Mediterráneo Podcast en Valencià

En escassos 15 minuts es va ventilar el que va ser el primer ple de la nova legislatura a l'Ajuntament de Castelló. Una sessió extraordinària en la qual es van ratificar assumptes com la creació d'àrees, nomenaments o la delegació d'atribucions, l'«armadura orgànica», en paraules de l'edil socialista Rafa Simó. El que no està tan clar encara és si els portaveus de l'oposició tindran dedicació exclusiva, com els ha proposat la alcaldesa o parcial, ni tampoc les retribucions dels edils de l'oposició i de l'equip de govern.

Set nous parcs eòlics a les comarques de Castelló estan en tramitació, dels quals cinc, situats als Ports, esperen l'avaluació ambiental des de gener, i la resta, al Baix Maestrat, estan més avançats.

Al parèntesi electoral, ja tancat, se sumen encara com a elements que alenteixen l'activitat administrativa, els nomenaments pendents en el tercer escaló del Consell i l'època estival.

Els dos del Maestrat estan previstos en la zona 4 del pla eòlic autonòmic, liberalitzada a mitjan 2018, l'empresa que els desenvoluparà va sol•licitar l'autorització administrativa prèvia al febrer d'enguany i ja disposa de l'informe favorable de la Generalitat per a connectar-se a la xarxa de distribució d'Iberdrola.

El municipalisme està de celebració. Enguany es compleixen 40 anys des de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, una efemèride que es commemora just en un moment on han tingut lloc unes noves eleccions locals que, en la majoria dels 135 municipis de la província, han llançat un panorama polític on els pactes han jugat un paper important en aspectes de la governabilitat. Artífexs d'aquest aniversari són tots els ciutadans, però, especialment, els alcaldes, com els que ahir es van donar cita en l'homenatge que Premsa Ibèrica i Mediterráneo van rendir als acabats de triar munícipes als Jardins K’Sim, a Benicàssim, amb la col•laboració de Facsa, empresa del Grup Gimeno.

Les forces de seguretat estan investigant l'origen de diversos incendis, fins a tres, que han afectat sengles casetes de pertrets de pesca a Vinaròs i que han ocorregut, sorprenentment, en dues jornades consecutives. El tercer foc es va produir ahir, després que, com ja va informar aquest rotatiu, les flames afectaren el dia abans a un d'aquests immobles utilitzats com a magatzem i, en tan sols unes hores, cremara un altre situat en la mateixa zona. Les sospites d'alguns treballadors de la pesca de Vinaròs se centren en que, en estar semiabandonado el lloc, «a vegades hem vist rondar a algun rodamon que tira a baix la porta de fusta i entra dins a guisar; i també a joves o xiquets que s'acosten a jugar».

L'estat del ferm de la CV-148 de Cabanes és deplorable i sembla que així seguirà, almenys, durant els mesos d'estiu, quan la via és encara més transitada. La Generalitat i la Diputació de Castelló coincideixen en la urgència d'escometre un pla d'adequació en el vial de Miravet, però, segons expliquen, les exigències administratives i legals no permeten una acció immediata. El tram afectat que connecta Orpesa amb l'interior i la circulació del qual ha sigut restringida, és de titularitat municipal, per la qual cosa l'administració autonòmica i la provincial manquen de potestat per a poder arreglar-la de manera imminent. Per part seua, l'alcaldessa de Cabanes, Virgina Martí, argumenta que no disposa dels recursos econòmics suficients per a la seua adequació.

La primera pedra per a crear un futur Club de Ports del Corredor Mediterrani es va posar ahir a Castelló. L'Autoritat Portuària va reunir representants de ports de totes les comunitats autònomes que estan de l'arc Mediterrani, una trobada en el qual es va escenificar una voluntat d'unió de tots els recintes per reivindicar la importància d'aquesta infraestructura en totes les instàncies, també en l'europea. I és que cada vegada està més pròxima la seua finalització, ja que com va revelar el comissionat pel Corredor en el Govern central, Josep Vicent Boira, la previsió és que l'ample internacional siga una realitat «des de la frontera fins a Almeria» durant l'actual legislatura.

La crida d'hostalers i veïns al Consell perquè duga a terme algun tipus de mesura excepcional que permeta frenar la plaga de mosquits en municipis del litoral, de moment, ha caigut en sac trencat. La Conselleria de Sanitat no preveu posar en marxa cap acció especial per a mitigar la massiva eclosió de larves que s'està *regitrando en els últims dies, sobretot, en aquelles localitats que compten amb aiguamolls, com és el cas de Torreblanca, Almenara, Nules o Xilxes. Fuentes del departament d'Ana Barceló fien a la col•laboració veïnal l'efectivitat dels tractaments que desenvolupen els propis municipis, que són els que tenen les competències en aquesta matèria.

Fi al veto de les pràctiques sanitàries de la universitat privada en hospitals públics valencians que la exconsellera de Sanitat, Camen Montón, va imposar al maig del 2016. Va ser llavors una decisió consensuada amb la Conselleria d'Educació, els rectors valencians i les associacions d'estudiants de Medicina dels campus públics per una situació irregular amb convenis caducats i funcionaris públics que incomplien la Llei d'incompatibilitats en utilitzar hores del seu treball per a tutoritzar a alumnes d'una universitat privada.

Un home d'uns 50 anys d'edat va ser identificat per la Policia Local de Benicarló com a autor de diversos delictes en tot just dos hores. Sobre les 6.00 hores d'ahir, dimecres, els agents van rebre una trucada en la qual se'ls informava que un home havia agredit a tres joves, dos xics i una xica, en l'avinguda Papa Lluna, paral•lela a la zona de platja de la localitat. Més tard, i minuts abans de les 8.00 hores, es va rebre un avís en el 112, on es comunicava una pertorbació de l'ordre per part d'un home que estava causant molèsties a l'interior d'una cafeteria de la mateixa avinguda de la localitat marítima.

Segons les últimes dades de l'atur a la província de Castelló, quasi dos terços, el 61,2%, dels aturats són dones, un percentatge que ha anat creixent en els últims anys. La desigualtat en el món laboral entre homes i dones arranca en les persones majors de 25 anys i s'accentua especialment en les majors de 45, que són les més afectades per la bretxa de gènere.