En Miqui sempre havia vist els malnoms com una motxilla, sovint involuntària, sovint heretada, que calia portar a sobre sense possibilitat de desfer-se'n. Com una creu.

Ara diu que s'ha reconciliat amb aquests "àlies" que, potser, defineixen la nostra personalitat més que no pas els nostres nom i cognoms, i els defensa tant davant de la "Malloli" com davant d'en "Tonitorà".