Mediterráneo Podcast en Valencià

Els collidors de cítrics que treballen en explotacions de la Comunitat Valenciana no ho han tingut fàcil durant aquests primers dies d'estat d'alarma per a eixir a fer la feina. Els recol•lectors de taronges i mandarines, ja en la fase final de la campanya 2019/2020, a causa de problemes burocràtics i de falta de coordinació entre algunes administracions públiques, han patit retencions i controls policials que han impedit en alguns casos poder arribar a destinació. Amb tot, la situació està tornant a certa normalitat en resoldre's problemes burocràtics amb alguns agents de la Policia Local i Guàrdia Civil, que ha de permetre la circulació dels vehicles de treballadors, amb els quals es mouen els collidors «sense límit d'ocupació», tal com reconeix el reial decret 463/2020 del Govern central a raiz del coronavirus. Això sí, tots han d'anar amb màscara i la «responsabilitat és de l'ocupador», recorden des de la Delegació del Govern.

L'assassinat per violència masclista produït en la nit del passat dijous a Almassora, on presumptament un veí d'aquesta localitat, de 35 anys, va matar a la seua esposa en presència dels seus dos fills xicotets per a, posteriorment, entregar-li'ls a la seua cunyada, ha convulsionat a la província de Castelló en època de confinament pel coronavirus. I precisament el fet d'estar tancat a casa obri el debat de si aquesta situació pot afectar en la ment humana i fins i tot que servisca perquè puguen brollar casos de violència masclista, augmente el nombre de suïcidis o d'intents de llevar-se la vida, baralles a casa, divorcis, estrés i ansietat siguen probablement les conseqüències negatives directes més sovint associades. Això pot tindre seqüeles una vegada finalitzat el confinament. Des de canvis conductuals (evitar llocs concorreguts, llavar-se les mans i estar hipervigilante respecte a la higiene fora de casa), estrés post traumàtic, o episodis depressius. Encara que no tot ha de ser necessàriament negatiu. També poguera derivar en conseqüències positives, com la valoració de la nostra salut i la salut de la resta com un acte de responsabilitat social. Existeix major prevalença de trastorns de l'estat anímic, sobretot depressió, en les dones. Respecte als i les menors, pot arribar a afectar-los, sinó igual, de manera similar a una persona adulta, expressat en forma de rabietas, frustració, nerviosisme. Les manifestacions de maltractament físic, psicològic, econòmic, social i sexual, s'aniran incrementat durant el confinament. Per a les persones víctimes, molt important disposar d'un telèfon mòbil a mà sempre, evitar respondre a provocacions o entrar en els conflictes, també evitar aïllar-se en espais tancats i sense ventilació (buscar les finestres pròximes).

La província plora la mort d'un dels castellonencs més il•lustres. El filòleg i lexicólogo Germà Colón i Domenech va morir ahir a Barcelona als 91 anys. Nascut en 1928 en la capital de la Plana, Colón arrossegava problemes respiratoris, agreujats en contraure el coronavirus. Fill predilecte de Castelló, doctor per la Universitat de Madrid, doctor honoris causa de la Universitat Jaume I i catedràtic en la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar en Filologia Romànica, Colón és considerat de manera unànime una referència en el seu camp de treball, la filologia romànica i la lexicologia catalana. / Colón no sols és doctor honoris causa de la Jaume I, a la qual va donar la seua biblioteca personal, des de 1993. També ho va ser abans de la Universitat de València (1984), Alacant (1991), i després de l'Autònoma de Barcelona (2003). Colón era un dels científics lingüístics més destacats en el camp de la filologia romànica, i especialment en l'àmbit de la filologia valencià-catalana i occitana, així com en el d'etimologia francesa i de lingüística espanyola.

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública mantindrà tots els centres de salut de Castelló oberts en l'atenció urgent i telefònica, a pesar que ahir mateix reconeguera diversos casos positius per coronavirus entre el personal sanitari del centre de Rafalafena i existir també dos casos --un metge i una infermera-- en el de Fernando el Catòlic, tal com ha pogut confirmar el periòdic Mediterráneo. Per aquest motiu, i amb el que respecta a Rafalafena, l'administració autonòmica va sol•licitar ahir mateix la col•laboració de la UME per a realitzar a la nit les tasques de desinfecció d'aquesta instal•lació. Segons el comunicat oficial remés per Sanitat, aquest centre de salut obrirà hui mateix en horari habitual, establint un equip preparat de suport d'altres ambulatoris, amb el que es garantirà l'atenció de les urgències, així com les consultes telefòniques. Amb aquesta mesura s'estableix la seguretat del personal i dels pacients, així com l'assistència a la població de la zona bàsica de salut, que cobreix part de la zona oest de la ciutat de Castelló, van afirmar fonts sanitàries oficials.

Falta material de protecció per al personal sanitari, els professionals que estan en «primera línia de foc» en aquesta lluita contra el coronavirus. Aquesta és la reclamació unànime que realitzen els principals sindicats representatius de la sanitat pública valenciana. Sense anar més lluny, a principis de setmana es va fer viral un vídeo de personal de l'Hospital General de Castelló demanant col•laboració a particulars i empreses perquè donaren màscares i proteccions. Immediatament, des del centre es va eixir al pas assegurant que es disposava d'equips de protecció individual (EPI) suficient. Però tant la Conselleria com el Ministeri són coneixedors de la situació i del problema que això implica. La realitat és que escassegen i i són clau per a per a evitar una ona de contagis entre aquells que es dediquen a l'activitat assistencial per a fer front a la pandèmia. Desenes de professionals sanitaris estan en quarantena per haver contret la malaltia o de manera preventiva, ja siga per haver tractat a un afectat sense la protecció adequada o per haver estat estar en contacte amb un company que ha donat positiu en el test.

