En el nostre habitual recorregut dels divendres per la geografia mundial de la mà dels esportistes catalanes als que la seva professió porta més enllà de les nostres fronteres, avui fem una volta per Estònia i Finlàdia. Són els dos països on, des fa gairebé 10 anys, el català Gabri Garcia Xatart desenvolupa la seva carrera com a entrenador de futbol. En Gabri, nascut a Sant Fructuós de Bages, va tenir molt clar des de petit que volia ser entrenador i, després d'iniciar-se en clubs catalans, també va tenir clar que havia de marxar per adquirir experiència i fer-se un nom. Després del seu pas per Estònia, en diferents clubs, el català va viatjar a Finlàndia on ja fa set anys qui hi viu i treballa i on, aquest 2023 ha aconseguit una fita històrica pel seu club, l'Ekenäs, amb el que ha aconseguit l'ascens a la primera divisió finlandesa on no hi jugava des de feia 90 anys. Ekenas és una petita ciutat d'uns 15 mil habitants situada a la banda suec parlant del país aproximadament a una hora de la capital, Helsinki.

Conversem amb el periodista, escriptor i exatleta olímpic Martí Perarnau sobre el seu darrer llibre: "Déu salvi el Pep", que s'acaba de publicar. Es tracta del llibre que tanca una trilogia sobre l'exjugador i entrenador blaugrana Pep Guardiola després de deixar la banqueta del Barça per entrenar primer al Bayern de Múnic i després el Manchester City, el seu actual equip. Deu anys d'un seguiment exhaustiu d'en Martí al Pep per escriure els llibres "Herr Pep" i "La Metamorfosi", de l'època de Múnic i el que avui ens ocupa. Aquest darrer és un viatge cronològic de la trajectòria del tècnic de Santpedor a Anglaterra dirigint el Manchester City, des dels aspres inicis fins a la conquesta plena del futbol anglès i europeu coronada amb el triplet de la temporada passada. Martí Perarnau completa amb "Déu salvi el Pep" la seva trilogia: els triomfs i les derrotes; els dubtes i l'abatiment; l'eufòria i les celebracions. Una descripció detallada, escrita des d'una posició privilegiada, d'una muntanya russa d'emocions on coneixem les mil cares d'en Pep.

Dimarts és el dia de l'esport popular al nostre programa i avui us parlem d'una cursa emblemàtica de Casa Nostra que és pionera de l'atletisme català. Es tracta del Campionat Internacional de Fons del Ripollès, més conegut com la Mitja Marató de Ripoll, que el passat 19 de novembre va arribar a la seva 44a edició. La cursa, que té tres distàncies, ha esdevingut una prova imprescindible pel currículum de l'atleta popular i des de fa més de quaranta anys arriba puntualment cada tercer diumenge de novembre al calendari runner de Catalunya. Una cursa plena d'història de què forma part l'atleta popular Casimiro Murillo que ha disputat la Mitja Marató de Ripoll des dels seus inicis i que enguany, a 93 anys ha tornat a participar en la Cursa dels 5 km com ha fet en les darreres edicions després d'haver corregut durat molts anys els 21 km de la Mitja. Avui al Més que Esport parlem amb ell i també amb Joaquim Merino, organitzador de la prova.

Conversem amb l'exjugador de bàsquet internacional Pep Cargol, nascut a la localitat gironina de Sant Joan les Fonts, i que va destacar, sobretot, com a jugador del R. Madrid, on va estar nou anys a principis dels noranta i on va guanyar molts títols, entre ells dues lligues i una Eurolliga. També va ser internacional amb la selecció espanyola amb qui va guanyar la medalla de bronze a l'Eurobasket del 91 amb jugadors com Epi, Villacampa o Rafa Jofresa, entre d'altres. Després de sortir del Madrid, la seva trajectòria el va portar a diferents equips, entre ells el Valvi Girona, i amb dues aventures a l'estranger, al Benfica portuguès i el PAOK de Salònica grec. El seu darrer equip va ser el Saragossa, on es va retirar l'any 2003 i s'hi va quedar a viure. Allà va començar una carrera d'entrenador i de gestió esportiva i ha estat director Esportiu del club aragonès entre 2018 i 2022.

Conversem amb l'ex jugador i actual entrenador d'handbol Xavi Sabaté. El català, nascut a Barcelona, és des de fa sis anys l'entrenador del Wisla polonès, un equip de Champions que juga a la ciutat de Plock, a Polònia. Allà viu el Xavi que abans havia entrenat el Veszprem hungarés i que com a jugador havia estat a les categories inferiors del Barça, on va arribar a ser jugador del filial, Barça B, i va jugar diversos partits amistosos i de pretemporada amb el primer equip. Amb ell parlem de les seves experiències a l'estranger, de la seva vida tant a la ciutat hungaresa de Veszprem com a la polonesa de Plock i de la seva trajectòria esportiva. Com cada divendres aprofitem l'experiència dels esportistes catalans repartits pel món per voltar per la geografia mundial de la ma de l'esport.

