Mediterráneo Podcast en Valencià

La Generalitat, a través de la pàgina web del seu servei d'ocupació i formació, Labora, va obrir ahir el termini perquè els autònoms afectats per les conseqüències econòmiques del coronavirus sol•liciten el paquet d'ajudes aprovat pel Consell. L'interés per la iniciativa va quedar patent amb les 102.000 peticions recollides en tan sols quatre hores en tota la Comunitat. Malgrat aquest devessall, el sistema informàtic va funcionar amb relativa normalitat. «Tan sols en els primers minuts es va detectar lentitud a l'hora d'accedir a la pàgina web habilitada», va explicar Aura Usó, des de la delegació de Castelló del Col•legi de Gestors Administratius. El registre d'ahir suposa una primera fase per a formalitzar el tràmit. Els inscrits «han rebut una cita amb una franja horària concreta per a tramitar telemàticament les ajudes i amb la garantia que el sistema informàtic no fallarà». Les persones que tinguen aprovades les sol•licituds tindran una aportació de 1.500 euros, en el cas que hagen hagut de suspendre la seua activitat per l'emergència sanitària, o de 750 als qui hagen reduït la seua facturació almenys un 75%.

El 15 d'abril es coneixerà la fórmula adoptada per Govern i comunitats autònomes per a finalitzar el curs 2019-2020, que ja tenen damunt de la taula les propostes del consell escolar d'Estat, que proposa que els suspensos i les repeticions siguen realment extraordinaris. Entre altres recomanacions d'aquest òrgan figura que l'avaluació final incloga la del tercer trimestre malgrat no haver sigut presencial. Sol•licita que cap alumne perda el curs per la crisi sanitària i que la bretxa digital no siga causa de valoració negativa dels aprenentatges. També suggereix traslladar les recuperacions a setembre, no prolongar classes ni exàmens al juliol, avançar en el temari si la teledocencia ho permet i, si es pogueren reprendre les sessions presencials, reduir currículums. La Conselleria d'Educació demanda que l'avaluació dels alumnes no universitaris s'adapte al procés d'ensenyament i aprenentatge desenvolupat al llarg de tot el curs tenint en compte el temps que dure l'activitat no presencial i que no tots els estudiants han tingut les mateixes condicions d'accés al currículum i suport, com ja es farà en la selectivitat.

La Diputació de Castelló avançarà cinc milions d'euros a un total de 19 municipis —aquells que tenen delegada la recaptació d'impostos en la institució provincial— amb la finalitat que els seus ajuntaments «disposen de més liquiditat i puguen atendre millor les seues ciutadanes i ciutadans» en aquesta lluita contra el coronavirus. Es tracta d'un avançament a compte que la Diputació activa abans de recaptar els impostos municipals amb motiu de l'emergència sanitària. Onda, amb més de 1,8 milions d'euros, serà la localitat que reba una quantitat major. Dels 5 milions d'euros d'avançament habilitats en el decret signat ahir, tres s'han destinat a poblacions de 5.000 o més habitants, mentre que els altres dos reforçaran les arques de les poblacions de menys de 5.000 habitants.

El barri de Sant Lorenzo, a les afores de la capital de la Plana, ha sigut el triat com el primer de la província de Castelló en el qual es posarà en marxa el projecte pilot de la Conselleria d'Innovació i Societat Digital per a lluitar contra la bretxa digital en les famílies més vulnerables del parc d'habitatges públics de la Comunitat. La Generalitat instal•larà un total de 700 routers —de moment no hi ha un número fixat per a cada localitat— . Amparo Marco va sol•licitar ampliar posteriorment l'abast d'aquesta innovadora iniciativa a la resta de famílies que el precisen per a millorar el seu desenvolupament i integració, «residisquen o no en habitatges públics», puntualitza Marco. De moment, l'Ajuntament de la capital de la Plana posarà en marxa als serveis socials per a detectar quines famílies del barri de Sant Lorenzo són les que precisen amb més urgència aquesta ajuda per a estar connectats a internet, un factor clau en la situació actual de confinament que impedeix realitzar tràmits administratius o acudir a col•legis i instituts amb normalitat.

Front comú contra la presència de forasters durant les vacances de Setmana Santa. Els municipis més turístics del litoral la província es proveeixen per a evitar coste el que coste l'arribada de visitants de fora de Castelló rumb a segones residències. Per a això, intensifiquen els controls policials, fins a la nit, tallen carreteres secundàries i, en algunes localitats, col•loquen barreres de formigó per a dissuadir als conductors que vulguen saltar-se el confinament. Igual que ja ha posat en pràctica Peníscola, una altra població que ha recorregut als obstacles físics per a reforçar la seguretat en les entrades de la localitat és Orpesa, on han tancat 13 punts d'accés. Situació similar a la de Moncofa, localitat en la qual, a més de reforçar els controls en zones estratègiques del municipi i el seu districte marítim, amb un augment de quatre efectius més de la Policia Local, utilitzen blocs de formigó per a incrementar les mesures de protecció. Almenara és una altra que ha col•locat xicotets murs sobre l'asfalt com a complement al treball policial. A Borriana, a més d'activar un dispositiu especial, recorden que està prohibit l'ús de zones comunes en els habitatges, com a piscines o instal•lacions esportives comunitàries. A Benicàssim, els agents realitzen més de 20 controls al carrer a nivell diari i supervisen les eixides dels supermercats. A Alcalà de Xivert, l'únic accés per a entrar i eixir del nucli de Alcossebre serà la la CV-142, des de la N-340, en la qual hi haurà supervisió policial les 24 hores. De manera homòloga, a Torreblanca tallaran el pas en la carretera de la Carrassa Mon Rossí, a l'altura del traçat del ferrocarril. A partir de llavors, l'avinguda de la Mar és l'únic accés que roman obert cap a la part costanera del municipi. A Vinaròs, els agents preveuen realitzar més de 90 controls, en punts i horaris diferents, que arribaran també a la costa nord i sud. Benicarló també intensificarà notablement el desplegament policial, on esperen que en breu s'incorporen nou agents més a la Policia Local.