La Generalitat ha contractat la construcció de tres hospitals de campanya per a ampliar la capacitat del sistema sanitari. D'ells, un se situarà a la província de Castelló, amb un total de 200 llits. Així ho va anunciar ahir el president de la Generalitat, Ximo Puig, qui, després de mantindre una reunió per videoconferència amb la consellera de Sanitat, Ana Barceló, va indicar que l'objectiu d'aquesta mesura és «dotar de la màxima seguretat a tot el sistema sanitari valencià». El cap del Consell va manifestar que fins al moment «els recursos són suficients per a atendre la demanda assistencial», però va indicar que «cal tindre planificats tots els escenaris per a anticipar-nos a les necessitats». Les tres instal•lacions, que se situaran al costat dels hospitals de referència de cada província, suposaran un increment de 1.100 nous llits al sistema hospitalari. La meitat d'elles estaran disponibles en 15 dies. Aquests hospitals comptaran amb unitat d'aïllament, àrea de quarantena, banys i serveis separats per sexes, així com zona de recepció, de triatge i espai de descans personal mèdic. La Generalitat ha concretat que tindran com a característiques ser centres interoperables amb l'hospital de referència gràcies als seus sistemes de comunicacions. A més, seran modulables segons els requisits operacionals i estaran climatitzats. Estan dissenyats per al seu funcionament durant grans períodes de temps i posseeixen les mateixes prestacions que un hospital de construcció a causa de la gran qualitat de materials emprats, que permeten aïllar l'interior de l'exterior. Aquests centres estan formats per contenidors desplegables connectats entre si mitjançant túnels pels quals queda aïllat completament de l'exterior. La Conselleria de Justícia, de la qual depén Emergències, s'ha encarregat de la contractació.

Les associacions com Creu Roja s'han vist obligades a tancar, per indicació de l'Administració, centres de dia, de majors i de malalts mentals. Els usuaris estan en els seus domicilis i se'ls realitza un seguiment telefònic per a avaluar el seu estat i si tenen alguna necessitat. La oenegé compta amb el centre de dia per a dependents i el de rehabilitació i integració social per a persones amb patologia mental, tots dos en l'oficina provincial de Castelló. Una altra de les afectades ha sigut l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer i la Fundació Salomé Moliner, que s'han vist obligades a clausurar tots els recursos dels quals disposen amb motiu de la propagació del virus. En el seu cas, també posarà en marxa un programa d'atenció personalitzada telefònica diària per a les persones afectades i les seues famílies.

Les residències d'ancians s'han convertit en un dels principals focus d'atenció en la crisi del coronavirus, amb més de mig centenar de morts en tota Espanya. Sobre aquest tema, el president de l'Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones Dependents de la Comunitat, José María Toro, va destacar ahir que «estem fent un esforç de contenció molt important i més tractant-se de persones d'alt risc segons l'Organització Mundial de la Salut». Així, va ressaltar que la situació actual és «estable»: de les 327 residències que hi ha en la Comunitat, només s'ha detectat coronavirus fins ara en tres. Cap d'elles a Castelló, on hi ha 41 recintes públics i privats. La Conselleria de Sanitat ha assumit el control en dos per un brot, a Alcoi (Alacant) i Torrent (València). En la primera hi ha 58 ancians i 10 empleats amb símptomes, i en la segona 57 aïllats, sis hospitalitzats i 34 treballadors amb positiu. El brot ja ha causat morts. Des de la plataforma en defensa de l'aplicació de la llei de dependència de Castelló, Carme Santamaría va fer una crida perquè «es realitzen tots els esforços possibles per a protegir a les persones majors que es troben en els centres residencials per ser el grup més vulnerable».

La capital ja suma 73 denúncies per incomplir les normes de mobilitat des de divendres passat. El dimecres, últim dia comptabilitzat, la Policia Local va interposar 28 acusacions. Quant a la crides de particulars avisant de possibles incompliments de mesures, durant aqueix dia els agents van sumar 38 nous avisos, la qual cosa eleva la xifra a 124. A més, van alçar nou actes a locals per no tancar aquests dies.

Durant la nit del dimecres, la Policia Local de Vinaròs també va denunciar a un jove per un delicte de desobediència greu a l'autoritat per incomplir reiteradament la reclusió per l'estat d'alarma. El susdit ja havia sigut identificat i denunciat prèviament pel mateix motiu a Vinaròs i Benicarló per part dels agents locals de totes dues ciutats i per la Guàrdia Civil. En aquesta ocasió va ser descobert bevent i amb música en ple passeig marítim de la capital del Baix Maestrat i per la reiteració de l'incompliment se li imputa el delicte de desobediència greu castigat amb pena de presó d'entre tres mesos a un any. D'altra banda, la Policia Local del municipi va agrair diverses donacions per a la labor del cos. Així, un matrimoni, una farmàcia i un empresari de la localitat han aportat una caixa de màscares, guants de nitril i botelles de gel alcohòlic.