L'oficina de Turisme de Lleida és el gran aparador de totes les possibilitats en tresors i gaudi que ofereix la capital del Segrià. Un gran mural conserva el primer disseny que, des de fa més de dues dècades, representa una oferta turística pionera.

El Segre dibuixa i determina el paisatge de la ciutat de Lleida entre dos turons. És un eix vertebrador del territori i compta amb 15 kilòmetres de camí de riu i natura.

La de Sant Jaume, la del balcó del Serraller, la del rapte de les filles d'Indíbil o la del Marraco són algunes de les narracions locals que es poden conèixer tot participant en la ruta 'Llegendes de Lleida', programada per Turisme de Lleida.

El Castell Templer de Gardeny és visita obligada si volem tenir totes les peces del relat històric de la ciutat de Lleida. Corona, juntament amb la Seu Vella, un dels dos turons que són miradors privilegiats que abasten tota la zona de l'Horta i la plana del Segrià.

La Casa Magí Llorens, la Casa Melcior, la Casa Morera o les Cases Balasch, entre altres, guarden secrets i vivències de molts lleidatans rellevants per a la nostra història, però també són testimoni del moment social que va viure la generació de principis del segle XX

Amb la complicitat de Turisme de Lleida, la nova temporada del Mil Històries permet descobrir alguns dels principals atractius per a la visita i descobriment de la nostra ciutat.

La figura i obra del pintor lleidatà Joanot de Pau és singular per molts motius. El seu art combina l'estil de l'últim gòtic amb el Renaixentisme primerenc i se li atribueixen diferents retaules de la zona de la Segarra, el Solsonès i el Pirineu. Joanot de Pau es va veure immers, el 1527, en un curiós episodi de 'competència deslleial' que va suposar que la Paeria de Cervera sancionés la seva família.

La plaça de Sant Joan, la zona del 'xoperal' vora el riu Segre o l'edifici de l'Acadèmia Mariana van ser alguns dels principals escenaris de la lluita contra el franquisme a la ciutat de Lleida. La més rellevant va tenir lloc durant la convocatòria de la manifestació de l'1 de maig de 1969, quan un grup de persones van ser detingudes per la policia de l'època i van haver d'enfrontar-se a un Consell de Guerra.

L’edifici que avui ocupa l'Institut d’Estudis Ilerdencs va ser clau per a la defensa del patrimoni artístic lleidatà durant la Guerra Civil Espanyola. L’immoble és ineludible per a explicar un episodi sense el qual hauria estat impossible que avui gaudim de moltes de les obres que formen part del discurs històric de la ciutat.

Sabies que les instal·lacions de la Biblioteca Pública de la ciutat de Lleida van ser, fins als anys noranta del segle passat, un edifici conegut com ‘la Maternitat’? Per allí van passar durant anys i anys els nens i nenes que no tenien pares o amb famílies que passaven grans dificultats econòmiques.