Una família de Tírig compta les dificultats que ha hagut de superar per a traslladar a un ser estimat fins a la localitat on va nàixer. L'home, de 90 anys, va morir a Barcelona per causes naturals. El desig dels seus afins va ser donar-li sepultura en la seua localitat de naixement. Un trasllat d'uns 200 quilòmetres, però que en aquesta ocasió va ser acompanyada de les traves derivades de l'emergència sanitària, la dificultat per a trobar metges i uns serveis funeraris que, en el cas de la capital catalana, estan en el punt de mira per unflar preus i cobrar per serveis que no es pot comprovar que es presten realment. Per això, i per una experiència similar patida fa mesos, la filla va optar «per contractar a una empresa del Maestrat». L'home va morir a casa per causes naturals, i van començar amb el tràmit habitual en el qual un facultatiu comprova la defunció. «Tractar amb la companyia que volien els fills va ser un cúmul de dificultats, perquè només els deixaven tramitar el certificat definitiu si ho feien amb una companyia de Barcelona; cridaven al centre de salut, però estava saturat i no responia ningú al telèfon». Finalment, van aconseguir contactar amb un conegut que es dedica a la medicina i van aconseguir l'anhelat paper. Van perdre moltes hores en unes circumstàncies gens agradables. Finalment, van aconseguir complir amb la voluntat del pare i les seues restes ja reposen en el cementeri de Tírig.

Les notaries tramiten més de 7.500 testaments a l'any a la província. No obstant això, moltes persones encara moren sense registrar la seua voluntat. I això que, com explica Juan Carlos Insa, assessor jurídic de la Unió de Consumidors, fer-ho redueix molt els problemes ja que, sense aquest document, són els hereus els que a posteriori han d'efectuar una declaració davant notari abintestat, la qual cosa representa més tràmits i cost. «És més que recomanable deixar les coses clares, pensant en tots els problemes que poden vindre després», apunta Insa. Fer testament costa de 38 a 50 euros. Si es mor sense testar, l'herència no es perd ni li la queda l'Estat, però s'aplicarà el que diu la llei. Si s'acudeix a l'abintestat, són de 250 a 300 euros. Aquest document recull la voluntat de la persona sobre com han de repartir-se els seus béns. El testament ha de dir a qui es volen deixar els béns i com es volen repartir davant els hereus, concretant quins béns es deixen a cadascun. L'habitual és un percentatge als fills. Serà després de la defunció quan els hereus hauran de fer un inventari de béns i deutes i conducta a la seua reporte.

La Federació Valenciana de Municipis i Provinciasl (FVMP) ha concedit a l'Ajuntament de Castelló el Premi a la Millor Gestió de Projectes i Fons Europeus de la Comunitat. En aquests avals al Bon Govern 2019, la ciutat també s'ha imposat en la categoria de Cultura i Normalització Lingüística. Castelló s'ha convertit en referent nacional en gestió de fons europeus. La capital de la Plana ha superat la segona fita FEDER amb un 32% del pressupost EDUSI executat a 31 de desembre de 2019, enfront del 8% de la mitjana estatal. La gestió i bones pràctiques ha sigut exposada en diversos fòrums com la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i la Xarxa de Desenvolupament Urbà de la Comissió Europea.

Els nous positius de coronavirus s'han desplomat a Castelló a nivells de l'inici de la pandèmia, en haver registrat només set casos en l'últim recompte, corresponent tres d'ells a personal sanitari. Per contra, les morts a la província segueixen a l'alça, després d'haver-se comptabilitzat huit més en 24 hores fins a sumar 78. Una altra xifra que continua augmentant és la referida a les altes, 22 més en un dia, la qual cosa suposa que 107 castellonencs han aconseguit curar-se, entre ells una dona de 97 anys que ha sigut donada d'alta a l'Hospital de la Plana. La tendència al descens progressiu en el nombre de nous contagiats també es detecta en la Comunitat, on hi ha hagut un total de 109 nous positius per coronavirus, la qual cosa eleva a 7.443 el total, d'aquests 876 són de Castelló. D'igual manera, ha pujat la dada de morts, 35 més, sent la xifra total de 672 morts des de l'inici de la pandèmia. L'expresident de la Generalitat i senador territorial del PP, Alberto Fabra, ha eixit de la Unitat de Vigilància intensiva (UCI) de l'Hospital General de Castelló, on ha estat ingressat durant 15 dies. Ara ja es recupera del coronavirus en planta.

Un total de 25 de les 35 morts registrades ahir en la Comunitat a causa del coronavirus van ser d'usuaris de residències, on el número de morts és de 191 des de l'inici de la pandèmia, Davant aquesta crisi sanitària, els centres han hagut de redoblar esforços per a atendre l'emergència, encara que alguns d'ells, especialment els de caràcter privat, estan patint a la província de Castelló una fugida de personal, minvant les plantilles d'infermeria i auxiliars d'infermeria. El problema radica en el fet que aquest personal està sent demandat de la sanitat pública per a reforçar els hospitals, en estar inscrit en la borsa d'ocupació, i abandonen els seus llocs en tindre millors condicions laborals i salarials, a més de puntuar en la bossa. La compatibilitat resulta quasi impossible en la majoria dels casos, per exemple, en el departament de salut de Castelló, segons explica la portaveu en assumptes sociosanitaris de CCOO a Castelló, Encarna Barragán.