Conversem amb el copilot català de ral.lies Dani Oliveras que, amb el pilot argentí Juan Cruz Yacopini, va finalitzar en setena posició a la classificació de cotxes del Dakar 2025 i va ser l'espanyol millor classificat a la dura prova del desert.

Ha estat l'onzè Dakar del català que es va estrenar en motos l'any 2014 i va disputar cinc edicions del Ral.li sobre les dues rodes, sent la seva millor classificació la novena plaça de l'any 2018. Un any després Dani s'estrenava com a copilot acompanyant al també pilot de motos català Gerard Farrès que s'estrenava en cotxes a la categoria de vehicles lleugers.

Oliveres va disputar també el Dakar amb altres pilots, com Nani Roma i l'argentí Orlando Terranova, abans de formar equip l'any 2023 amb Yacopini amb qui ja ha disputat tres edicions de la prova.

Amb Dani Oliveras parlem de la seva passió pel Dakar, ara la seva professió, de la seva trajectòria tant en moto com en cotxe i dels seus objectius de futur que passen per intentar guanyar un dia el Ral.li més dur del món.

Parlem d'integració i inclusió a través de l'esport i, concretament del patinatge. Ho fem gràcies a la tasca de l'Associació Esportiva ROEX, una entitat sense ànim de lucre de Barcelona que fomenta la inclusió social a través d'aquest esport a partir de les classes gratuïtes que ofereix els dissabtes i els dilluns a la Vila Olímpica de la Ciutat Comtal. Són classes per a persones de totes les edats i condicions i per tots els nivells, des d'iniciació a avançat.

Aquesta tasca és possible gràcies a una gran cartera de voluntaris que ofereixen desinteressadament els seus coneixements per fer del patinatge una filosofia de vida en que tothom que s'ho proposi pugui complir els seus objectius, independentment de la seva condició física, psicològica, sensorial o social. 

Roex col·labora també amb col·lectius amb risc d'exclusió social oferint activitats específiques per entitats socials, col·lectius amb pocs recursos econòmics o minoritaris o persones amb discapacitat.

Conversem amb l'ex jugador d'handbol del Barça, Daniel Sarmiento, un dels millors jugadors espanyols que va estar set anys vestint la samarreta blaugrana i va ser capità de la selecció espanyola. Sarmiento va ser una peça clau tant al Barça, on va guanyar més de 20 títols entre ells dues Champions i sis lligues, com a l'equip espanyol amb el que va ser campió del món i d'Europa i bronze olímpic.

Amb ell parlem de la vida després de l'esport després que es retirés a finals de 2022. L'esportista canari va anunciar la seva retirada quan jugava a França el juliol de 2022 però després encara va jugar uns mesos a Polònia abans que arribés la retirada definitiva. Malgrat tot, actualment Dani Sarmiento està jugant als 41 anys a un equip de primera nacional, el Galdar canari, on es va formar com a jugador d'handbol, per aportar la seva experiència en l'objectiu d'assolir l'ascens de categoria.

Sarmiento combina la competició amb la seva feina com entrenador de formació al mateix club canari.

En el nostre habitual recorregut dels divendres per la geografia mundial a través de l'esport avui ens aturem a la capital de Portugal, Lisboa. Ho fem de la mà de l'ex entrenador del Barça d'hoquei patins, Edu Castro, que des d'aquesta temporada és el tècnic del Benfica portuguès, un dels millors equips d'hoquei patins del món. 

L'Edu és gallec de naixement i català d'adopció perquè va arribar a Catalunya amb els seus pares quan només tenia un any de vida. Advocat de professió, la seva vocació sempre ha estat l'hoquei, des que va descobrir aquest esport a Bellvitge, on vivia a L'Hospitalet. Als 16 anys ja va començar a fer d'entrenador i durant 19 anys va ser tècnic del Barça, des de la base fins a ser l'entrenador del primer equip blaugrana els darrers 7 anys. 

Ara Castro viu i treballa a Lisboa on el seu equip lidera la lliga portuguesa i on ell està descobrint una nova manera de viure en una ciutat molt especial que, sens dubte, recomana visitar. 

Parlem de les pioneres del waterpolo femení al nostre país de la ma de qui va ser l'entrenador de la primera selecció espanyola femenina que va disputar un partit internacional l'any 1989. Ell és Gaspar Ventura, ex nedador i jugador i entrenador de waterpolo que avui ens acompanya. 

Ventura va compaginar sempre la seva carrera esportiva amb la seva tasca com a entrenador. Com a esportista va destacar en aigües obertes en natació i va ser olímpic en waterpolo a Munich 72 i Moscou 80, on va obtenir diploma olímpic. 

El 16 de juny de 1989 Gaspar Ventura va dirigir la primera selecció femenina de waterpolo d'Espanya en el seu primer partit internacional contra Itàlia. Les jugadores pràcticament no havien competit i mai havien jugat juntes però, malgrat perdre amb un equip molt més experimentat com l'italià, van obrir les portes del que ha estat després el waterpolo femení espanyol, Campió olímpic el passat estiu a París 2024.  