Parlem de la Doma Para eqüestre o Adaptada, una modalitat d'hípica present als Jocs Paralímpics des dels Jocs d'Atlanta 96, però que va començar a desenvolupar-se als anys 70 a la Gran Bretanya i els Països Escandinaus. A Espanya la gran esperança de la Doma Adaptada és catalana i es diu Carla Onrubia. Amb només 15 anys i amb companys d'equip de més de 35, Carla va participar el passat mes de setembre al Campionat d'Europa i va obtenir les millors puntuacions de l'equip espanyol per finalitzar setena en el seu primer europeu. La catalana va superar de petita un tumor cerebral que li va deixar seqüeles que l'afecten a les habilitats motius, d'equilibri i força. Tot aixó munta a cavall des dels 4 anys i el seu somni és classificar-se pels Jocs Paralímpics. La Carla i la seva entrenadora, Laia Barranco, ens acompanyen avui al Més que Esport.

Ens visita el ciclista amb discapacitat Léster Fernández que acaba de convertir-se en la primera persona amb discapacitat que completa les tres Titan Desert que existeixen: Marroc, Almeria i Aràbia Saudí, en un mateix any. La Titan Desert és una exigent prova de bicicleta de muntanya per etapes que es disputa al desert en tres seus diferents. Léster, nascut a Cuba i resident a Rubí, va completar al mes de maig la prova més exigent, la del Marroc; a l'octubre la d'Almeria i al novembre la d'Aràbia. Una fita extraordinària per un atleta diagnosticat amb un 81 % de discapacitat i que pràcticament només pot utilitzar una cama per anar en bicicleta, mentre que es desplaça en cadira motoritzada a la seva vida diària. 

Léster Fernández ha completat altres reptes esportius com fer 1200 km del Camí de Santiago en bicicleta, entre casa seva a Rubí i la plaça d'Obradoiro de Santiago de Compostela, en només 8 etapes. El seu objectiu és sempre ajudar a altres persones amb discapacitat a afrontar els seus reptes i no quedar-se a casa.

Parlem de la Cursa Contra el Càncer de Barcelona que tindrà lloc aquest diumenge, 3 de desembre, al Parc del Fòrum. La prova solidària, que enguany arriba a la seva setena edició, te diverses novetats amb la intenció d'incrementar la participació. Per això es faran quatre curses diferents sobre el mateix circuit circular de 5 quilòmetres amb distàncies de 5, 10, i dos i mig quilòmetres i la Cursa infantil.

El lema d'enguany és "I tu per qui corres?", amb la intenció d'honorar a totes les persones afectades pel càncer. Per això els dorsals de cada participant podran portar el nom de la persona per la que es corre, amb l'objectiu de convertir la cursa en un moment únic, emotiu i personal.

L'Associació Contra el Càncer a Barcelona, que organitza la jornada atlètica, és una associació sense ànim de lucre que treballa per disminuir l'impacte causat pel càncer i millorar la qualitat de vida dels pacients donant suport al malalt i a la seva família i recaptant fons per la investigació.

Ens acompanya l'exjugador internacional de waterpolo i campió del món i olímpic Jordi Sans per parlar de la vida després de l'esport. En Jordi, conegut com a "Chiqui" Sans, va tenir una llarga i brillant carrera esportiva i es va retirar als 38 anys el 2003 com a jugador de l'At. Barceloneta. Quan només en tenia 24 va començar a treballar en gestió esportiva mentre compaginava la feina amb els estudis i la seva carrera esportiva

Ho feia amb la intenció de formar-se i adquirir experiència de cara al món laboral un cop deixés l'esport d'elit i només retirar-se ja va entrar a treballar a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, la UFEC.

Una exitosa trajectòria esportiva i una bona planificació per la vida posterior no van impedir que, un temps després de la retirada, Jordi Sans, alertat pel seu entorn, s'adonés que era addicte a l'adrenalina de l'esport i que busqués ajut expert per aprendre a gaudir de la normalitat de la vida. Ara explica la seva experiència per ajudar als esportistes més joves a cuidar la seva salut emocional.

En el nostre habitual recorregut dels divendres per la geografia catalana a través de l'esport, avui ens aturem a la localitat barcelonina de Torrelles de Foix, a la comarca de l'Alt Penedès.

Ho fem perquè aquest municipi, amb un gran patrimoni natural, és l'escenari aquest dissabte, 25 de novembre, de la Cursa Fosca. Es tracta d'una cursa de muntanya semi nocturna pensada per gaudir de les muntanyes del Penedès. La prova consta de tres recorreguts: El Trail, la Cursa i la Caminada amb sortida i arribada a la Plaça de l'Ajuntament del poble, que te força interès turístic.

Torrelles de Foix te diversos punts d'interès pel visitant entre ells el Santuari de Foix, un punt enlairat del territori que mostra una bonica panoràmica de gran part de la comarca, o la Font de les Dous i les Gorges , de gran interès natural.