Mediterráneo Podcast en Valencià

L'expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps va manifestar ahir en l'Audiència Nacional que no va donar una sola instrucció per a l'organització de la visita del Papa Benet XVI l'any 2006 o per a la retransmissió de la mateixa a través de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV). «Com a president de la Generalitat, no tenia per què involucrar-me en l'organització o la logística», va afirmar Camps durant la seua declaració com a testimoni en el judici pels presumptes tripijocs en l'adjudicació a la trama Gürtel de la contractació per a la retransmissió de la visita en el marc de la V Trobada Mundial de les Famílies.

Després de moltes setmanes sense saber amb certesa que anava a oferir aquest estiu, els ‘chiringuitos’ de Borriana obrin les seues portes des de hui després d'adoptar les mesures necessàries per a garantir la seguretat sanitària. En les últimes setmanes els empresaris han treballat a contrarellotge en el muntatge de les seues instal•lacions per a poder inaugurar la temporada al més prompte possible. A poc a poc la platja va recuperant el seu aspecte habitual i, des d'aquesta mateixa vesprada, tres dels quatre situats a la platja de l'Arenal començaran a oferir els seus serveis a peu de platja.

El sector tauleller de Castelló emprén una remuntada en l'activitat, que va tindre el seu moment de major caiguda en la primera quinzena d'abril, amb les línies de producció detingudes com a mesura de contenció del coronavirus i grans dificultats per al transport en el context d'una economia paralitzada. Les dades de l'índex de producció industrial d'aqueix mes (els últims disponibles) van revelar una caiguda sense precedents del 56,5%. El procés de desescalada ha suposat la plena volta de les construccions que estaven en marxa i la reobertura dels canals comercials, que han donat aire al sector. El degà del Col•legi d'Economistes de Castelló, Jaime Querol, va destacar «la recuperació dels clients a Espanya, encara que s'ha de tindre en compte que la major part de les vendes són en l'exterior, en un mercat molt globalitzat i en el qual hi ha dubtes sobre el final de la crisi sanitària i econòmica». Precisament és els Estats Units, que pugna per ser el primer comprador al costat de França, un dels països en els quals es manté la incertesa pel virus.

El sistema sanitari es va transformar per a fer front a la pandèmia, la qual cosa ha portat aparellat un col•lapse en les consultes i llistes d'espera que ara, a poc a poc, la Conselleria de Sanitat intenta mitigar reprenent l'activitat assistencial i quirúrgica, però amb limitacions per a complir amb les mesures de seguretat enfront del coronavirus. Un pas important per a alleugerir la demora en les operacions no urgents ja s'ha donat. L'únic hospital privat de la província, Vithas Castelló, ha començat a intervindre a pacients derivats des de la sanitat pública, entrant de ple en el denominat pla de xoc. Per tant, aquest centre passa a formar part d'aquest pla després de diversos anys sense estar inclòs amb els beneficis que això comporta a l'hora d'accelerar les demores en les patologies o especialitats més comunes. Així, ja està intervenint de patologies com a cataractes o varices i d'altres especialitats, com a traumatologia i cirurgia general

Després que els hostalers alertaren una vegada més de la necessitat d'actuar ja contra els mosquits per a no danyar al turisme, els alcaldes dels municipis costaners secunden aqueixa urgència i apunten cap a una mateixa direcció. Per molts esforços que realitze cada localitat, fa falta ajuda i precisen del suport d'altres administracions per a poder posar fi a aquesta plaga. És la tesi que defensen a Castelló, l'alcaldessa de la qual, Amparo Marco, creu que la cooperació és el millor antídot davant «aquest problema comú». «Hem de continuar treballant i conjuminant esforços entre institucions per a combatre les plagues, minimitzar molèsties i contribuir al fet que veïns i turistes gaudisquen al màxim de la temporada estival», destaca. També a nivell supramunicipal mira la seua homòloga a Benicàssim, Susana Marqués, que coincideix que la proliferació d'aquests insectes no és únicament competència dels ajuntaments. «S'ha de treballar de manera coordinada amb totes les administracions i el Consell ha d'assumir quines són les seues responsabilitats», remarca. En cas contrari, avisa, «seria nefast que algun turoperador posara la icona del mosquit en el mapa de la nostra província». Exigir a totes les administracions treballar de manera conjunta per a posar per fi vedat a la plaga de mosquits que envaeix Castelló. Amb aqueix objectiu, la Diputació plantejarà hui en la junta de portaveus una declaració institucional, cara a la seua aprovació en el pròxim ple, perquè tant els ajuntaments, com la pròpia institució provincial i la Generalitat col•laboren i unisquen esforços de manera coordinada.

