Lleida va ser una pròspera i molt disputada ciutat durant el període medieval de dominació àrab. Els conreus agrícoles i fruiters eren diversificats gràcies al bon ús i control de l’aigua i la pagesia lleidatana produïa fibres tèxtils com el lli, l’espart i una meravellosa seda, molt apreciada arreu, que sorgia de la zona de Rufea. Passava igual amb la feina dels adobers de cuir capaços de fabricar uns guants que eren objecte de desig a tots els mercats. Aquí es marcava tendència i ningú volia quedar-se sense una bona manyopla lleidatana.