Mediterráneo Podcast en Valencià

Las ciutats s'han buidat. Semblen pobles i fins es veuen porcs senglars per l'asfalt. I encara que hi ha qui pensa que els municipis de l'interior, els del Castelló buit, ja no poden buidar-se més, la quietud rural aquestes setmanes de confinament és més quieta que mai. Els veïns compleixen la llei rigorosament i això que no hi ha tants ulls per a vigilar. Fins i tot si isqueren a fer un volt pels carrers o els camins que envolten els pobles, segurament no passaria res perquè no trobarien una ànima. Però quasi ningú ho fa. El suport entre veïns, que aquests dies és notícia en tots els mitjans de comunicació, fa anys que es practica als pobles. Forners que porten barres a casa dels seus clients majors, joves que fan la compra al seu veí de davant... I els ajuntaments estan jugant un paper essencial perquè a cap vilatà li falte de res ni se senta sol.

Són el salvavides dels veïns. Les botigues d'ultramarins dels pobles, les de tota la vida i que abans del confinament s'anaven apagant a poc a poc, ressorgeixen i el fan perquè els veïns ja no agafen el cotxe per a comprar en les grans superfícies. Ara consumeixen al poble i els comerciants s'han adaptat a la situació. Agafen comandes per telèfon o porten la compra al domicili dels seus clients. Els comerços de l'interior, estan ben assortits. Hi ha de tot: fruita i verdura fresca, congelats, conserves, xarcuteria envasada, productes de neteja, articles de ferreteria... Els seus professionals s'encarreguen que als clients no els falte de res. I si a les ciutats els súper porten la compra a casa, en la majoria de pobles les botigues també ho fan. Per solidaritat.

L'hospital de campanya de Castelló, al qual segons la Conselleria sol li falta la col•locació dels banys i estarà llest aquesta setmana, permetrà accelerar les obres de remodelació del servei d'Urgències de l'Hospital General. I és que, encara que la infraestructura està dissenyada per a albergar casos lleus i moderats de coronavirus, la veritat és que la pressió assistencial ha descendit fins a tal punt que, ara mateix, no fa falta a la província. però, segons ha pogut saber Mediterráneo, la Generalitat planeja utilitzar-ho, quan la pitjor fase de la pandèmia haja passat, per a alleujar el servei d'Urgències i atendre aquells malalts amb patologies diverses que es troben ara mateix en llista d'espera. Si l'hospital temporal muntat atenguera les urgències hospitalàries, les obres de remodelació que compten amb llicència fa mesos podrien guanyar celeritat i, potser, fins i tot finalitzar-les en un temps menor a l'inicialment previst.

Les farmàcies de Castelló esperen hui un al•luvió de peticions per a recollir les màscares gratuïtes que la Generalitat valenciana posa a la disposició dels majors de 65 anys i les persones amb patologies. Les oficines obriran les seues portes des de les 9.00 hores i temen que es registren cues enfront dels establiments per a aconseguir un dels objectes més cobejats de la crisi internacional del coronavirus, per la qual cosa la Conselleria de Sanitat ha demanat «calma» als usuaris, als qui recorda que el material «no s'acabarà».

I si estic jubilat, soc mutualista de Muface (sistema al qual pertanyen els funcionaris de carrera de l'Administració civil de l'Estat) i no tinc SIP, com recolliré les màscares que em toquen? És la pregunta que es fan molts castellonencs majors de 65 anys. Sanitat confirma que està en converses amb Muface per a saber com articularà la identificació dels seus assegurats en les farmàcies. «Tots els majors de 65 tenen dret a les màscares», recalquen. «Hi ha mutualistes que sí que tenen SIP. En el cas d'aquells que no estan en el sistema, Muface ha de decidir com s'identificaran», expliquen.

La gestió de vies urbanes, el vol de drons i la felicitació d'aniversari a xiquets es converteixen en qüestions polèmiques en ple estat d'alarma entre agents municipals i Govern. Els efectius municipals assumeixen un índex d'intervenció informativa i dissuasiva molt superior al dels cossos estatals en la lluita contra els qui infringeixen l'ordre. Sostenen que les policies locals han interposat ja 220.000 denúncies des que va començar l'estat d'alarma, enfront de les 290.000 dels dos cossos estatals junts. Un dels primers obstacles que s'han trobat les policies locals és la gestió de les vies urbanes. Aquesta qüestió no va ser menor durant la Setmana Santa, quan les localitats costaneres de la província van posar tot de la seua part per a detectar la presència dels qui pretenien traslladar-se a segones residències de Peníscola, Benicàssim (va tindre centenars d'intervencions), Orpesa o Alcossebre, entre altres municipis de referència. Les vigilàncies van fer efecte, arribant fins i tot a detectar un autobús de línia regular que havia eixit des d'una capital del nord d'Espanya cap a a Orpesa, sense cap mena de problema, i van posar el fet immediatament en coneixement de la policia d'aquella ciutat.