Ens acompanya també una de les jugadores d'aquell equip de pioneres dels anys 90, la Montserrat Cabanes. Ella i les seves companyes van obrir un camí que ha arribat a la seva millor versió amb l'Or de París 2024.

Ens acompanya el jove pilot català Pau Navarro pocs dies després d'arribar de l'Aràbia Saudí on, amb només 20 anys, va participar al seu cinquè Dakar, el ral.li més dur del món, i va ser el millor pilot espanyol en cotxes.

 En Pau ja seguia des de nen la dura prova del desert on hi participava el seu pare, Santi Navarro, i als 16 anys, el 2021, es va convertir en el participant més jove de la història del Ral.li quan va anar en un camió d'assistència com a copilot i mecànic. Aquella experiència la va repetir l'any següent i el 2023, amb només 18 anys, ja va debutar com a pilot a la categoria de vehicles lleugers.

Aquest 2025 Pau Navarro i el seu copilot, Lisandro Sisterna, van pujar al podi de la categoria challenger com a tercers classificats. A més, Navarro va ser el millor pilot català i espanyol a la classificació final de cotxes on va ser dinové.

El Pau ens explica la seva experiència al Més que Esport de Ràdio 4.

Parlem d'integració a través de l'esport fent-nos ressò de l'existència d'una iniciativa que es diu "Enforma-Inspira" que te l'objectiu d'apropar l'esport a jove tutelats o ex tutelats per afavorir la seva integració social a través dels seus valors.

 Els seus beneficiaris són joves de 16 a 26 anys que es troben a Barcelona sense referents familiars i en situació de vulnerabilitat. Joves que han deixat d'estudiar i no tenen recursos econòmics per seguir formant-se ni oportunitat d'entrar al món laboral.

El projecte va néixer l'any 2019 com una iniciativa de la Fundació Exit que pretenia que joves que havien participat en les seves activitats lideressin les seves pròpies iniciatives socials per ajudar altres joves en situacions semblants a les seves. Així ho va fer Shaid Ashraf, que havia arribat sol a Barcelona procedent de Pakistà i havia trobat en l'esport la seva forma de vida i d'integració, i va decidir crear Enforma-Inspira.

Ens acompanyen el mateix Shaid i altres dos joves extutelats i ara vinculats a l'organització d'Enforma-Inspira, el marroquí Moha i el ghanès Allidu. Tots tres, exemple d'integració a Catalunya, ens comparteixen la seva experiència des que van arribar a Barcelona sols sent menors d'edat i el paper que te l'esport a la seva vida.

Conversem amb l'ex futbolista catalana Laura Ràfols que va ser portera del primer equip del Barça durant deu anys i es va retirar l'any 2018 quan era capitana de l'equip blaugrana. La Laura, que va començar jugant amb nens de ben petita a Vilafranca del Penedès, on va néixer, va debutar a l'equip blaugrana l'any 2007 quan l'equip blaugrana jugava a la segona divisió. La catalana va contribuir, amb la seva seguretat a la porteria, a l'esclat d'aquest equip en la seva primera gran època de glòria, amb Xavi Llorens a la banqueta.

Ràfols es va retirar als 27 anys amb un palmarès que inclou 4 lligues, 5 Copes i 8 Copes de Catalunya i va arribar a jugar les semifinals de la Champions amb l'equip blaugrana. La catalana va compaginar la seva carrera esportiva amb els seus estudis de fisioteràpia i un cop retirada es va quedar al Barça com a fisio i readaptadora fins que el passat estiu va decidir sortir del club de la seva vida per afrontar altres reptes professionals. Amb ella parlem de la vida després de l'esport.

En el nostre habitual recorregut dels divendres per la geografia catalana a través de l'esport avui ens aturem a la localitat gironina de Palau-Saverdera, a l'Alt Empordà. Ho fem perquè allà se celebrarà el proper diumenge 8 de febrer la sisena edició del Trail de muntanya "Balcó de l'Empordà", organitzada per l'Associació Excursionista del mateix nom.

La cursa, amb tres recorreguts, permet als participants conèixer a fons la muntanya de Verdera, el punt més alt del municipi, dins el Parc Natural del Cap de Creus i recórrer els seus llocs més emblemàtics com l'Ermita de Sant Onofre o el Castell de Sant Salvador de Verdera, a 682 metres d'altitut, així com el Monestir de Sant Pere de Roda o el conjunt arqueològic de Santa Elena. Un recorregut ple de vistes espectaculars des del balcó de l'Empordà.

Com cada divendres parlem d'Esport i Turisme.

Parlem d'esport i salut a través d'un conveni de col·laboració signat per la Federació Catalana de Futbol i la Creu Roja per fomentar la formació en cursos de matèria de seguretat i salut en els clubs de futbol. El President de la Federació, Joan Soteras, i el President de Creu Roja Catalunya, Josep Quitet, van signar el conveni el passat 15 de gener a les oficines de l'entitat benèfica.

Aquesta iniciativa s'emmarca en el compromís de la Federació Catalana de Futbol per a promoure la salut i la seguretat en l'entorn esportiu en que s'ofereix la possibilitat als clubs i a les persones que en formen part de fer cursos formatius en Suport Vital Bàsic i Primers Auxilis.

Creu Roja és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món i que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els essers humans sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.