Mediterráneo Podcast en Valencià

El Tribunal Suprem ha condemnat a quatre anys i sis mesos de presó per delictes d'intrusisme i estafa a dos homes que, sense la titulació requerida per a exercir com a metges, van enganyar a més d'una vintena de pacients en un centre clínic de Vinaròs. La sentència de l'alt tribunal eleva així la pena imposada per l'Audiència Provincial de Castelló en considerar l'agreujant de basar l'engany en un be de primera necessitat, com és la salut. I és que tots dos es presentaven com a metges, examinaven als malalts, diagnosticaven malalties de tota mena i prescrivien tractaments diversos, inclòs en algun cas tractaments amb cèl•lules mare, trasplantaments i cirurgies no menors. A més, el Suprem reconeix indemnitzacions per un total de 137.000 euros per a 22 perjudicats, dels quals 110.000 (5.000 per cadascun dels afectats) corresponen a mal moral, i la resta a diners satisfets pels tractaments, que en la majoria dels casos van resultar totalment ineficaços.

Els primers dies de terrasses en funcionament i de comerços oberts sense cita prèvia han ajudat al fet que l'aspecte de les ciutats de Castelló recupere part de l'ambient perdut com a conseqüència del confinament obligat pel coronavirus. La major part d'organitzacions empresarials consultades destaquen que el balanç és positiu, transcorreguda una setmana des de l'arribada de la fase 1 a la major part de la província. Un pas que en les localitats del nord, adscrites a l'hospital de Vinaròs, es va donar amb uns dies d'anticipació.

INCERTESA L'afluència en botigues i terrasses ha superat la por inicial dels empresaris, que temien una arrencada tèbia de l'activitat després de més de dos mesos de confinament.

Molts ajuntaments de la província han donat facilitats per a ampliar la superfície de via pública, de manera que es respecten les distàncies sense perdre el nombre de taules.

Una part del comerç ja va obrir durant la fase 0, mitjançant cita prèvia, i un percentatge de negocis d'hostaleria que no va obrir el dilluns l'ha fet el cap de setmana.

La Generalitat sol•licitarà hui mateix el passe a la fase 2 de la desescalada a partir de l'1 de juny, ja que l'evolució de la pandèmia és «clarament positiva». Així ho va anunciar ahir el cap del Consell, després de participar en la reunió del president del Govern, Pedro Sánchez, amb els dirigents de les comunitats autònomes per a tractar la crisi del coronavirus. Es tracta del mateix anunci que va realitzar fa just una setmana, però que, finalment, no es va dur a terme per «prudència» donat el repunt de contagis. Ara considera que sí que serà possible «tenint en compte que hi ha comunitats que han passat amb pitjor situació a la fase 2».

La Generalitat publicarà aquesta setmana les dades del coronavirus per municipis en considerar que s'ha arribat a un moment «en el qual ja no es produiran fenòmens indesitjats» com «l'estigmatització». No obstant això, Puig va demanar ahir que ningú «els use de manera perversa». D'aquesta manera, es dona llum verda a una de les principals reivindicacions d'alcaldes i partits polítics per a conéixer al detall la incidència del coronavirus.

No tots els joves facultatius volen ser mèdics de família. Molts opten per l'assistència hospitalària, d'ací la importància de retindre als 32 metges interns residents (MIR) de quart any que aquesta setmana acaben la seua formació en els centres de salut de la província de Castelló. Mantindre'ls resulta crucial per a reforçar l'atenció primària que ara juga un paper clau en la desescalada per al diagnòstic precoç de possible rebrots del coronavirus. Per aquest motiu la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària alertara ahir del problema que està havent-hi en la contractació d'aquests residents I és que la pròpia consellera, Ana Barceló, ha assegurat en reiterades ocasions que al pla de reforços per a Primària, que comprén la contractació de 1.200 professionals, entre infermers, auxiliars i zeladors, per a fer tasques de rastreig de contagis, calia sumar als residents de quart any a què se'ls anava a oferir contractes per a quedar-se en els ambulatoris. No obstant això, no està sent així.

El president del Govern, Pedro Sánchez, va fer el dissabte una anomenada als empresaris turístics per a reprendre l'activitat a partir de l'1 de juliol. Una afirmació que va ser generalment ben rebuda pel sector a Castelló, després d'unes setmanes en les quals l'evolució sanitària de la crisi va fer témer la impossibilitat d'arribar a temps per a l'estiu, amb el consegüent efecte catastròfic per a aquests negocis. El president de la patronal Ashotur, Carlos Escorihuela, va manifestar que la determinació del cap de setmana «ens encanta», i incideix en la fortalesa que té la província. «Estem especialitzats en públic nacional, amb un perfil molt familiar, i podem oferir l'avantatge de tindre una escassa massificació, i l'incentiu de l'oferta d'allotjaments rurals i d'interior», com a garantia d'una destinació segura.

