Mediterráneo Podcast en Valencià

Les aules obrin les seues portes dilluns que ve a la província de Castelló. El curs arrancarà amb 391 alumnes més fins a sumar 93.499 en Infantil, Primària, Secundària, ESO, Batxillerat i Formació Professional, malgrat el descens de la natalitat que es reflecteix en una baixada en els escolars d'Infantil. Aquest increment respon, entre altres factors, a l'augment de la demanda en FP, donat l'ocupabilitat que tenen aquest tipus d'estudis en el mercat laboral. El major nombre d'estudiants ve acompanyat de més docents, en concret quasi 200 nous, la qual cosa suposa un total de 9.089 professors.

Castelló és una de les províncies espanyoles amb major risc de poder contraure algun tipus de malaltia viral, com el dengue, a causa de picades de mosquits. Així ho asseguren els resultats derivats de EpiVector, un nou programari desenvolupat i presentat ahir per la Universitat d'Oviedo. Per a calcular el nivell de risc, els investigadors responsables del treball van tindre en compte dades com les temperatures, la humitat relativa, la pluja, els vents, la latitud i la longitud, el nivell de repoblament, la densitat de població, el turisme i els períodes d'incubació. D'aquesta anàlisi va sorgir la conclusió: les províncies mediterrànies, entre elles Castelló, i del sud d'Espanya, són les més exposades a les malalties virals per picades de mosquits.

La brillant carrera de la exesquiadora es va convertir en un exemple de perseverança per a les esportistes espanyoles que van vindre després.

Sis quilòmetres de bells viaranys de muntanya van portar a Blanca Fernández Ochoa fins a la mort, en un canchal granític, pelat, ventós i baix un dels miradors més bells de la Serra de Guadarrama, el de la Peñota, entre els termes de Cercedilla i Els Molins (Madrid). La seua última excursió va acabar en una caiguda que l'autòpsia determinarà si va ser fortuïta. Els primers indicis diuen que podria portar morta una setmana.

José Martí, president de la Diputació, va traslladar ahir a Ximo Puig les necessitats dels municipis de la província de Castelló. Ho va fer durant una reunió celebrada a València, en la qual Martí va reclamar més inversió als pobles d'interior i beneficis fiscals per a pal•liar la desplobació. La cita s'emmarca en la sèrie de reunions que Puig està mantenint en els últims dies amb els presidents de les tres províncies de la Comunitat.

Ingrés a la presó d'una dona, resident a la Vall d'Uixó, acusada d'homicidi en grau de temptativa i robatori amb violència per haver tractat de cremar a una veïna del municipi per a poder robar-li la bossa. El succés es va produir el dilluns quan l'agredida passejava amb el seu bebé quan es va creuar amb la detinguda, una persona de nacionalitat marroquina, que després de ruixar-la amb alguna espècie de líquid, la va amenaçar amb cremar-la si no li entregava la bossa. La víctima no ho va dubtar i va atendre la seua amenaça, més preocupada per la integritat del seu fill, encara que quan l'agressora es va allunyar, va demostrar molta sang freda en demanar a una coneguda que es quedara amb el nounat, d'uns quatre mesos, per a seguir-la fins que va donar amb ella, i retindre-la amb l'ajuda de diversos veïns.

La Fiscalia de Castelló ha sol•licitat al jutjat que prenga declaració en qualitat d'investigats al exalcalde d'Orpesa, Rafael Albert, al secretari municipal i al tècnic de personal de l'Ajuntament per pagaments en concepte de productivitat i hores extra per si poden ser constitutius de malversació de cabals públics i prevaricació. La decisió es produeix després de la denúncia formulada el 24 de gener de 2019 pel llavors regidor de Compromís a Orpesa Josep Lluís Romero, en detectar que en les nòmines de setembre a novembre de 2018 hi havia abonaments per gratificacions i productivitats «escandaloses» que superaven el sou mensual dels treballadors municipals. Les quantitats oscil•laven entre els 4.400 i els 1.550 euros.

Noves mutacions de mandarines com Spring Sunshine o la Leanri sedueixen als agricultors. Altres professionals del sector prefereixen adquirir a tercers drets de Orri, Tango o Nadorcott. Les empreses confien que aquesta campanya els preus tornen a acostar-se a l'euro/quilo. Amb l'arribada de noves varietats protegides, Castelló ja supera les 2.000 hectàrees plantades previ pagament de ‘royalties’. L'espècie que més superfície ocupa és la Orri, amb una xifra que ronda les 1.000 ha i una producció de 5.720 tones la campanya anterior. Li segueixen Tango (400 ha i 2.200 tones) i Nadorcott (350 ha), mentre que una nouvinguda com la Spring Sunshina ja aconsegueix les 125 ha i unes altres com Leanri també trepitgen fort.

L'Ajuntament de Xèrica ha presentat una denúncia en el Jutjat de Sogorb contra el regidor socialista Santiago Cortés per un presumpte delicte de robatori. Segons fonts consultades, l'edil hauria sigut captat per unes càmeres de seguretat agafant diners d'un calaix del consistori, fets pels quals ja ha sigut donat de baixa com a militant del PSPV i ha presentat la seua dimissió com a edil. En la seua declaració judicial, Corts admet haver entrat en dependències municipals però no així el suposat robatori, segons relaten les mateixes fonts.

Les últimes pluges registrades a la província i les altes temperatures donen forma a l'escenari perfecte per a l'aparició de mosquits. Una situació que s'està acusant en municipis de la comarca de la Plana Baixa com Borriana, Nules, Almenara, la Llosa i Moncofa. Tant és així que l'empresa especialitzada encarregada de fumigar s'empra a fons aquests dies per a evitar una eclosió major. Els treballs contra el mosquit tigre es continuaran realitzant fins que la temperatura mínima no siga inferior als 14 graus, que és el llindar que marquen els protocols d'erradicació d'aquest tipus de plagues.

El skyline de la platja de Castelló ja no és el mateix des d'ahir. Costas va executar la sentència d'enderrocament de l'edifici que va acollir el conegut restaurant Ortega Playa i va acabar amb l'existència d'aquesta edificació de més de cinc dècades. Després de diversos anys de litigi entre el Cercle Mercantil -propietari de l'immoble- i el Ministeri de Medi Ambient, en considerar aquest últim que es tractava d'una propietat privada situada en domini públic marítim terrestre, l'Audiència Nacional va donar la raó a l'Estat al novembre del 2014. Aquesta decisió va ser ratificada pel Tribunal Suprem en el 2015 i degué executar-se llavors. No obstant això, l'okupació de l'edifici va retardar la demolició fins ahir, quasi cinc anys després. El desallotjament es va produir el passat dia 16 d'agost.