, hi ha altres armes. El decret mata mosques a canonades»

Castelló es reactiva en la nova normalitat derivada de la pandèmia i l'Ajuntament recupera el ritme en l'execució d'obres en la capital de la Plana. Ahir, la junta de govern local va adjudicar els treballs de l'asfaltat del camí la Fileta (en la Marjaleria) i els de la prolongació del carrer Carcaixent, dos projectes que proporcionaran a tots els castellonencs una millor qualitat de vida i una major seguretat viària, tal com va confirmar el portaveu de l'equip de govern, Rafa Simó, després de la celebració de la reunió municipal.

Quant a la millora de la Fileta, serà executada per Becsa amb un pressupost de 364.000 euros. Començarà després de l'estiu «amb la finalitat de minimitzar les molèsties als veïns de la marjal» i té un termini d'execució de dos mesos. A més de l'asfaltat del camí, el consistori té previst col•locar una barana entre el vial i la séquia, i «la intenció de l'Ajuntament de Castelló és asfaltar també els camins de l’Obra, Donació o Entrilles en un futur», va detallar el portaveu durant la roda de premsa.

Castelló va donar ahir exemple de gran ciutat i el ple municipal va tirar avant, amb el vot unànime de tots els partits polítics, «la cessió immediata i sense més demora, d'una parcel•la a la Conselleria d'Igualtat» amb la finalitat que aquesta administració autonòmica que dirigeix Mónica Oltra construïsca la residència de majors promesa fa quatre anys entre els carrers Onda i Ribelles Comins. Una proposta que, si bé va comptar amb el consens previ del PP, PSPV i Compromís tal com va avançar Mediterrani en la seua edició d'ahir, va recollir també els suports de Podem, Ciutadans i Vox durant la sessió plenària corresponent al mes d'agost. A aquest traspàs del terreny se suma també la condició de les autoritats municipals que les obres han d'iniciar-se en un termini màxim de dos anys «o en cas contrari, procedir a una revisió de l'estat del projecte per a valorar si és pertinent revertir el solar al patrimoni municipal».

La declaració institucional presentada pel PP per a la creació d'una unitat hospitalària pediàtrica a domicili a la província de Castelló va comptar amb el suport dels cinc grups polítics amb representació municipal.

La pandèmia del covid-19 ha disparat el risc que es produïsquen incendis forestals a la província aquest estiu. Diversos factors han portat al fet que aquest estiu siga un de les més propicis perquè el foc arrase amb moltes hectàrees a Castelló. D'una banda, els milers de litres caiguts durant les pluges d'hivern i per un altre, la previsió de «temperatures extremes» per als pròxims mesos, segons informes de l'Agència Estatal de Metereología, que espera un dels estius més calorosos dels últims anys. A més, als factors metereológicos s'afig un inesperat: l'abandó de les muntanyes durant pràcticament tot el 2020, motivat pel confinament del covid-19, i que ha acumulat biomassa forestal en zones altament inflamables.

No en va, aquests milers d'arbres caiguts suposen un perill tant per a l'aparició de nous incendis com per a la ràpida propagació dels ja existents, ja que gran part d'ells es van cremar en antics incendis i en cas d'originar-se un nou, aquestes zones crearien punts de calor que augmentarien considerablement les temperatures d'aquests llocs, facilitant així l'expansió de les flames.

La Federació de Caça de Castelló va mostrar el seu malestar davant la delicada situació en la qual es troben gran part de les muntanyes de la província. En contracte, el seu president, Pablo Molina, va comentar ahir en declaracions a aquest periòdic, que «en aquests quatre mesos no s'ha pogut fer res, però l'abandó de les terres és un problema que ve de fa diversos anys.

L a superfície forestal a la província de Castelló ha crescut un 14% en els últims 50 anys i això suposa un problema afegit en el control antiincendis. L'estudi, publicat en una recent tesi doctoral, estudia l'evolució de la superfície boscosa a la província entre els anys 1957 i 2007 i calcula un creixement aproximat de 3.000 hectàrees per any.

Donar visibilitat a un element estratègic de l'economia de Castelló i la Comunitat, per a aconseguir que la recuperació després de la crisi del coronavirus arribe en el menor termini possible. Amb aquesta voluntat es van reunir el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el màxim dirigent de la patronal azulejera, Ascer, Vicente Nomdedéu. El resultat es cristal•litzarà abans d'un mes, amb la signatura d'un conveni entre l'Administració autonòmica i el col•lectiu empresarial. El cap del Consell va manifestar que el sector «és un exemple d'actualització constant i una referència a nivell mundial, per la qual cosa volem estar al seu costat» en un moment en el qual les xifres de producció i vendes han descendit. El president de Ascer va recordar per la seua part el mal que causa la cancel•lació de dues de les principals fires mundials en el seu camp, la nord-americana Coverings i la italiana Cersaie. «El fet de no estar en aquestes eines de màrqueting tan importants ha de tindre un substitut», va esmentar. «Els nostres competidors més directes, com els italians, tenen aqueixes ajudes del seu Govern i la marca dels nostres productes també hauria de ser important», va destacar.