El món de la festa i empresaris del sector dels hotels i l'hostaleria recolzen la celebració del 75é aniversari de les festes de la Magdalena el mes d'octubre, encara que amb la premissa unànime de «si les condicions sanitàries ho permeten», tal com proposa l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco –a costa de consensuar-lo amb els col•lectius festers—. L'Ajuntament remena que els actes puguen celebrar del 8 al 12 o del 9 al 13 d'octubre, segons va avançar Mediterráneo en la seua edició d'ahir. Les gaiates haurien de reajustar el nou cicle i les colles demanen els actes equitatius. Els empresaris creuen que la ciutat i l'economia local es podria dinamitzar. Les figures i els ramaders anunciats per a la fira taurina de la Magdalena, així com l'empresa, mantenen el seu compromís amb Castelló amb la finalitat que es puga celebrar «un cicle potent». Així ho manifesta el gerent d'aquesta, Alberto Ramírez, a aquest diari. Destaca haver parlat amb tots ells «i estan amb bona predisposició de vindre a Castelló perquè són sensibles a la situació que està passant el país».

Quasi la meitat de les empreses castellonenques de maquinària ceràmica, entorn d'un 40%, s'han vist obligades a presentar expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE) per la brusca caiguda de la demanda de noves comandes del sector ceràmic nacional i internacional, arran de la crisi del covid-19. Així ho apunta el president de l'Associació Espanyola de Fabricants de Maquinària i Béns d'Equip per a la Indústria Ceràmica (Asebec), Juan Vicente Bono, qui diu que el sector empra a uns 1.700 empleats i entre les mercantils que han presentat ERTE, algunes ja l'han aplicat i unes altres ho faran d'una forma escalonada, sobre la base de l'evolució que aconseguisca la producció.

La província de Castelló ja compta amb 36.978 treballadors afectats i 7.214 expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE) acumulats des que va ser decretat l'estat d'alarma. El Centre de Predicció Econòmica (Ceprede) estima que l'impacte acumulat sobre l'economia per efecte de la crisi del covid--19 podria suposar una caiguda del PIB de la Comunitat del 6,1% si el confinament es manté dos mesos; i quasi un 8%, fins al 7,8, si dura un mes més.

Centenars de castellonencs no perden el costum de la ‘partideta’ de guiñote a través d'internet durant el confinament. L'APP Guiñote Pro permet als amants d'aquest joc de cartes jugar-se el ‘carajillo virtual’ de punta a punta de la província. Una APP per a mòbils, tauletes i PC, o a través del seu web, dissenyada i posada en marxa per l'Associació Aragonesa de Guiñote Guiñarte. La mateixa és usada cada dia per milers d'usuaris de tota Espanya i per extensió de tot el planeta, sent centenars els castellonencs que la utilitzen. La mateixa té una classificació setmanal i un altre ránking total, on cada jugador pot anar escalant esglaons en funció de si gana o no les partides en disputa. A més, l'APP t'ofereix l'opció de jugar només contra l'ordinador, és a dir, partides entre un humà i tres màquines; jugar contra el món, és a dir, a l'usuari se li assigna una taula a l'atzar contra altres persones. I també està l'opció jugar amb amics, en la qual quatre jugadors creen una taula virtual, amb una clau d'accés, i en la qual només poden accedir ells. Donada l'alta demanda, diàriament es juguen partides i fins i tot s'han creat grups de whatsapp en diferents zones de la província amb guinyoteros. El diari Mediterráneo s'ha colat en una partida online en la qual els components d'aquesta taula són de Castelló, Tírig, Sant Mateu i Rossell… amb el carajillo en joc, virtual, evidentment.

24 clients del complex Ribamar de Alcossebre compleixen allí l'aïllament. Castelló compta amb 327 persones atrapades allotjades en 25 establiments. No tots els turistes van poder tornar als seus llocs d'origen quan es va decretar l'estat d'alarma per la crisi del coronavirus. El Govern d'Espanya va donar unes jornades de marge per al tancament de tots els establiments turístics, que es va produir el 28 de març. Però va emparar a aquells negocis que en aqueix moment tenien allotjats als denominats «clients de llarga estada», els quals es van veure atrapats davant els esdeveniments desencadenats per la pandèmia de la covid-19. Això va succeir sobretot en els cámpings. Molts acampadors, la majoria estrangers, no ho van tindre tan fàcil per a tornar com uns altres, després del tancament de fronteres, i haver arribat per carretera amb autocaravanes. Tots ells compleixen l'ordre de confinament, acatant les normes que han dictat les autoritats sanitàries. Comparteixen una característica i és que la majoria dels afectats té més de 65 anys, per la qual cosa són població de risc davant el virus.

Els salons de perruqueria i estètica de la província preparen la seua reobertura --encara sense data-- amb llistes d'espera, reorganització i una infinitat de dubtes, quant a les mesures que hauran de prendre contra el covid-19. I és que són dels professionals que més exposats estaran, perquè no poden treballar complint la distància de seguretat recomanada. «No sabem quan realment podrem obrir, ni quin tipus de EPIS haurem d'utilitzar. Ho estem mirant en grups de companys perquè ningú ens informa de res», explica Gina Bort, d'un establiment de Benicàssim. Bort té clar que en el seu saló no podran atendre el mateix nombre de clientes, per a respectar la distància entre elles i garantir una major seguretat, per la qual cosa no utilitzaran tots els tocadors com abans. Percebran menys ingressos, però hauran d'assumir el mateix desemborsament pel preu del lloguer del local. I alguns es veuran obligats a prescindir de personal.