L'Ajuntament de Benicàssim dona per suspés el festival de blues, que havia de celebrar-se del 5 al 7 de juny, en la localitat. I sembla que no es podrà dur a terme en una altra data al llarg d'aquest exercici. La raó principal radica en la «impossibilitat de portar bandes de fora, internacionals, per la situació actual --de pandèmia global-- que fa que siga inviable», segons explica l'alcaldessa, Susana Marqués.

Des de l'Ajuntament estan adaptant el pla estratègic a la nova realitat per la crisi. Després d'aquest període de confinament, «les pautes de consum i elecció de la destinació canviaran i hi haurà preferència per destinacions no massificades, es valorarà molt la seguretat vinculada a la salut i s'optarà per establiments on se seguisquen protocols de qualitat, higiene i neteja», per la qual cosa promouran la marca Benicàssim Saludable.

Castelló ha presentat la seua convocatòria per a ser una de les 50 ciutats de la xarxa Intelligent Cities Challenge (ICC) de la Comissió Europea, «una oportunitat per a posicionar-se, més si cap, com a ciutat innovadora, intel•ligent i sostenible», ha explicat l'alcaldessa, Amparo Marco. La Xarxa de Ciutats Europees de la Innovació té com a objectiu millorar la qualitat de vida de la població i garantir el creixement, la sostenibilitat i la resiliència a través de la tecnologia. «La incorporació a aquesta xarxa oferiria a Castelló l'oportunitat de treballar braç a braç amb les ciutats més avançades en el camp de la innovació», va afegir Marco, disposada a preparar a la ciutat per a l'obtenció de noves inversions europees.

Totes les previsions que manegen especialistes implicats en l'anual operació Pas de l'Estret (OPE) indiquen que aquest any 3,2 milions de magrebins, principalment del Marroc, no podran travessar aquest país per a passar les seues vacances en la seua terra d'origen. Cap de les fonts consultades veu possible admetre l'entrada normal de tal contingent de viatgers dels quals no es podria saber si estan o no infectats pel coronavirus. Una OPE 2020 «és impossible abans de finals de juliol», indiquen executius relacionats amb l'organització del trànsit. Ni tampoc veuen aconsellable emprendre una operació logística de transport marítim i trànsit rodat de semblant envergadura en plena pandèmia.

Curar les ferides econòmiques que el coronavirus deixarà a la Comunitat, i de pas establir un model productiu que pose fi als 12 punts menys de renda mitjana per cápita entre el territori autonòmic i el conjunt d'Espanya. Aquesta és el full de ruta que ahir va donar a conéixer el Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) davant els representants dels partits polítics presència en Les Corts. L'eixida de la pandèmia deixarà a la Comunitat pitjor que al conjunt d'Espanya. En l'escenari menys optimista, la caiguda del PIB serà del 12,6%, mentre que el minvament en l'ocupació serà de 15,6%. Per això, el cap del Consell va apel•lar cap a una «normalitat millorada» que garantisca una societat més prospera i amb major inclusió davant la crisi, començant per mesures urgents en el camp de la sanitat i l'atenció social, per a seguir amb reformes estructurals. El document és una de les bases de la comissió de reconstrucció de les Corts i, segons Puig, «un bon inici per a un debat rigorós», amb la finalitat d'aconseguir «el consens i la unitat».

Ximo Puig va assegurar que en el Consell no hi ha «cap mena de tensió» després de la negativa de Compromís a la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma, si bé va defensar que el Govern valencià «pensa que és l'instrument més raonable fins al moment». Per al president «cada partit representa el que representa» i va afegir que una cosa és el Govern i una altra el Parlament «i cada grup parlamentari decideix el que considera a cada moment».

Des d'ahir i per decret del Govern, és obligatori l'ús de les màscares quan no es puga mantindre una distància de seguretat de dos metres, la qual cosa suposarà un maldecap per a moltes famílies i empreses en termes de costos i aprovisionament. Encara que són molts els treballadors i ciutadans que diàriament ja les utilitzen, estendre a tota la població l'obligatorietat suposa un canvi qualitatiu i quantitatiu.

Obligatori en la via pública, espais a l'aire lliure i en qualsevol espai tancat d'ús públic o que es trobe obert al públic, sempre que no siga possible mantindre una distància interpersonal d'almenys 2 metres.

Obligatori en: persones de més de 6 anys Recomanable entre 3 i 5 anys.

No és obligatori en: Persones que presenten algun tipus de dificultat respiratòria que puga veure's agreujada per la utilització de la màscara.

A aquelles l'ús de les quals es trobe contraindicat per motius de salut o discapacitat.

Activitats com la ingesta d'aliments i begudes, activitat esportiva, força major o situació de necessitat.