Mediterráneo Podcast en Valencià

La corporació municipal de Vila-real, almenys amb els vots favorables dels edils socialistes que formen part de l'equip de govern, preveu ratificar en el ple ordinari del mes d'octubre, a celebrar el dia 29, l'anunciat pujada del 10% en els rebuts de l'impost de béns immobles (IBI) de naturalesa urbana per al pròxim exercici del 2020. Així ho va anunciar ahir l'alcalde, José Benlloch, qui va reiterar que és l'única mesura possible per a equilibrar uns comptes municipals que es veuran minvades per la reducció d'ingressos en partides com les de les plusvàlues (mig milió menys), l'aportació de l'Estat (uns 300.000 euros) o els 180.000 euros de l'IBI que deixarà de percebre l'Ajuntament després de la liberalització de l'AP-7. I a això se suma el sobrecost en uns 600.000 euros anuals pel trasllat dels fems a altres abocadors diferents al de Reciplasa.

L'aforament citrícola que ahir va fer públic la Conselleria d'Agricultura va posar xifres al que en el camp de Castelló és una evidència: la caiguda de la producció. En concret, el departament que dirigeix Mireia Mollà preveu que a la província es recol•lecten 550.395 tones de taronges i clementines, un 33,2% menys que la campanya prèvia. Amb aquestes xifres, tant productors i comerços esperen que l'acabada de començar temporada siga «més ordenada» que l'anterior i que es confirme la tendència al fet que els preus augmenten. El descens de producció previst pel Consell afecta especialment a les clementines, amb més pes a la província en representar dos terços de la producció total. La recol•lecció de varietats com la clemenules rondarà les 365.099 tones, la qual cosa suposa una caiguda del 39,1% respecte a la campanya anterior. En taronges, la minva serà menor (19,2%).

Cinc anys de presó per un delicte d'incendi. Un veí d'Almenara va acceptar ahir anar a la presó després d'haver calat foc a la seua casa mentre els seus veïns estaven en l'edifici, posant en risc les seues vides. El judici per aquests fets, ocorreguts l'estiu del 2018, havia de celebrar-se ahir en l'Audiència Provincial de Castelló. No obstant això, el fiscal, la defensa i l'acusació particular van aconseguir in extremis un acord de conformitat abans de la vista. L'acusat va reconéixer ser el causant del foc al carrer Sant Marcos d'Almenara i es va mostrar conforme amb la condemna.

Els esdeveniments pels quals ha sigut processat van tindre lloc el 16 de juliol del 2018. Segons declara provat la sentència ferma dictada ahir in voce, l'acusat va començar a donar colps i proferir frases com: «Si no visc jo ací, no viurà ningú». «Cremaré l'edifici». Així mateix, va començar a llançar insults i amenaces a altres veïns, una actitud que es va prolongar des de les 20.30 hores fins a la una de la matinada. Va calar foc a una habitació, va tancar amb clau i va fugir de l'edifici en flames. Cinc anys per cremar la seua finca a Almenara amb els seus veïns dins

Disgust, ràbia i impotència. Així se senten els membres de la penya El Bou de Borriana que, encara hui --més de 15 dies després que acabaren les festes de la Misericòrdia--, desconeixen el parador del bou de la ramaderia de Cebada Gago, ‘Alborozado’ que van patrocinar en les celebracions patronals. Van pagar el bou i volia embalsamar el cap per a exihibirla en el seu local amb tan mala sort que en l'escorxador no saben donar explicacions a la pèrdua del bou. Per tot això, la penya El Bou ha presentat una reclamació per escrit, però no ha obtingut resposta i estudien sol•licitar una compensació econòmica. «Si ens diuen que hi ha hagut una negligència, com a mínim, ja tindran part de responsabilitat, perquè han pogut desbaratar el cap del bou, però és que ni tan sols ens la han entregada desbaratada», lamenten des de l'agrupació taurina.

El 64% dels municipis de la província no disposa de cap oficina bancària. Prop de 30.000 castellonencs no tenen accés directe a cap sucursal i si volen traure diners han de desplaçar-se a altres localitats, conseqüència de les retallades en el sector, propiciats per l'impacte de la banca digital. És l'avantsala de l'exclusió social i una situació que pretén revertir, en part, el Consell a partir del primer trimestre del 2020, data prevista per a la instal•lació dels 47 caixers automàtics en municipis i pedanies de l'interior castigades per la despoblació. La iniciativa s'aplicarà principalement als Ports, Alt Millars i Alt Palància. En alguns casos servirà per a reforçar el servei, com a Morella, i permetrà tindre accés directe a diners a 11.993 habitants en nucli poblacions amb una mitjana de 300 veïns, segons les estadístiques que maneja la Generalitat Valenciana.

