Memento #330. Entre el 1967 i el 1982 va dirigir més de quaranta pel·lícules, sempre envoltat del mateix equip tècnic i artístic. Va evolucionar des de l'admiració pel cinema negre fins als melodrames més rabiosos i passionals, on se solia acostar als personatges situats als marges del sistema: prostitutes, proxenetes, immigrants, homosexuals, transsexuals... Repassem la filmografia de Fassbinder, tan avançada al seu temps, amb el cineasta Marc Ferrer, que acaba d'estrenar una pel·lícula inspirada en l'obra del gran cronista de l'RFA.

Memento #329. "Wilkommen, Bienvenue, Welcome..." L'èxit estratosfèric de "Cabaret" va quedar com un llistó difícil de superar, i potser per això les seves intervencions al cinema han estat intermitents. Tot i així, ha mantingut la mateixa energia encomanadissa en tots els seus treballs, al teatre, les sales de concerts i davant de la càmera. Ens visita Diana Roig, una de les nostres millors actrius de musicals, per repassar la vida i obra d'aquesta força de la natura que respon al nom de Liza Minnelli.

Memento #328. Actor, director, pilot de cotxes, empresari, activista polític, filantrop... Conscient que amb el seu atractiu físic no n'hi havia prou per construir una carrera duradera, Paul Newman va treballar en diversos fronts fins a convertir-se en una de les estrelles més icòniques de la història de Hollywood. La periodista Margarita Chapatte ens ajuda a commemorar el seu centenari, recordant els moments més destacats d'una carrera llegendària.

Memento #327. És un dels cineastes catalans més internacionals, tan conegut per les seves declaracions provocadores com per un cinema exigent amb l'espectador, que sol renunciar a la narrativa i la posada en escena convencionals. El crític de cinema Agus Izquierdo ens proposa repassar la filmografia de l'autor de pel·lícules com "Honor de cavalleria" i "Pacifiction", ara que està a punt d'estrenar el seu documental sobre la tauromàquia, "Tardes de soledad".

Memento #326. N'ha tingut prou amb deu anys, tres pel·lícules i dues Palmes d'Or per convertir-se en un autor fonamental del cinema europeu, l'assot de la burgesia i les classes benestants, amb unes trames destinades a posar de manifest la hipocresia ridícula que presideix les relacions socials. L'escriptora Carlota Gurt ens proposa revisar la filmografia encara curta del suec Ruben Östlund, guanyador absolut a Canes tant amb "The square" com amb "El triangle de la tristesa".

Memento #325. Pels seus treballs amb Almodóvar, Chávarri i Villaronga, pel suport que va donar sovint als directors novells, i per la capacitat d'exposar sense filtre les angoixes i les passions dels seus personatges, sense perdre l'elegància, Marisa Paredes és fonamental per entendre el cinema espanyol de l'últim mig segle. Li retem homenatge amb la cineasta Zaida Carmona, directora de "La amiga de mi amiga", que somiava poder treballar-hi algun dia.

Memento #324. Gairebé tots els personatges de ficció actuen impulsats per algun tipus d'obsessió, més o menys com qualsevol ésser humà: per l'amor, pel sexe, pels diners, per l'èxit i la popularitat... I encara que hi pot haver obsessions sanes, al cinema li han interessat sobretot les més patològiques, que freguen l'addicció o la psicopatia. Aquest és el tema, tan ampli com fascinant, que ens ha proposat l'escriptor i dramaturg Gerard Guix. És l'excusa perfecta per recordar obres mestres com "Peeping Tom" i "Blow up".

Memento #323. Tant en les seves primeres pel·lícules rodades als Països Baixos, amb més imaginació que recursos, com en les grans produccions de Hollywood, Paul Verhoeven sempre ha tingut l'objectiu de provocar l'espectador, desafiant totes les convencions pel que fa a la representació del sexe i de la violència. En la seva etapa americana va firmar joies del cinema fantàstic com "Robocop" i "Desafiament total". En parlem amb Octavi Pujades, actor i soci del Museu Alien de ciència-ficció de Barcelona.

Memento #322. Des que va despuntar amb "Reservoir Dogs" a inicis dels noranta, ha estat un dels actors més sol·licitats a Hollywood, tan eficaç donant vida a criminals amb un pòsit tràgic que a individus llunàtics i solitaris. Es troba tan a gust treballant amb els germans Coen o Jim Jarmusch com en les comèdies d'Adam Sandler i els blockbusters d'acció. Repassem la llarga carrera de Steve Buscemi amb l'escriptora i comunicadora cultural Ofèlia Carbonell, que acaba de publicar l'assaig "Les catalanes no es pinten".

Memento #321. Les noves generacions la tenen molt present per la saga de Harry Potter i la sèrie "Downton Abbey", però la carrera de Maggie Smith s'estén al llarg de gairebé setanta anys, amb pel·lícules tan recomanables com "Los mejores años de Miss Brodie", on ja havia fet de professora, o "Una habitació amb vista". El periodista Pau Torres Pagès analitza la filmografia d'aquesta actriu amb dos Oscars, famosa per un tipus de personatges que no acostumaven a mossegar-se la llengua, sense perdre per això  l'elegància.