Mediterráneo Podcast en Valencià

PSPV i PP són hegemònics en els seus blocs pese al descens popular. L'estancament de Cs facilita al PP el lideratge en el bloc conservador. El PSPV va créixer el 26-M en 20.000 vots, però la seua hegemonia en el bloc d'esquerres s'explica pel descens de Compromís i la patacada de Unides Podem. El PP, malgrat mantindre la seua posició de força respecte a Ciutadans, perd la barbaritat de quasi 60.000 vots respecte als seus anys daurats a la província.

Es dona uns dies de marge per a iniciar contactes i prendre una decisió ja que el PP i PSPV igualen el nombre de regidors i es dona «uns dies, fins a final de setmana», per a decidir la seua postura. «No toca encara parlar, encara no están en aqueixa tessitura, és ràpid dir a qui donaran suport i prefereixen guardar silenci».

El popular diu que no s'aferrarà al càrrec però la decisió la prendrà el partit. El PSOE no parla de pactes i defensa «l'evolució» del seu vot d'aquests mesos. És probable que Nules siga el municipi de la província de Castelló amb el panorama postelectoral més incert. El triomf incontestable de Centrats a Nules, liderat per l'actual alcalde, David García, planteja un escenari molt igualat en el qual tot seria possible, encara que els discursos de les primeres valoracions apunten cap a un pacte que podria canviar de manera considerable el govern municipal.

Marca el full de ruta de la pròxima legislatura, que passa per afrontar reptes com el Pla General o l'habitatge social. Agraeix el suport rebut, que converteix als socialistes en la primera força en la capital després de 32 anys i manté a les seues mans la vara de comandament que va prendre fa quatre anys. És moment de digerir la victòria i, ara com ara, no vol parlar de pactes ni de si governaria en minoria. «Ara es plantega res» recalcant «l'èxit del Pacte del Grau» i recordant que quan ho van signar sabien «que tenia un començament i una data de caducitat».

L'educació pública escala posicions cara al curs 2019/20 en la demanda d'Infantil de 3 anys després d'anys de compartir els primers llocs en el ránking dels més buscats de la província –l'any passat, la proporció va ser de 60/40%- segons fonts de la Conselleria d'Educació, una vegada finalitzat el període d'admissió i a tres dies que es donen a conéixer, aquest pròxim dijous, les llistes provisionals d'admesos.

El que sempre han exposat com el seu pla de treball per a la institució provincial, centrat en la gestió i la coordinació amb els municipis, allunyat de la idea de fer del palau de les Aules un centre de poder i amb una menor càrrega política.

Una clau més situada entre els objectius del partit cara a la legislatura que està a punt de començar passaria també per utilitzar la institució com a camp de treball per a canviar el color de l'interior, blau en la seua major part, i millorar la penetració del PSPV en el territori, de manera que la volta a la diputació no es quede en quatre anys.

La força política més votada a Benicàssim va ser el PP, que va obtindre sis regidors, però la seua candidata, Susana Marqués, necessitaria formar pactes de govern amb altres partits per a mantindre l'alcaldia. Els socialistes tenen quatre edils; Ciutadans, tres; Compromís dos; Ara Benicàssim, 1; i Vox, un.

La clau la té Ciutadans, que podria decidir si pacta amb el PP, amb el qual ja sumarien els 9 de la majoria absoluta; o, si per contra, s'alia amb el PSPV. En aquest últim cas estaria la possibilitat de pactar amb els socialistes i Compromís, de manera que també obtindrien els 9 necessaris, encara que Ciutadans sempre ha descartat pactar amb nacionalistes.

Un n mandat en minoria amb pactes puntuals en obtindre uns resultats molt bons i posicionar-se com a primera força en el municipi amb nou edils, tres més que en les anteriors eleccions, i a sol dos d'aconseguir la majoria absoluta. Deixa en l'aire una reedició d'un acord amb Compromís que ha passat de tres a dos regidors el que canvia l'escenari polític a Almassora.

Una dècima en les notes de la Prova d'Accés a la Universitat (PAU) és determinant. I els 2.300 alumnes de Castelló que en menys de deu dies, del 4 al 6 de juny, s'enfrontaran als exàmens de selectivitat en la Escola de Tecnologia i Ciències de l'UJI ho saben. Per això, una gran majoria, huit de cada deu, tenen un pla B o fins i tot C, per a triar quina carrera faran el curs que ve, un per si de cas les qualificacions no els arriben per a entrar en el grau desitjat.

La venda d'aquest tipus de vehicles creix un 11% durant enguany a Castelló. Ja sumen més de 40.000 i el gruix de les matriculacions són ‘escúters’. Les matriculacions de motocicletes a Castelló no paren de créixer (la de turismes, en canvi, van a la baixa) i ho fan impulsades per tres factors: la falta d'espai per a aparcar en els centres de les localitats més grans, el bon temps i l’auge del repartiment a domicili.