Memento

Memento #306. Va ser un dels actors shakespearians més importants del segle XX, un intèrpret consagrat al teatre que va acceptar ser estrella de Hollywood a canvi de tenir sempre un peu posat a l'escenari. Pel casament amb Vivien Leigh i per la participació en pel·lícules com "Cims borrascosos", "Rebeca", "Ricard III" o "El animador", va ser una autèntica celebritat del seu temps. La traductora i historiadora teatral Margarida Araya ens ajuda a repassar la llarga trajectòria de Sir Laurence Olivier.

Memento #305. No és un nom gaire conegut pel gran públic, però és fonamental per entendre el cinema nord-americà dels anys setanta i vuitanta. Ja fos a partir de novel·les seves o de material aliè, William Goldman va escriure guions tan rodons com els de "Dos hombres y un destino", "Tots els homes del president" i "La princesa promesa". Qui ens en parla és un col·lega de professió, Enric Pardo, guionista de les sèries "Arròs covat", "Mira lo que has hecho" i la recent "Vintage", entre moltes d'altres.

Memento #304. Qui ens havia de dir, quan triomfava entre el públic adolescent gràcies a la saga "Crepuscle", que Kristen Stewart s'acabaria convertint en una de les actrius més interessants i inconformistes del cinema actual. El cert és que ha sabut combinar sense problemes les pel·lícules més comercials, les produccions independents i les obres d'autors tan destacats com Olivier Assayas, Pablo Larraín i Rose Glass. Repassem la seva carrera amb l'actriu que la dobla habitualment al català i al castellà: Isabel Valls.

Memento #303. A través d'una concepció lúdica de la violència i d'un humor negre marca de la casa, Quentin Tarantino ha esdevingut un dels directors més populars del cinema contemporani. Arrenquem la vuitena temporada amb un autèntic festival d'imatges i músiques icòniques, gentilesa d'un creador molt hàbil a l'hora de reciclar els gèneres i els referents que formen part de la seva extensa cultura audiovisual, des del cinema negre al western i les arts marcials. En parlem amb l'actor i humorista Txabi Franquesa.

Memento #307. El 2010, una de les sensacions del Festival de Sitges va ser "Rubber", la història d'un pneumàtic assassí. Des d'aleshores, el guionista i director Quentin Dupieux, que també és DJ i productor musical, ha continuat treballant en la mateixa línia de la comicitat surrealista, amb pel·lícules de pressupost reduït i durada curta que cada vegada atrauen més estrelles del cinema francès. L'artista visual, escriptora i crítica de cinema Marla Jacarilla ens introdueix en l'univers marcià d'un cineasta sorprenent.

Memento #302. Acomiadem la setena temporada del "Memento" homenatjant un dels directors britànics més inclassificables. En les seves pel·lícules, Terence Davies componia autèntiques simfonies visuals, ajudat per la música, per una concepció cíclica del temps i, molt sovint, pels records d'infància i joventut al Liverpool de postguerra. Repassem la filmografia de Davies amb un dels crítics més prestigiosos del país, Quim Casas.

Memento #301. La gent que es dedica a la música, com la nostra convidada d'avui, sap perfectament que assolir l'èxit pot passar per superar diversos entrebancs, personals i professionals, i que està molt lluny de ser el camí de roses que ens volen vendre alguns concursos televisius. Diverses pel·lícules ens han mostrat la duresa dels inicis de moltes carreres musicals, basant-se en biografies reals o fictícies. En volem repassar unes quantes amb la cantant Paula Valls.

Memento #300. Celebrem l'arribada als tres-cents Mementos amb un programa especial enregistrat a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, aprofitant una altra xifra rodona: el centenari de Sidney Lumet. El crític Eduard de Vicente ens ajuda a repassar la filmografia d'un mestre absolut, autor d'un cinema intens, vibrant i profètic, expert a exposar la corrupció i les febleses morals de les principals institucions nord-americanes, de la justícia a la policia, passant pels mitjans de comunicació. I, evidentment, la nostra nova intocable és... "300".

Memento #299. En novel·les com "El llibre de les il·lusions", Paul Auster ja havia deixat clara la seva fascinació pel cinema. Aquell atzar sobre el qual tan sovint fabulava el va portar a ser guionista i director d'unes quantes pel·lícules, en què va poder expandir el seu univers narratiu, una mena de joc de nines russes, d'històries dins d'històries. El traductor al català de bona part de l'obra d'Auster, Albert Nolla, ens ajuda a analitzar aquest vessant cinematogràfic, especialment recordat per "Smoke".

Memento #298. Quan una dona mostra un comportament que socialment no es considera acceptable, és habitual atribuir aquest desafiament a un trauma o alguna malaltia, com si aquesta fos l'única manera legítima d'alliberar-se de les convencions de gènere. Analitzem algunes pel·lícules que han explorat la fina línia que va de la rebel·lia femenina a la follia amb la directora de "Mamífera", Liliana Torres.