En l'actualitat hi ha tres magatzems de gas en funcionament en l'Estat espanyol. El de Yela, a Guadalajara, el de Serrablo a Osca i el de Gaviota, enfront de les costes de Biscaia. El magatzem de gas Yela genera sismicitat a la província de Guadalajara, especialment prop del paratge de la Alcarria i a escassos 20 quilòmetres de la central nuclear de Trillo, des de 2012 fins a l'actualitat, sent els últims terratrémols els registrats al desembre del 2019. Resulta sorprenent com fonts del sector energètic espanyol van afirmar a aquest diari, quan es va produir la sismicitat en el magatzem de gas Castor, que en cap d'aquests tres magatzems s'havia produït mai sismicitat. La veritat és que en el magatzem de Yela, en concret, s'han aconseguit alguns terratrémols fins de magnitud 2,3.

La província de Castelló rebrà el 44,2% de les ajudes del fons de cooperació de lluita contra la despoblació. En concret, la Generalitat destinarà més de 1,325 milions d'euros d'aquesta dotació a 79 municipis castellonencs en el 2020. Així ho va anunciar ahir la directora general de l'Agenda Valenciana Antidespoblament, Jeanette Segarra, després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) de la relació de beneficiaris.

L'estiu ja és ací i les zones de costa preveuen l'arribada de veïns amb segona residència i visitants, encara que aquest any degut a la pandèmia l'atenció sanitària canviarà. Com ja va avançar Mediterrani, una part de consultoris auxiliars no obrirà les seues portes. El principal motiu és que són instal•lacions xicotetes on no es garanteix la separació de pacients ni el doble circuit assistencial, un per a pacients amb malalties diverses i un altre per a aquells casos sospitosos de patir coronavirus. De totes maneres, la falta de metges de família per a reforçar les consultes estivals també resulta un hàndicap. Davant aquesta situació els municipis de costa reclamen a la Conselleria de Sanitat dotar de reforços suficients els centres de salut i aquells ambulatoris auxiliars que sí que estiguen operatius. És ara més que mai, quan es requereix una major assistència per a localitzar possibles nous positius.

Les grues han continuat funcionant pràcticament en tot moment dins del període de confinament, i les dades d'ocupació disten molt dels resultats catastròfics que han llançat les empreses d'hostaleria. El sector de la construcció ha resistit millor l'efecte econòmic del coronavirus, encara que la mirada està posada en el que puga ocórrer en uns mesos.

Entre les obres públiques que segueixen el seu curs estan les obres del Port de Querol en la nacional 232 a Morella, l'actuació de millora de seguretat viària en la N-238 a Vinaròs i el tram de Castelló de l'alliberada autopista AP-7, que progressivament va retirant les illes de peatge, i que té pendent la contractació de les actuacions de manteniment que van quedar paralitzades a causa de la interposició d'un recurs judicial.

Alarma en les reserves estratègiques del gas. El magatzem de Yela (Guadalajara) injecta gas natural molt per davall de la capacitat teòrica per a la qual va ser dissenyat. Yela és una de les tres instal•lacions d'aquestes característiques que hi ha a Espanya que han de donar resposta a les necessitats d'aquest recurs en cas de crisi. Les altres dues estan a Osca (Serrablo) i Biscaia (Gavina), ja que el Ministeri de Transició Ecològica va ordenar el tancament i desmantellament de la de Vinaròs (Castor) sobre la base d'una hipotètica reducció de la demanda, quan dos documents oficials reconeixen la insuficiència de la capacitat dels magatzems subterranis de gas en la península, com ahir va publicar Mediterráneo. El de Yela, després de huit anys en funcionament, està molt per davall de la capacitat nominal d'injecció, malgrat el reconeixement per part del Ministeri de Transició Ecològica de la necessitat d'augmentar els recursos gasístics per a les reserves estratègiques nacionals a causa de l'increment de la demanda per al present any 2020.