L'escalada sense precedents dels costos derivats de la crisi energètica manté contra les cordes a desenes de xicotets negocis de Castelló. Comerços, restaurants, perruqueries, tallers de cotxes... tracten de sobreviure al tsunami que suposen factures desorbitades de llum i gas i a uns preus de les matèries primeres mai vistos fins ara. I encara que la majoria d'autònoms fa malabarismes per a quadrar els comptes i assegura no saber quant temps més podrà aguantar, també els cal s'han quedat pel camí. Quants? Quasi 300 en l'últim trimestre.

El canvi climàtic resulta, a vegades, un concepte poc tangible, però aquesta calor més pròpia de l'estiu que de finals d'octubre, quan la tardor va entrar oficialment fa un mes, és un clar exemple d'això. Unes temperatures càlides que estan tenint conseqüències clares en l'economia en general, el camp o la salut.

La caiguda de Mónica Oltra va deixar a Compromís orfe de lideratge. El principal partit de la coalició, Més, va decidir molt prompte que aqueix líder havia de ser Joan Baldoví. Però aqueixa transició, una vegada ha quedat clar que Oltra no podrà ser la candidata en 2023, està sent més complicada en el partit de l'exvicepresidenta, Iniciativa del Poble Valencià, que viu la seua pròpia lluita de poder, desavinences que han acabat per afectar de ple al Consell.La lluita de poder en el si de Compromís provoca la caiguda de Mollà del Consell

Castelló, com a ciutat de més de 50.000 habitants i tal com marca la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, ha de complir l'obligació d'implementar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) en el centre de la ciutat. Per a complir amb això, l'Ajuntament de la capital de la Plana ha accelerat en les últimes setmanes el progrés per diversos flancs administratius per a, d'aquesta manera, aconseguir que la ZBE estiga operativa abans del límit marcat del 31 de desembre del 2023.

El dany cerebral adquirit (DCA) afecta a més de 5.500 persones a la província de Castelló i a més de 435.000 ciutadans a Espanya, xifra que augmenta cada any degut a l'alta incidència del ictus, el problema de salut que Paquirrín ha posat d'actualitat. Coincidint amb el Dia Mundial, que se celebra hui, les entitats de DCA de la província de Castelló reclamen la coordinació entre conselleries per a oferir una atenció integral i multidisciplinària, la creació d'un protocol únic i una nova estratègia autonòmica, dotada de pressupost.

L’Ajuntament de Torás ha impulsat la iniciativa de dur a terme una actuació global de replantació de la zona forestal que va quedar arrasada per l’incendi del mes d’agost i que va afectar diversos municipis que formen la comarca del Palància. El projecte té com a objectiu parcel·lar i plantar o cultivar tots els terrenys propietat del consistori que van ser pastura de les flames a l’estiu. Per a això I amb una intenció conscienciadora ha apostat per implicar principalment l’estrat de població més important, la joventut, amb l’experiència dels majors.

Els bons resultats de l'estiu turístic han suposat una millora de les expectatives econòmiques de la Comunitat Valenciana per al 2022. BBVA Research, el servei d'estudis de l'entitat financera, indica que el producte interior brut (PIB) autonòmic per a enguany serà del 4,3%, mig punt més que el que es preveu inicialment. Per a l'any 2023 també s'espera un avanç positiu, però molt menor, ja que projecten que el creixement del PIB es quede en el 0,7%. Per al responsable d'anàlisi econòmica de BBVA Research, Rafael Doménech, «que la Comunitat eludisca la recessió per a l'any vinent és una bona notícia», al mateix temps que va assenyalar que al tancament del 2023 el territori autonòmic «recuperarà els nivells d'activitat previs a la pandèmia, i permetrà que aqueixa recuperació siga abans

que en la resta d'Espanya».

Peníscola mou fitxa per a brillar com mai aquest Nadal i consolidar-se com a destinació turística també a l'hivern. L'espectacular enllumenat instal·lat en l'últim nadal en el municipi, després de guanyar el concurs de Ferrero Rocher, va catapultar a la Ciutat en la Mar, perquè va disparar l'ocupació fins al 85% i va omplir la localitat de turistes com si fora estiu. L'Ajuntament vol potenciar la il·luminació per a donar continuïtat a l'èxit reeixit i dinamitzar l'activitat econòmica.

El trànsit rodat és la principal causa del soroll en 15 zones de Castelló --dos grups perifèrics, dues carreteres i onze carrers-- tal com llancen les conclusions del mapa estratègic del soroll de la capital de la Plana. Un document que aprovarà el dijous la junta de govern local de l'Ajuntament i que, després de publicar-se en el Butlletí Oficial de la Província durant 30 dies, ratificarà el ple per a, quan entre en vigor, el consistori puga implementar solucions a aquesta situació.

Ja el va augurar l'Associació Nacional d'Empreses de Sanitat Ambiental fa tan sols unes setmanes. La plaga de mosquits continuaria fent estralls durant la tardor per les elevades temperatures registrades, més pròpies de l'estiu, i les pluges caigudes durant aquest període. Encara que per aquestes dates les localitats costaneres compten amb menys població que durant l'època estival, les molèsties d'aquests insectes continuen afectant als qui resideixen durant tot l'any en aquests nuclis del litoral. Moncofa, Nules, Borriana, Almassora o el Grau han notat un increment dels dípters.