El cirurgià maxil•lofacial castellonenc Luis Senís, detingut amb mig quilo de cocaïna la setmana passada a València, ha reconegut davant el jutge que la droga trobada en la seua motxilla era seua, però ha declarat que la substància «era per a autoconsum» i no per a traficar amb ella. Així ho han confirmat a Mediterráneo les fonts judicials consultades. Senís va ser arrestat el divendres i portat el diumenge davant el jutge, qui va decretar el seu ingrés a la presó provisional baix fiança. No li va costar molt al doctor de Castelló reunir els 50.000 euros que li va imposar el titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de València i el dilluns al matí va quedar en llibertat amb càrrecs. Cal recordar que la Policia Nacional realitzava seguiments a un sospitós de tràfic de drogues a la menuda i vigilava el seu domicili de València divendres passat. La presència de Luis

Senís en aquest habitatge va sorprendre els investigadors, que ho van identificar i van registrar una bossa que portava. En fer-ho, van descobrir que en el seu interior hi havia una placa de cocaïna.

Encara que lluny del fantasma de la recessió, ningú nega ja una desacceleració del ritme econòmic que aconsegueix també a Castelló, des d'on economistes i sindicats, però també representants del Consell i patronal alerten que la inestabilitat política a Espanya --el 10 de novembre (10-N) se celebren les quartes eleccions en quatre anys-- empitjora la situació, per la qual cosa reclamen que del 10-N sorgisca un Executiu a Espanya que aporte seguretat jurídica i l'estabilitat necessària per a frenar l'evolució de signe negatiu. El president del Col•legi d'Economistes de Castelló, Jaime Querol, ha assenyalat que la previsió d'una rebaixa del creixement del PIB fins al 2% al tancament d'enguany en la Comunitat és aplicable a la província de Castelló en igual mesura, una tendència que atribueix a la «atonia per la situació de bloqueig polític».

La plaga de mosquits requereix de col•laboració institucional entre totes les administracions que intervenen en la matèria, a pesar que la competència és dels ajuntaments. Els municipis del litoral provincial porten anys reivindicant en sac trencat que es puguen efectuar vols antimosquits preventius abans dels mesos de major eclosió per a poder mitigar el problema. L'objectiu és que no siga una vegada es produeix el repunt quan s'haja de posar en marxa tota la burocràcia alentint la resposta. Sense anar més lluny, Peníscola va sol•licitar fa més de 15 dies poder dur a terme aquests tractaments sense que haja obtingut fins al dia d'ahir una resposta. En la Comunitat és competència de la Conselleria de Sanitat autoritzar aquest tipus de fumigacions, que sempre ha rebutjat que es donen de manera preventiva, mentre que en altres autonomies, com Catalunya, Balears, Andalusia o Múrcia, aquest tipus de tractament s'aplica sense haver de disposar del beneplàcit de l'organisme autonòmic corresponent.

La gran afició i suport que desperten els bous al carrer a la província de Castelló és un fet incontestable, però, a partir d'ara, també ho és l'impacte econòmic que generen. Les conclusions de l'estudi realitzat per la facultat d'Economia de la Universitat de València (UV), per encàrrec del Consell, no deixen lloc a dubtes. Aquests festejos aporten cada any 148,2 milions d'euros en la Comunitat, la qual cosa representa un 0,08 del PIB de l'autonomia, i comporten 3.000 ocupacions directes, segons un avanç de les principals dades que llança l'Anàlisi econòmica, rellevància i implantació de les festes populars en la Comunitat Valenciana.

La venda d'apartaments a la platja de Moncofa es manté més activa que mai gràcies a l'interés que han suscitat entre els països de l'Est. Segons un informe elaborat per l'oficina de turisme, cada tres dies es venen dos immobles i, la majoria d'ells, els adquireixen turistes d'Ucraïna, Rússia i Polònia, principalment. Altres països interessats en l'oferta moncofina són Estònia, Letònia, Lituana i Bulgària. En aquest sentit, cal assenyalar que l'activitat immobiliària ha anat a l'alça en els últims anys. Tant és així que en 2018 es van adquirir 250 habitatges d'obra nova i, enguany, ja s'han registrat 200 transaccions de compra-venda. A això se suma el creixement de l'oferta turística en un 7%, respecte a l'any anterior.