"Pilgrimage" de l’any 2006 és el disc-testament del saxo tenor Michael Brecker, però sense fer servir els tòpics elogis quan és fa referència a l’ últim treball d’un músic plenament conscient de la seva mort imminent ( es va gravar mig any abans de la seva mort), s´ha de dir que és un Molt Bon Disc. Cert que hi ha una tendresa especial, cert que els Herbie Hancock, Brad Mehldau, Pat Metheny, John Patitucci i Jack De Johnette hi posen el coll per homenatjar el seu company i amic però el resultat és molt notable independent- ment del context de la gravació. Difícil destacar temes en aquest disc, un de particular ment amorós el primer que hem programat ( When Can I Kiss You Again?) i difícil també destacar a cap músic en concret, tots estan a un nivell altíssim. Resulta curiós, ¿recordarem a aquest notable músic que va ser el Michael Brecker per els seus treballs en el mon de la Fusió, de manera particular amb els Steps Ahead, en el mon del Pop ó per aquest ultim treball tan plenament arrelat en un Jazz més ortodox?.

No tot va ser Bud Powell en el pianisme del BeBop, músics com el Joe Albany, Dodo Marmarosa … i aquest extra ordinari Al Haig també mereixen el re coneixement de qualsevol aficionat al Jazz. Una autèntica delícia aquesta selecció de petites joies incloses en aquest "Esoteric" gravat el 1954 amb el Bill Crow al contrabaix (un gran contrabaixista) i el bateria Lee Abraams, temes com els Moonlight in Vermont, Autumn in New York, Don’t Blame Me … que la majoria formaven part del repertori d’aquests pianistes del Bop i que l’Al Haig interpreta aquí amb una elegància i senzillesa absoluta ment encisadores. Un bombonet !!!